1 de 10
fil directe

Preguntes andaluses

per Ferran Casas, Barcelona, Catalunya | 17 de juny de 2022 a les 21:50 |

«Ni el PSOE és tan d'esquerres com deia ni el PP tan de dretes com havia estat. La intersecció explica la decantació de majories a Andalusia»

Diumenge, eleccions a Andalusia. Les enquestes són dolentes per al PSOE i deixen al PP, que governa aquest territori des del 2019, a les portes de la majoria absoluta. L'abstenció podria convertir-se en la seva gran aliada. L'èxit de Vox, amb la fatxenda paracaigudista Macarena Olona al capdavant, marcarà fins a quin punt el president Juan Manuel Moreno Bonilla serà o no dependent dels ultres per governar. Però, què està en joc en aquestes eleccions, quines són les tres preguntes clau que es respondran i com s'ha arribat a aquesta situació?

1. Sucursalisme o ecosistema propi? Andalusia era, tradicionalment, el graner de vot socialista. Felipe González i Alfonso Guerra són sevillans, el PSOE obtenia resultats esplendorosos a la regió i la seva aportació era clau per explicar les majories absolutes dels vuitanta i també les de José Luis Rodríguez Zapatero. El velòdrom de Dos Hermanas s'omplia a cada campanya per escoltar Guerra o Chaves, no se sabia si amb 22.000 o 30.000 ànimes, que l'aforament sempre va ser motiu de discussió. La pregunta ara és si el previsible mal resultat dels socialistes a Andalusia es traslladarà o no de forma automàtica a Espanya, a les municipals i autonòmiques de maig de 2023 i a les generals de final d'any.


Andalusia s'ha entregat a convertir la seva política en subalterna i el ring autonòmic és vist pels seus protagonistes com un trampolí per acabar fent cap a Madrid, com a ministres o diputats. Els votants, després d'uns anys d'efervescència política al conjunt de l'Estat, s'han polititzat i separen més una urna de l'altra. Sánchez, com també els seus socis de Podem, que no se sap fins a quin punt pagaran el seu trencament amb Teresa Rodríguez i la seva esquerra més alternativa, espera que la desfeta andalusa no l'esquitxi. En campanya s'ha deixat veure menys del que s'esperava al costat del seu candidat, Juan Espadas, que ell va promoure contra el deprimit aparell del PSOE andalús. Els socialistes, però, es preparen per pagar a Andalusia les seves ambigüitats polítiques i els efectes del cansament pandèmic i l'escalada de preus que ha provocat la guerra d'Ucraïna.

2. S'ha fet de dretes Andalusia? Com que hi guanyava el PSOE amb comoditat i hi havia certa èpica dels enfrontaments entre jornalers i señoritos, Andalusia sempre havia estat presentada com una regió d'esquerres. I diumenge previsiblement s'entregarà al PP, que podrà guanyar les eleccions i governar-la amb comoditat. Però una mirada més atenta a la singularitat política del PSOE i el PP ens diu que el clixé és només això, un clixé.


Segurament perquè ni els socialistes són tan d'esquerres ni l'actual PP tan de dretes com va ser-ho. La intersecció entre uns i altres és ben clara i explica com, en pocs anys, de les còmodes victòries de Manuel Chaves i José Antonio Griñán es passarà a l’èxit de Moreno. Els socialistes han practicat durant anys polítiques clientelars i molt enfocades als entorns rurals i a la gent gran, que eren els que els donaven més suport. Polítiques amb un fons conservador malgrat la retòrica discursiva. El seu projecte no es va regenerar –el talent polític de Susana Díaz era més que discutible– i apareix com a antic, els casos de corrupció i el caciquisme li han passat factura entre els sectors socials més dinàmics, i en els moments àlgids del procés va pugnar en espanyolisme amb el PP. Va anar a combatre al seu terreny.

El PP, en canvi, exhibeix ara un perfil formalment més moderat, evitant el soroll i que li permet competir en l'espai central amb els socialistes. La força de Vox l'ha dut a ser menys conservador i més liberal i a consolidar la posició en els entorns urbans. Moreno no vol ser Isabel Díaz Ayuso, que no amaga les seves complicitats amb els ultres i un neoliberalisme que a Andalusia generaria més rebuig, i el seu pacte amb Ciutadans, que no té garantida la representació, l'ha allunyat de Vox. Uns i altres han intentat arraconar els neofeixistes i el seu discurs al Parlament en l'intent de tallar-los les ales mentre Abascal i els seus cuidaven els terratinents, els militars i la Guàrdia Civil tot i que en campanya han intentat ser l'opció dels sectors populars, dels "descamisats" als que apel·lava Guerra. Moreno hi ha posat més presidencialisme que sigles del PP.


3. Quan comença el cordó sanitari? Vox ha tingut protagonisme en campanya. Moreno Bonilla no els vol al seu govern, però arribat el cas no menysprearà els seus vots per ser investit president i assegurar-se l'estabilitat. Abans de fer aquest pas, però, demanarà al PSOE que li entregui els seus vots. L'argument és simple: si el PSOE basa les seves campanyes en el perill que l'extrema dreta governi s'ha de comprometre a facilitar que ho faci el PP quan sigui el més votat. Aquest serà el discurs de Feijóo a les generals, que no acceptarà una norma que només li permeti arribar a la Moncloa si té majoria absoluta. Un vot més que Sánchez per demanar-li els vots si els dirigents del PSOE, les grans empreses i les institucions europees no volen als ultres.

 

Ferran Casas
Subdirector de NacióDigital.
Ha treballat a Barcelona i Madrid i per als diaris Avui, Público i Ara i col·labora en mitjans audiovisuals. Coautor dels llibres Començar de nou, I tot això com es paga? i Tota la veritat. A Twitter: @Ferrancm.
Més articles de l'autor
27/11/2022

Tria el teu unionista i piula

20/11/2022

La pilota tacada

11/11/2022

Si t'asseus a negociar

31/10/2022

País amb mala memòria

20/10/2022

Què en podem esperar de Brussel·les?

14/10/2022

Acord de claredat i confusió

07/10/2022

Un punt final

30/09/2022

1-O: orgull i tabú

25/09/2022

Torn d'Illa i Borràs

09/09/2022

L'últim flotador

Participació