1 de 10
opinió

Preguntar no és ofendre

per Marina Fernàndez, Barcelona, Catalunya | 27 d'octubre de 2022 a les 20:15 |

«Però per més que es pretengui ignorar l'elefant, allà segueix, pendent que s'assenyali data pel judici. Quan això passi, tornaran les preguntes incòmodes»

Amb l'afer Dalmases ens trobem davant d'una de les controvèrsies més endogàmiques que com a gremi ens hagi tocat afrontar últimament. El risc que correm en recrear-nos-hi és que la ciutadania desconnecti, per esgotament. De la política, però també del periodisme. I com que com a societat això no ens ho podem permetre, perquè el dret a la informació hauria de ser també un deure, tenim l'obligació d'atacar el debat des de la humilitat, l'exigència, el rigor i, sobretot, des de l'empatia amb el lector-oient-espectador.

Rere el cas de l'escuder de Borràs s'hi amaguen tres elefants a l'habitació. La sempre turbulenta relació entre la premsa i la política, la guerra descarnada a Junts i la causa judicial contra Laura Borràs, al capdavall, l'origen del cas.


1. No, les intimidacions, coaccions i amenaces a periodistes no les ha inventat Dalmases. I dir això no implica minimitzar res.

Les conclusions de l'informe intern de Junts sobre l'actitud de Dalmases en l'acalorada discussió amb la sotsdirectora del FAQS no deixen espai a l'equidistància, com tampoc la versió de l'afectada. Es va passar tres pobles. I el pitjor és que quan tot esclata, lluny de demanar perdó com tocaria, fa allò tan molest de demanar disculpes "si algú s'ha sentit ofès". Com volent dir. Dit això, aquest episodi no és una excepció. Una de les converses més recurrents aquests dies entre els col·legues periodistes més veterans és recordar batalletes de situacions similars viscudes en el tracte amb dirigents polítics de tots els colors i els seus entorns de confiança. L'etern elefant a l'habitació.


Del cas Dalmases se'n desprèn una bona notícia. Potser tots aquells qui en un futur puguin estar temptats de caure en actituds així s'ho pensaran dues vegades. Potser no per vergonya, potser només per por a ser assenyalats. Una mica com ha passat amb la corrupció.

2. Dalmases ha donat munició als rivals de Borràs. I dir això tampoc no implica restar-li transcendència al cas que ens ocupa. Els fets són prou greus perquè tinguessin conseqüències. I això és compatible amb afirmar que s'ha instrumentalitzat políticament. Dins i fora de Junts.


Per més s'hagi intentat escombrar sota l'estora, l'elefant en forma de torcebraç entre borrasistes i turullistes segueix allà "tot i que intentem camuflar-ho o fer veure que no ho veiem", com ha admès aquesta setmana Jaume Alonso Cuevillas al matinal de Ser Catalunya. La convivència impossible entre Junts i ERC al Govern, s'ha traslladat a la seu dels juntaires.

Poden decidir allargar l'agonia, com s'ha fet a Palau, però la cosa té difícil solució. Ja hi ha qui apunta que l'única salvació passa perquè Puigdemont recuperi les regnes del partit. Sigui com sigui, mentre Junts es cou en la seva pròpia salsa, a Esquerra acaricien un gatet. I mentre l'esmicolament independentista s'accentua, a Pedro Sánchez se li escapa un somriure per sota del nas.

3. Dalmases va perdre els papers per una entrevista on els periodistes feien de periodistes. Borràs i el seu cercle de màxima confiança consideren que les preguntes sobre el cas Borràs (que ha derivat en el subcas Dalmases) no procedeixen. Un això no toca en tota regla. Però per més que es pretengui ignorar l'elefant, allà segueix, pendent que s'assenyali data pel judici. Quan això passi, tornaran les preguntes incòmodes. I senyores i senyors, preguntar no és ofendre. És la nostra feina.
Participació