18
de desembre
del
2015
Actualitzat
el
19
de desembre
a les
11:13h
Ens trobem amb Francesc Homs en un bar del carrer de Sant Antoni Maria Claret, a Barcelona, per iniciar un dia de seguiment amb NacióDigital. Fem un cafè a pocs metres de la seu que l'Assemblea Nacional Catalana, on després es reunirà amb dirigents d'Esquerra Republicana. La casualitat fa que ens asseguem sota una fotografia de les quatre columnes que Puig i Cadafalch va alçar a principis del segle XX al peu de Montjuïc, que Primo de Rivera va enderrocar, i que el Govern de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona van restituir ara fa cinc anys. "En sóc un dels responsables", comenta amb orgull el cap de llista de Democràcia i Llibertat a les eleccions del 20-D.
Francesc Homs no ha amagat mai el seu caràcter patriòtic i l'aposta per l'independentisme. En clau personal, ell mateix admet que és "agrest". Quan ho comentarà, al cap d'una bona estona a l'autobús de campanya, on compartirà un trajecte amb els periodistes, l'avisen que ho passarà malament a Madrid, si no rectifica. Però, per la cara que hi posa, es nota que això no el capfica massa. Té molt clar el que va a fer a la capital d'Espanya, i que la línia política no s'assemblarà gaire, per no dir gens, al paper que la federació de CiU ha tingut en el passat al Congrés dels Diputats.
Potser perquè la campanya ja s'acaba, o perquè ja les ha vistes de tots colors, en "Quico", que és com se'l coneix en els cercles propers, suavitza la seva manera de ser, de to sorrut, i es mostra fins i tot afable durant tota la jornada. No ho comentem, però analitzant la seva actitud, el seu estat d'ànim, es podria pensar que les enquestes li han donat una bona notícia durant les últimes hores. Només l'encreuament de declaracions amb Esquerra en aquesta recta final de campanya li fan arronsar les espatlles. Això, i el paper que està jugant el govern del PP.
Cada nit, a Taradell
Però de tot això, en parlarem després. El primer que fem és conversar sobre la seva vida a Taradell, que és d'on ve a primera hora. Cada nit hi dorm, fruit d'un pacte amb la seva dona. Tots dos són de Barcelona, però els vincles familiars que té amb Osona el van animar a fer la proposta d'anar-hi a viure. Va costar, però el fet que els seus pares ja s'hi haguessin desplaçat, i que també ho hagués fet la seva germana, van acabar-lo d'animar. La condició, fer-hi nit malgrat l'agenda carregada, primer en qualitat de dirigent de CDC, i després per les seves responsabilitats al Govern. "Si em quedés una nit a Barcelona, començaria sent una i al final n'acabarien sent unes quantes".
Sense que serveixi massa de precedent, Homs admet que acabada la jornada de campanya, es quedarà a la capital catalana. El motiu no és el debat de TV3, que afrontarà al final del dia, sinó la festa organitzada per la JNC. "Han treballat molt aquests dies i crec que hi he d'anar", explica el cap de llista de Democràcia i Llibertat. I, mentre ho diu, es nota que si cada dia se'n va cap a Taradell no és només per complir el pacte matrimonial. Aquella terra, i les estones que hi corre amb bicicleta quan troba un forat a l'agenda, és mitja vida.
Corominas, Castellà i Casamitjana
Al mateix bar on conversem, hi entra el dirigent de Demòcrates de Catalunya, Antoni Castellà. "Espera't, que ara ve el Coro i anirem tots plegats cap a l'ANC", proposa Homs. "El Coro" és Lluís Corominas, exalcalde de Castellar del Vallès i qui possiblement té més al cap l'estructura territorial convergent. Creuant el carrer de Marina per acostar-se a la seu, Corominas explica satisfet que els acompanyarà l'exmilitant del PSC i líder de MES, Magda Casamitjana, ara en l'òrbita de Democràcia i Llibertat. El panorama polític català és incert, i pot donar moltes voltes, però Convergència està aconseguint el que no va poder abastar amb la Casa Gran del Catalanisme, ara fa uns anys.
Anant cap al local de l'Assemblea, la comitiva es troba amb el president d'aquesta organització, Jordi Sánchez, que s'ha convertit en un "extra" dels seguiments de candidats fets per NacióDigital, després que aquest dimecres es creués amb el cap de llista d'En Comú Podem, Xavier Domènech, a la Via Laietana. Sánchez es mostra rialler, i confirma que està de tornada. L'ANC ha convocat Democràcia i Llibertat i Esquerra Republicana per continuar teixint una estratègia conjunta al Congrés dels Diputats, amb la negociació entre Junts pel Sí i la CUP surant en l'atmosfera.
Més estratègia i menys actes
A la trobada hi assisteixen Homs, Corominas, Castellà i Casamitjana per part de Democràcia i Llibertat; i el tàndem electoral d'ERC format per Gabriel Rufián i Joan Tardà, a més de la número tres, Ester Capella, i de Lluís Salvador. A l'agenda mediàtica hi ha el possible acte conjunt que haurien pogut fer ambdues candidatures, per visualitzar la unitat de l'independentisme malgrat no integrar una sola llista. "Per nosaltres, és més important una estratègia conjunta que fer actes", dirà Homs al cap d'una estona, des del Palau de Pedralbes. I, segons afirma, l'estratègia hi ha estat durant la campanya i continuarà a Madrid, que és el que els estaria demanant l'ANC. I la mostra d'estratègia compartida és, tal com destaca el candidat, que tant ell com Junqueras fessin una petició de vot creuat. És a dir, que Homs va demanar el vot de l'electorat de la CUP per ERC, i que Junqueras va fer el mateix dirigint-se als votants d'Unió i instant-los a donar suport a Democràcia i Llibertat.
En parlem, de la relació amb ERC, tot desplaçant-nos cap a Pedralbes quan ja s'ha acabat la reunió. Homs assegura que el missatge d'Artur Mas a Vic, dissabte passat, presentant Democràcia i Llibertat com "el que és s'assembla a Junts pel Sí", no era una OPA. "Esquerra es presenta amb les seves sigles, i juga el paper de partit d'esquerres; nosaltres hem de poder explicar què som, que som una suma d'antics militants del PSC, d'Unió, de liberals com Miquel Puig i de jo mateix, que no sé ni què sóc", explica l'exportaveu del Govern amb un punt de cansat per la matèria però amb dosis, alhora, d'ironia.
Incomprensió espanyola pel desenllaç de l'Estatut
El punt més interessant de la conversa, amb un Francesc Homs que sempre ha tingut la mirada analítica molt fina, és sobre l'actitud del govern de Rajoy. Per què el president espanyol no va cedir en el pacte fiscal i es va estalviar un via crucis durant els últims anys? "Perquè no es pensaven que anàvem de debò", indica Homs tot recordant que, després de l'Estatut, els poders estatals van quedar sorpresos de l'aposta d'ERC per investir José Montilla. "Després del desgast de l'Estatut, van veure que els independentistes investien un dirigent del PSC que havia presentat esmenes contra el text sorgit del Parlament el 30 de setembre del 2005", detalla Homs, tot afegint que més d'un no va entendre res.
Si ningú amb influència va advertir Rajoy, si el govern espanyol ha actuat com ho ha fet fins ara, es perquè confiaven en què tot plegat, en referència al procés, seria una altra operació de gestos. La seva conclusió va ser que Catalunya no volia, en el fons, un nou Estatut, sinó embolicar-se amb la bandera i tenir munició. Cosa que els va empipar força. "Para esos polvos, estos lodos", que assenyalen a Madrid. Ni tan sols la manifestació del 2010, segons Homs, va servir perquè el govern espanyol prengués amb seriositat Catalunya.
Antenes mal posades a Madrid
Segons Francesc Homs, quan l'estat espanyol va començar a valorar la reivindicació catalana va ser quan el president en funcions, Artur Mas, va convocar les eleccions el 2012. Amb una implantació territorial extensa, conscient que tornar-se a presentar a uns comicis afeblirien el partit de Govern, i amb dos anys per endavant "que en política són una eternitat", algunes antenes es van començar a reorientar i a pensar que potser Mas i el seu partit no tenien en compte la mobilització independentista per pur tacticisme, sinó perquè l'aposta era més profunda, amb més sentit.
Sentit d'estat és el que li falta a Catalunya. Francesc Homs n'està convençut. "El nostre problema és que no en tenim", lamenta el candidat de Democràcia i Llibertat. En canvi, a Espanya, tenen molt clar "què són els partits i què és l'Estat, que s'ha de defensar". L'únic moment en què el govern espanyol va començar a veure que el procés anava de debò i que s'estava recuperant cert sentit d'estat va ser amb el procés participatiu del 9-N, indica Homs. Malgrat les negatives, es va acabar tirant endavant.
Pedralbes, un lloc simbòlic
Arribem al Palau de Pedralbes, on Homs es mostra molt satisfet de fer-hi la roda de premsa del matí. La satisfacció prové de dos motius. "Aquí és on venia Franco a prendre decisions contra Catalunya", assenyala el candidat, tot recordant que, ara, l'edifici és la seu de la Unió per a la Mediterrània. exorcitar la memòria del dictador i vincular les reivindicacions de Democràcia i Llibertat amb la internacionalització mediterrània complauen a Homs. A més, compta amb una ajuda de talla política per afrontar la roda de premsa. Es tracta d'Amadeu Altafaj, exportaveu del comissari europeu d'Economia, Olli Rehn.
"Europa es part de a solució; tard o d'hora s'obrirà una negociació i la Unió Europea hi tindrà molt a dir", sintetitza Altafaj. Homs hi posa un punt de salsa habitual: "Si alguna cosa ens ha mostrat Europa és que la solució Espartero no és possible". Després, les preguntes dels periodistes serviran per confirmar que el punt d'interès del dia estava en si Democràcia i Llibertat i Esquerra farien un acte conjunt abans d'acabar la campanya. Sentint-los a uns i altres, costa d'aclarir qui té més responsabilitat en què això no es faci. Hi ha qui diu que seria positiu per l'independentisme, i qui diu que activaria el no. Qüestió complicada.
Cuina a Sant Cugat
De Pedralbes, la comitiva es desplaça cap a Sant Cugat del Vallès. Abans, però, Francesc Homs farà una entrevista radiofònica. Com en el cas d'altres candidats, Homs aprofita pràcticament tots els moments. A l'autobús, amb els periodistes, el cap de llista de Democràcia i Llibertat parlarà amb confiança de la seva relació amb Duran i Lleida, arran del cara a cara que va protagonitzar-hi, i de les negociacions amb la CUP. Però, aquí, hem d'apagar el micròfon per un pacte habitual, en aquests moments, entre el candidat i la premsa. Només es pot comentar, a tall de curiositat, que Homs solia asseure's als últims seients de l'autobús. "De jove era una mica gamberro, però amb el temps em vaig tornar una persona d'ordre", comenta divertit.
El següent acte, a mig camí entre la roda de premsa i una performance, i dedicat tant a la cuina com a l'emprenedoria, és realment original. La cuinera Ada Parellada conduirà Homs, Castellà, i la també membre de la llista Miriam Nogueras, en la preparació de diversos plats mentre van fent les seves exposicions. A Nogueras li tocarà fer un carpaccio de pinya, a Castellà un plat més elaborat i a Homs un romesco. I els missatges, amb càrrega política, acabaran amanits, mai tan ben dit, per metàfores culinàries.
La negociació, com l'allioli
"L'allioli, quan t'hi encaparres, no es lliga; quan va fent sense pensar-hi, acaba sortint". D'aquesta manera, Homs es referia a la negociació entre Junts pel Sí i la CUP, amb un morter a les mans. La imatge era gastronòmica, però contundent. "Llavors, et venen uns que no tenen ni idea d'allioli i et diuen que no lligarà bé", ironitza encara més el candidat. No ha d'estranyar aquesta dosi d'inspiració si tenim en compte el bon dia, per estat d'ànim, que estava passant Homs. També hi ajudava, i molt, el format de l'acte.
Francesc Homs diu sentir-se molt satisfet de la campanya. Amb el seu director, Jordi Cuminal, i la resta de col·laboradors, hi té plena confiança. Molts són més joves, i això diu que hi ajuda, per fer-la més fresca. Admet, alhora, que li és difícil actuar com un candidat perquè ell mateix ha estat durant molt temps director de campanya electoral. "És com quan operes un metge", diu amb la rialla a la boca el candidat. Però, malgrat aquesta dificultat, Homs està satisfet d'una campanya que té molt en compte la gent gran. "Són la major part de la població", indica Homs amb un cert to de lament per l'envelliment de la població i per l'absència de debat sobre com resoldre aquesta qüestió.
Ens acomiadem d'Homs a la mateixa Masia Can Ametller, on s'ha fet el dinar. El candidat ha deixat el menjador gran per encabir-se amb un reservat amb diversos col·laboradors. Hi són presents el cap de campanya i tres persones més d'estricta confiança. Han de preparar el debat de TV3, i després Homs agafarà el cotxe i se n'anirà una estona a Taradell, per descansar abans de la cita televisiva. Li caldrà repòs, perquè la recta final de campanya és ajustada, pel que diuen les enquestes. Pot passar de tot. L'allioli, però, sembla que va quedant lligat.
Francesc Homs no ha amagat mai el seu caràcter patriòtic i l'aposta per l'independentisme. En clau personal, ell mateix admet que és "agrest". Quan ho comentarà, al cap d'una bona estona a l'autobús de campanya, on compartirà un trajecte amb els periodistes, l'avisen que ho passarà malament a Madrid, si no rectifica. Però, per la cara que hi posa, es nota que això no el capfica massa. Té molt clar el que va a fer a la capital d'Espanya, i que la línia política no s'assemblarà gaire, per no dir gens, al paper que la federació de CiU ha tingut en el passat al Congrés dels Diputats.
Potser perquè la campanya ja s'acaba, o perquè ja les ha vistes de tots colors, en "Quico", que és com se'l coneix en els cercles propers, suavitza la seva manera de ser, de to sorrut, i es mostra fins i tot afable durant tota la jornada. No ho comentem, però analitzant la seva actitud, el seu estat d'ànim, es podria pensar que les enquestes li han donat una bona notícia durant les últimes hores. Només l'encreuament de declaracions amb Esquerra en aquesta recta final de campanya li fan arronsar les espatlles. Això, i el paper que està jugant el govern del PP.
Pere Gendrau i Francesc Homs fent el cafè, moments abans de dirigir-se a la reunió amb l'ANC. Foto: Adrià Costa
Cada nit, a Taradell
Però de tot això, en parlarem després. El primer que fem és conversar sobre la seva vida a Taradell, que és d'on ve a primera hora. Cada nit hi dorm, fruit d'un pacte amb la seva dona. Tots dos són de Barcelona, però els vincles familiars que té amb Osona el van animar a fer la proposta d'anar-hi a viure. Va costar, però el fet que els seus pares ja s'hi haguessin desplaçat, i que també ho hagués fet la seva germana, van acabar-lo d'animar. La condició, fer-hi nit malgrat l'agenda carregada, primer en qualitat de dirigent de CDC, i després per les seves responsabilitats al Govern. "Si em quedés una nit a Barcelona, començaria sent una i al final n'acabarien sent unes quantes".
Sense que serveixi massa de precedent, Homs admet que acabada la jornada de campanya, es quedarà a la capital catalana. El motiu no és el debat de TV3, que afrontarà al final del dia, sinó la festa organitzada per la JNC. "Han treballat molt aquests dies i crec que hi he d'anar", explica el cap de llista de Democràcia i Llibertat. I, mentre ho diu, es nota que si cada dia se'n va cap a Taradell no és només per complir el pacte matrimonial. Aquella terra, i les estones que hi corre amb bicicleta quan troba un forat a l'agenda, és mitja vida.
Camí de la seu de l'ANC, Lluís Corominas, Francesc Homs i Antoni Castellà han coincidit amb Jordi Sànchez. Foto: Adrià Costa
Corominas, Castellà i Casamitjana
Al mateix bar on conversem, hi entra el dirigent de Demòcrates de Catalunya, Antoni Castellà. "Espera't, que ara ve el Coro i anirem tots plegats cap a l'ANC", proposa Homs. "El Coro" és Lluís Corominas, exalcalde de Castellar del Vallès i qui possiblement té més al cap l'estructura territorial convergent. Creuant el carrer de Marina per acostar-se a la seu, Corominas explica satisfet que els acompanyarà l'exmilitant del PSC i líder de MES, Magda Casamitjana, ara en l'òrbita de Democràcia i Llibertat. El panorama polític català és incert, i pot donar moltes voltes, però Convergència està aconseguint el que no va poder abastar amb la Casa Gran del Catalanisme, ara fa uns anys.
Anant cap al local de l'Assemblea, la comitiva es troba amb el president d'aquesta organització, Jordi Sánchez, que s'ha convertit en un "extra" dels seguiments de candidats fets per NacióDigital, després que aquest dimecres es creués amb el cap de llista d'En Comú Podem, Xavier Domènech, a la Via Laietana. Sánchez es mostra rialler, i confirma que està de tornada. L'ANC ha convocat Democràcia i Llibertat i Esquerra Republicana per continuar teixint una estratègia conjunta al Congrés dels Diputats, amb la negociació entre Junts pel Sí i la CUP surant en l'atmosfera.
A la reunió amb l'ANC, Francesc Homs ha coincidit amb el cap de llista d'ERC, Gabriel Rufián. Foto: Adrià Costa
Més estratègia i menys actes
A la trobada hi assisteixen Homs, Corominas, Castellà i Casamitjana per part de Democràcia i Llibertat; i el tàndem electoral d'ERC format per Gabriel Rufián i Joan Tardà, a més de la número tres, Ester Capella, i de Lluís Salvador. A l'agenda mediàtica hi ha el possible acte conjunt que haurien pogut fer ambdues candidatures, per visualitzar la unitat de l'independentisme malgrat no integrar una sola llista. "Per nosaltres, és més important una estratègia conjunta que fer actes", dirà Homs al cap d'una estona, des del Palau de Pedralbes. I, segons afirma, l'estratègia hi ha estat durant la campanya i continuarà a Madrid, que és el que els estaria demanant l'ANC. I la mostra d'estratègia compartida és, tal com destaca el candidat, que tant ell com Junqueras fessin una petició de vot creuat. És a dir, que Homs va demanar el vot de l'electorat de la CUP per ERC, i que Junqueras va fer el mateix dirigint-se als votants d'Unió i instant-los a donar suport a Democràcia i Llibertat.
En parlem, de la relació amb ERC, tot desplaçant-nos cap a Pedralbes quan ja s'ha acabat la reunió. Homs assegura que el missatge d'Artur Mas a Vic, dissabte passat, presentant Democràcia i Llibertat com "el que és s'assembla a Junts pel Sí", no era una OPA. "Esquerra es presenta amb les seves sigles, i juga el paper de partit d'esquerres; nosaltres hem de poder explicar què som, que som una suma d'antics militants del PSC, d'Unió, de liberals com Miquel Puig i de jo mateix, que no sé ni què sóc", explica l'exportaveu del Govern amb un punt de cansat per la matèria però amb dosis, alhora, d'ironia.
Francesc Homs, a l'arribar al Palau de Pedralbes.. Foto: Adrià Costa
Incomprensió espanyola pel desenllaç de l'Estatut
El punt més interessant de la conversa, amb un Francesc Homs que sempre ha tingut la mirada analítica molt fina, és sobre l'actitud del govern de Rajoy. Per què el president espanyol no va cedir en el pacte fiscal i es va estalviar un via crucis durant els últims anys? "Perquè no es pensaven que anàvem de debò", indica Homs tot recordant que, després de l'Estatut, els poders estatals van quedar sorpresos de l'aposta d'ERC per investir José Montilla. "Després del desgast de l'Estatut, van veure que els independentistes investien un dirigent del PSC que havia presentat esmenes contra el text sorgit del Parlament el 30 de setembre del 2005", detalla Homs, tot afegint que més d'un no va entendre res.
Si ningú amb influència va advertir Rajoy, si el govern espanyol ha actuat com ho ha fet fins ara, es perquè confiaven en què tot plegat, en referència al procés, seria una altra operació de gestos. La seva conclusió va ser que Catalunya no volia, en el fons, un nou Estatut, sinó embolicar-se amb la bandera i tenir munició. Cosa que els va empipar força. "Para esos polvos, estos lodos", que assenyalen a Madrid. Ni tan sols la manifestació del 2010, segons Homs, va servir perquè el govern espanyol prengués amb seriositat Catalunya.
Francesc Homs amb Amadeu Altafaj, al Palau de Pedralbes, preparant la roda de premsa. Foto: Adrià Costa
Antenes mal posades a Madrid
Segons Francesc Homs, quan l'estat espanyol va començar a valorar la reivindicació catalana va ser quan el president en funcions, Artur Mas, va convocar les eleccions el 2012. Amb una implantació territorial extensa, conscient que tornar-se a presentar a uns comicis afeblirien el partit de Govern, i amb dos anys per endavant "que en política són una eternitat", algunes antenes es van començar a reorientar i a pensar que potser Mas i el seu partit no tenien en compte la mobilització independentista per pur tacticisme, sinó perquè l'aposta era més profunda, amb més sentit.
Sentit d'estat és el que li falta a Catalunya. Francesc Homs n'està convençut. "El nostre problema és que no en tenim", lamenta el candidat de Democràcia i Llibertat. En canvi, a Espanya, tenen molt clar "què són els partits i què és l'Estat, que s'ha de defensar". L'únic moment en què el govern espanyol va començar a veure que el procés anava de debò i que s'estava recuperant cert sentit d'estat va ser amb el procés participatiu del 9-N, indica Homs. Malgrat les negatives, es va acabar tirant endavant.
Una periodista fotografia la roda de premsa d'Amadeu Altafaj i Francesc Homs. Foto: Adrià Costa
Pedralbes, un lloc simbòlic
Arribem al Palau de Pedralbes, on Homs es mostra molt satisfet de fer-hi la roda de premsa del matí. La satisfacció prové de dos motius. "Aquí és on venia Franco a prendre decisions contra Catalunya", assenyala el candidat, tot recordant que, ara, l'edifici és la seu de la Unió per a la Mediterrània. exorcitar la memòria del dictador i vincular les reivindicacions de Democràcia i Llibertat amb la internacionalització mediterrània complauen a Homs. A més, compta amb una ajuda de talla política per afrontar la roda de premsa. Es tracta d'Amadeu Altafaj, exportaveu del comissari europeu d'Economia, Olli Rehn.
"Europa es part de a solució; tard o d'hora s'obrirà una negociació i la Unió Europea hi tindrà molt a dir", sintetitza Altafaj. Homs hi posa un punt de salsa habitual: "Si alguna cosa ens ha mostrat Europa és que la solució Espartero no és possible". Després, les preguntes dels periodistes serviran per confirmar que el punt d'interès del dia estava en si Democràcia i Llibertat i Esquerra farien un acte conjunt abans d'acabar la campanya. Sentint-los a uns i altres, costa d'aclarir qui té més responsabilitat en què això no es faci. Hi ha qui diu que seria positiu per l'independentisme, i qui diu que activaria el no. Qüestió complicada.
Després de la roda de premsa, Francesc Homs és entrevistat per la cadena SER, al mateix Palau de Pedralbes. Foto: Adrià Costa
Cuina a Sant Cugat
De Pedralbes, la comitiva es desplaça cap a Sant Cugat del Vallès. Abans, però, Francesc Homs farà una entrevista radiofònica. Com en el cas d'altres candidats, Homs aprofita pràcticament tots els moments. A l'autobús, amb els periodistes, el cap de llista de Democràcia i Llibertat parlarà amb confiança de la seva relació amb Duran i Lleida, arran del cara a cara que va protagonitzar-hi, i de les negociacions amb la CUP. Però, aquí, hem d'apagar el micròfon per un pacte habitual, en aquests moments, entre el candidat i la premsa. Només es pot comentar, a tall de curiositat, que Homs solia asseure's als últims seients de l'autobús. "De jove era una mica gamberro, però amb el temps em vaig tornar una persona d'ordre", comenta divertit.
Francesc Homs, Jordi Cuminal i Rosa Maria Mestres marxant del Palau de Pedralbes.. Foto: Adrià Costa
El següent acte, a mig camí entre la roda de premsa i una performance, i dedicat tant a la cuina com a l'emprenedoria, és realment original. La cuinera Ada Parellada conduirà Homs, Castellà, i la també membre de la llista Miriam Nogueras, en la preparació de diversos plats mentre van fent les seves exposicions. A Nogueras li tocarà fer un carpaccio de pinya, a Castellà un plat més elaborat i a Homs un romesco. I els missatges, amb càrrega política, acabaran amanits, mai tan ben dit, per metàfores culinàries.
Francesc Homs ha compartit viatge fins a Sant Cugat amb els periodistes que seguèixen la campanya. Foto: Adrià Costa
La negociació, com l'allioli
"L'allioli, quan t'hi encaparres, no es lliga; quan va fent sense pensar-hi, acaba sortint". D'aquesta manera, Homs es referia a la negociació entre Junts pel Sí i la CUP, amb un morter a les mans. La imatge era gastronòmica, però contundent. "Llavors, et venen uns que no tenen ni idea d'allioli i et diuen que no lligarà bé", ironitza encara més el candidat. No ha d'estranyar aquesta dosi d'inspiració si tenim en compte el bon dia, per estat d'ànim, que estava passant Homs. També hi ajudava, i molt, el format de l'acte.
Francesc Homs preparant un romesco, al costat d'Antoni Castellà i Ada Parellada. Foto: Adrià Costa
Francesc Homs diu sentir-se molt satisfet de la campanya. Amb el seu director, Jordi Cuminal, i la resta de col·laboradors, hi té plena confiança. Molts són més joves, i això diu que hi ajuda, per fer-la més fresca. Admet, alhora, que li és difícil actuar com un candidat perquè ell mateix ha estat durant molt temps director de campanya electoral. "És com quan operes un metge", diu amb la rialla a la boca el candidat. Però, malgrat aquesta dificultat, Homs està satisfet d'una campanya que té molt en compte la gent gran. "Són la major part de la població", indica Homs amb un cert to de lament per l'envelliment de la població i per l'absència de debat sobre com resoldre aquesta qüestió.
El menú servit al dinar col·loqui celebrat a la Masia Can Ametller de Sant Cugat. Foto: Adrià Costa
Ens acomiadem d'Homs a la mateixa Masia Can Ametller, on s'ha fet el dinar. El candidat ha deixat el menjador gran per encabir-se amb un reservat amb diversos col·laboradors. Hi són presents el cap de campanya i tres persones més d'estricta confiança. Han de preparar el debat de TV3, i després Homs agafarà el cotxe i se n'anirà una estona a Taradell, per descansar abans de la cita televisiva. Li caldrà repòs, perquè la recta final de campanya és ajustada, pel que diuen les enquestes. Pot passar de tot. L'allioli, però, sembla que va quedant lligat.
Francesc Homs, amb el seu equip de campanya, prepara el debat de TV3. Foto: Adrià Costa