Colpidores estadístiques

«1 de cada 3 dones ha rebut durant la seva vida, algun tipus de maltractament»

per Simoneta, 22 de març de 2014 a les 11:52 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de març de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Hola Feministes! Disculpeu que avui no estigui per sarcasmes, però és que la notícia no els permet, és massa trista! La UE va denunciar que 62 milions d'europees han estat víctimes de violència de gènere. Més de 9 milions de dones europees han estat víctimes de violacions. I 1 de cada 3 dones ha rebut durant la seva vida, algun tipus de maltractament. Immensament desolador!
 
Ahir, justament, estava dinant amb tres amigues i comentàvem el tema. Era evident que essent quatre, alguna de nosaltres hauria hagut de patir algun tipus de maltractament. Efectivament, una va comentar que el seu pare, quan era joveneta, si algun dia estava més malhumorat del normal, li podia engaltar alguna bufetada, cosa que no feia amb el seu germà. El seu pare era advocat!
 
Des que vaig saber la notícia, que no me la puc treure del cap! I cada grupet de dones que veig a passar, que n'hi ha molts: van a conferències, al teatre, a clubs de lectura, a caminar... o senzillament a la cua del forn... penso en aquesta estadística i m'envaeix una esgarrifosa feredat.
 
No tinc pas la intenció de defensar cap maltractador, però malauradament, alguns d'ells tenen perfils de nens poc estimats, amb infanteses dures i amb poca formació. Solen ser individus sense els valors necessaris per viure dignament en una societat respectuosa amb el pròxim. Amb tot, sempre en queden massa que ni aquesta disculpa poden tenir. Són individus conscients i solen abusar de les seves possibilitats i capacitats. Imperdonable!
 
Per evitar tornar arribar on som ara, s'ha de començar ensenyant als nens, al més aviat possible, els valors necessaris que els impedeixin, a la llarga, ser capaços de tals atrocitats. 
 
Però una societat que prioritza la riquesa d'una bona part de polítics corruptes, sobre l'atenció als infants, no té cap mena de possibilitat per solucionar aquest problema.
 
Gemma Lienas, en el seu llibre “Atrapada al mirall", ens proposava una protagonista d'un alt nivell intel·lectual, que es veia obligada per la seva parella a portar sabates del número 37, tot i que calçava un 39, perquè no se li veiés un peu tan gran. Hauria fet lleig! Quina bestiesa de valor, no? Doncs la mateixa escriptora ens explicava, el dia de la presentació, que els seus amics li havien aconsellat que no posés aquesta anècdota perquè la gent no se la creuria. I la gent no se la creia i ella explicava que era veritat. Que la noia li havia confessat que s'hi avenia perquè estimava molt la seva parella i a ell li agradava que ella fes molt de goig! No us pregunteu, per què la noia i l'impresentable de la seva parella, tenien aquest concepte tan erroni de l'amor? Dels mals valors inculcats! L'amor no pot traspassar mai els límits de la dignitat!
 
Lienas feia molt bé denunciant aquesta mena de maltractaments tan sibil·lins, que amb prou feines es noten, però que hi són i fan patir moltes dones. Llàstima, vaig pensar jo, que la protagonista no li fes un tracte a la seva parella i li digués que, quan ell es posés uns calçotets dues talles més petites (que li deixessin ben encetada la pell de l'engonal), ella es posaria les sabates petites.
 
Un altre aspecte del problema és que l'estadística ens diu que hi ha més dones maltractades als països nòrdics i França. No és veritablement així. El que passa és que en aquestos països no hi ha tanta por a les represàlies per les denuncies. Aquí encara està mal vist que una dona no aguanti tot el que la seva parella es capaç d'infligir-li! Silenciar actituds negatives, siguin maltractaments, mentides, difamacions... no és bo! És un greu error que porta a més problemes. Una dona que aguanta no és una heroïna que demostra ser forta, es covarda. La veritablement valenta és la que s'enfronta amb el problema i evita que el que li passa a ella, li pugui passar a una altra. Callar mai no arregla els problema, al contrari, els fa més grans, encara que hi hagi gent entestada a pensar que el silenci no fa mal de cap al pròxim.
 
Els maltractadors, els difamadors, els mentiders... s'emparen en l'anonimat de les persones que creuen ser més virtuoses no denunciant-los. No és cap virtut silenciar les males actituds, és un horrible vici que causa problemes més greus.
 
Si us plau, feministes, sempre que pugueu, ajudeu a qualsevol víctima de qualsevol mal tractador. I mai, mai no digueu allò tan trist del... "potser s'ho mereixia..." Ningú no es mereix cap maltractament i, menys pel fet d'haver nascut dona.

 

Simoneta
És el pseudònim de MD. G. R. Professora i aficionada a escriure, ha publicat diverses obres de temàtiques ben diferents. Ningú en té la culpa? Noticias de este mundo, Ene/Amigues, Diagnóstico invalidez, Cacics i menestral i Senyores solsonines. També ha participat en un llibre de diferents autors Lleida és femení.
 
Va començar a escriure la Simoneta, amb una amiga de l'Associació de Dones del Solsonès, amb una clara intenció de crítica sarcàstica feminista. La situació política actual ha fet que la Simoneta, poc a poc, s'anés polititzant i el personatge ha hagut de sortir de l'Associació. Esperem que tant la situació de les dones com la de la política actual millorin i la Simoneta pugui fer vacances.
10/06/2015

Si no voleu tornar a fregar de genollons...

27/05/2015

Voleu dir que el futbol és tan bo?

02/04/2015

Cors com torradores

30/01/2015

Esclava et dono i no muller

20/12/2014

Els vostres homes no escolten

08/10/2014

Ens quedem sense nens!

29/08/2014

Masclista titulat, amb màster i oposicions

09/07/2014

Els homes poden continuar fent el que vulguin, com sempre!

23/05/2014

El Cañete, al canyet!

17/05/2014

La mataran d'aquí a dos anys!

Participació