19
de desembre
del
2015
Les aventures d'Astèrix sempre han tingut un peu posat a l'actualitat. De fet, aquesta podríem dir que n'és una de les claus d'un èxit que traspassa generacions, mentalitats, ideologies i dècades. A El papir del Cèsar (Salvat, 2015), la darrera aventura, aquesta petja és més notòria que mai, amb personatges inspirats en Julian Assange, amb les clavegueres del món editorials i els "negres" literaris, amb un ocell blau que només diu "tuit" i amb un estol de personatges anomenats Doblepolèmix, Redwifix o Antivirus.
El nou àlbum d'Astèrix i Obèlix és el millor en molts anys. Una aventura divertida, amb Doblepolèmix com a secundari de luxe, amb un sàtira elegant i entenedora, amb una posada al dia que reconcilia els fans del segle XXI amb els que provenen d'altres dècades, potser no tan remotes. Amb contínues picades d'ullet a Twitter amb emails en forma de colom missatger i amb l'horòscop com a efectiu running gag. Una història que reviscola una franquícia i que és molt ben explicada i llargament entretinguda.
La marca de la casa, les contínues referències a l'actualitat
La marca de la casa sempre ha estat aquesta vocació actual, feta amb realisme i ironia, que fa que els lectors seguim els gals arreu del món mentre descobrim, amb ells, les peculiaritats de cada humà amb qui parlen o s'estomaquen. Les contínues referències a personatges i fets de l'actualitat van ser un dels punts forts en l'enginy de René Goscinny, el guionista i creador que va morir el 1977 tot deixant al capdavant del projecte l'il·lustrador Albert Uderzo. Els resultats, sota la batuta del memorable dibuixant, mai van estar a l'alçada de les creacions fetes en tàndem.
Potser la pitjor dècada va ser la darrera, quan la creativitat d'Uderzo va tocar fons amb una història delirant i infantil anomenada El cel ens cau al damunt! (2005), un àlbum amb extraterrestres i éssers de la imatgeria de Walt Disney, a qui el dibuixant va voler homenatjar. Va ser un fracàs i va rebre un estol de crítiques entre els fans més acèrrims de les aventures situades al llogarret d'Armòrica, que no haurien mai imaginat aquella "unió" d'universos il·lustrats tan oposats. Però, per contra, potser aquell fracàs va ser definitiu per emprendre un nou camí, ja sense Uderzo.
Un nou duet creatiu a l'alçada de l'original
L'any 2012, després d'algunes disputes legals, el veterà dibuixant va permetre que un nou duet de guionista i il·lustrador agafessin els regnes d'Astérix. Els escollits van ser Jean-Yves Ferri i Didier Conrad, que van debutar amb Astérix i els Pictes, l'àlbum 35 de la sèrie. Aquella obra emprenia un viatge a Escòcia i va ser un repunt amb l'esperit més clàssic. La història, potser conservadora, va ser molt elogiada perquè va saber recuperar el traç i la guspira del tàndem original. La seva segona obra, El papir del Cèsar, és la confirmació del bon pas fet.
El papir del Cèsar confirma l'alliberament d'uns Astèrix i Obèlix que no renuncien al seu passat, però que introdueixen amb saviesa nous elements de l'actualitat. El final de l'àlbum, bonic i nostàlgic, és tota una declaració d'intencions de cara al futur. La gran icona europea del còmic tindrà llarga vida, però les coses començaran a canviar. Uderzo-Goscinny no tornaran. Ara és el moment de Ferri-Conrad, i la cosa promet emocions fortes en un futur no gaire llunyà. 
El nou àlbum d'Astèrix i Obèlix és el millor en molts anys. Una aventura divertida, amb Doblepolèmix com a secundari de luxe, amb un sàtira elegant i entenedora, amb una posada al dia que reconcilia els fans del segle XXI amb els que provenen d'altres dècades, potser no tan remotes. Amb contínues picades d'ullet a Twitter amb emails en forma de colom missatger i amb l'horòscop com a efectiu running gag. Una història que reviscola una franquícia i que és molt ben explicada i llargament entretinguda.
La marca de la casa, les contínues referències a l'actualitat
La marca de la casa sempre ha estat aquesta vocació actual, feta amb realisme i ironia, que fa que els lectors seguim els gals arreu del món mentre descobrim, amb ells, les peculiaritats de cada humà amb qui parlen o s'estomaquen. Les contínues referències a personatges i fets de l'actualitat van ser un dels punts forts en l'enginy de René Goscinny, el guionista i creador que va morir el 1977 tot deixant al capdavant del projecte l'il·lustrador Albert Uderzo. Els resultats, sota la batuta del memorable dibuixant, mai van estar a l'alçada de les creacions fetes en tàndem.
Potser la pitjor dècada va ser la darrera, quan la creativitat d'Uderzo va tocar fons amb una història delirant i infantil anomenada El cel ens cau al damunt! (2005), un àlbum amb extraterrestres i éssers de la imatgeria de Walt Disney, a qui el dibuixant va voler homenatjar. Va ser un fracàs i va rebre un estol de crítiques entre els fans més acèrrims de les aventures situades al llogarret d'Armòrica, que no haurien mai imaginat aquella "unió" d'universos il·lustrats tan oposats. Però, per contra, potser aquell fracàs va ser definitiu per emprendre un nou camí, ja sense Uderzo.
Un nou duet creatiu a l'alçada de l'original
L'any 2012, després d'algunes disputes legals, el veterà dibuixant va permetre que un nou duet de guionista i il·lustrador agafessin els regnes d'Astérix. Els escollits van ser Jean-Yves Ferri i Didier Conrad, que van debutar amb Astérix i els Pictes, l'àlbum 35 de la sèrie. Aquella obra emprenia un viatge a Escòcia i va ser un repunt amb l'esperit més clàssic. La història, potser conservadora, va ser molt elogiada perquè va saber recuperar el traç i la guspira del tàndem original. La seva segona obra, El papir del Cèsar, és la confirmació del bon pas fet.
El papir del Cèsar confirma l'alliberament d'uns Astèrix i Obèlix que no renuncien al seu passat, però que introdueixen amb saviesa nous elements de l'actualitat. El final de l'àlbum, bonic i nostàlgic, és tota una declaració d'intencions de cara al futur. La gran icona europea del còmic tindrà llarga vida, però les coses començaran a canviar. Uderzo-Goscinny no tornaran. Ara és el moment de Ferri-Conrad, i la cosa promet emocions fortes en un futur no gaire llunyà.
Un curiós i perseguit Julian Assange, protagonista del nou àlbum Foto: Salvat