opinió

Salut laboral i pandèmia

«Si fem interoperables les dades d'assistència sanitària, de salut pública i de salut laboral tindríem un mapa de la infecció molt més clar»

per Marina Geli , 1 de juny de 2020 a les 20:00 |
En aquesta fase post-aguda de la pandèmia cal començar a plantejar què faríem d'igual i què de diferent si tornéssim al gener o febrer passats i quins són els temes que teníem pendents i que ara cal reformular. Gestionar el present, aprendre de la crisi i posar la mirada estratègica de futur, tant si torna o no un nou brot epidèmic o pandèmic.

Voldria compartir reflexions entorn a temes de salut laboral i Covid, en relació a les responsabilitats de les administracions com dels sectors empresarials i dels treballadors i treballadores.


El departament de Salut ha publicat que 323.971 persones a Catalunya, confirmades o possibles amb criteris clínics, han tingut la Covid-19, a l'entorn d'un 4% de la població. 66.288 persones amb PCR (test més fiable d'infecció activa de SARS-CoV2). Unes 13.000 persones que viuen o treballen en residències són positives a la PCR (un 20% del total de persones grans que viuen en residències). Estudis de cribratge poblacional del Ministeri de Sanitat indiquen que un 6,9% de la població catalana ha estat en contacte amb el virus (unes 700.000 persones). Fins ara les persones mortes per coronavirus a Catalunya són 12.221 (dades de les funeràries); d'aquestes 6.678 en els hospitals, 3.964 en residències, 778 a domicili i 705 no consta lloc de la mort.

Entre les persones amb la Covid-19 o infectades asimptomàtiques hi ha un nombre important de personal sanitari i de personal que treballa en residències. El Reial Decret de 27 de maig acredita que la Covid-19 és un accident laboral si el servei de prevenció de riscos laborals del centre ho avala. El departament de Salut comunica que uns 10.000 professionals sanitaris han estat infectats. S'iniciarà el cribratge a 170.000 professionals sanitaris.


La seguretat i la salut laboral és un dret i deure del treballador, de l'ocupador (sigui públic o privat) i la política pública ha de ser garantista del compliment de les lleis sectorials.

La legislació i l'organització de la prevenció de riscos laborals i dels accidents i malalties professionals continua en mans de l'estat espanyol, vinculat al ministeri de Treball i Seguretat Social. Aquesta és una primera qüestió a revisar. L'organització, gestió i finançament del sistema sanitari públic és autonòmic i el sistema de salut laboral de responsabilitat pública, vinculat a la Seguretat Social, és estatal sense haver trobat punts de confluència.


Els treballadors tenen dret a dos sistemes de salut de responsabilitat pública, el general, universal, vinculat l'accés a la targeta sanitària (qualsevol persona empadronada hi té dret) i el laboral, vinculat a la Seguretat Social. L'any 1.986 quan el sistema sanitari és desvincula orgànicament i financerament de la Seguretat Social la distància creix. El Sistema Nacional de Salut és autonòmic i de finançament a través impostos generals. A partir del 2000 l'Estat va delegar a totes les comunitats no històriques (les històriques ho feien des dels vuitanta, Catalunya des del 1.980) la gestió i finançament del sistema sanitari públic descentralitzat.

L'Estat s'atorga la cohesió del sistema a través del Consell Interterritorial i de normativa bàsica de transposició europea, de salut pública i sanitat exterior. Per aquests motius només decretant l'estat d'alarma l'estat pot recuperar competència autonòmica.

El sistema de salut laboral continua en mans de la Seguretat Social i no del ministeri de Sanitat ni de les comunitats autònomes. La norma bàsica de prevenció de riscos laborals és estatal (Llei 3/95 de prevenció de riscos laborals).

A partir del desplegament de la llei 35/2014 hi ha canvis substantius en la provisió de seguretat i salut laboral. Hi ha separació de la prevenció de riscos i de les mútues d'accidents de treball i malalties professionals, col·laboradores de la Seguretat Social. Cada empresa ha de tenir una mútua patronal col·laboradora (en aquest moment n'hi ha 19 operant a Espanya) o en empreses grans mútua pròpia i una entitat de prevenció de riscos laborals, autoritzades per l'Estat. Les de Lleis de Salut Pública catalana (2009) i estatal (2011) inclouen la salut laboral però sense definir els instruments compartits.

La Covid-19 ha impactat en primera instància en els treballadors més exposats (sanitaris i socials de residències geriàtriques) especialment durant el mes de març (probablement gener i febrer amb virus circulant entre asimptomàtics i simptomàtics no identificats) per desconeixement del contagi i per tant sense protecció adequada. Estudis publicats com per exemple a l'Hospital Clínic, evidencien que 11% dels treballadors del centre han estat exposats al virus. La protecció va arribar més tard a persones que viuen en residències i als seus treballadors. Però més enllà de la primera etapa les entitats de prevenció de riscos i les mútues d'accidents i malalties professionals han tingut un paper molt secundari i han de tenir un paper actiu en els plans d'acció, suficiència de material de protecció i alertes de brots i seguiment de casos en l'àmbit laboral.

Alguns sectors empresarials i laborals del país han reclamat major concreció en l'anàlisi dels riscos i de les actuacions a fer. Hi ha sectors com l'agroalimentari i el de la comercialització d'aliments que ha treballat sense interrupció malgrat el confinament total per poder garantir la cadena alimentària. En les primeres setmanes o mesos sense prou suport de l'autoritat sanitària i laboral i d'un paper secundari de les entitats de prevenció de riscos i mútues laborals, les dues de competència estatal. Estava indicat que la política pública considerés els sectors econòmics essencials com a grups que calia fer test per haver estat exposats al virus, especialment, durant els mesos de febrer i març quan desconeixíem l'abast de la infecció?

Grans empreses, com ara la Seat, ha decidit fer test PCR als seus treballadors. Moltes altres estan finançant anàlisis serològics (determinació en general en sang, tècnica ELISA de IgM-infecció recent i IgG passada) acordat amb els seus treballadors. La normativa estatal i la catalana no obliga a fer test sinó les recomanacions d'higiene, distància, protecció, autodeclaració... Les empreses i particulars que fan test poden fer-ho legalment (les empreses necessiten autorització de la conselleria de Salut) si hi ha metge prescriptor i el laboratori privat declara les proves i el metge declara els resultats positius.

Després de tres mesos caldria debatre la complementarietat dels tests fets des del sistema sanitari públic i el privat. Ara ja assegurances privades de salut financen PCR a embarassades, a persones que han de ser intervingudes o en indicacions de salut concretes. Molts sectors empresarials estan pagant analítiques als seus treballadors. Altres persones privadament s'estan fent les proves.

El departament de Salut, a través de vigilància epidemiològica, disposa de registre unificat de persones que s'han fet els diferents tipus de test del SARS-CoV2, els resultats positius i els estudis de contactes i cribatges fets a diferents àmbits.

Tots, o la gran majoria, tenim història clínica electrònica i si fem interoperables les dades d'assistència sanitària, de salut pública i de salut laboral tindríem un mapa de la infecció molt més clar que els que tenim i permetria fer propostes d'accions i d'alertes més específiques i territorialitzades.

El sistema de salut general, l'atenció primària i salut pública especialment, s'ha de trobar amb el de salut laboral directament. Cooperació entre sistemes a través de les professionals per les persones. Cadascú amb les seves responsabilitats i experteses. Ara podem resoldre un tema històric pendent i sumarem informacions, responsabilitats, coneixement per actuar amb eficàcia, eficiència i equitat.

 

Marina Geli
Marina Geli Fàbrega, metgessa de vocació, coordinadora Centre Estudis Sanitaris i Socials Universitat Vic-Central de Catalunya. Consellera de Salut 2003-2010. Catalanista i sobiranista. Socialdemòcrata reformista. A Twitter: @marinageli.
29/06/2020

Vulnerabilitat i resiliència

15/06/2020

Lliçons Covid-19

01/06/2020

Salut laboral i pandèmia

18/05/2020

L'envelliment

04/05/2020

Acció social en temps de Covid

20/04/2020

Covid-19: avui és demà

06/04/2020

Atenció residencial i la Covid-19

23/03/2020

Gestió de la crisi sanitària

09/03/2020

Servei públic, qualitat i equitat

24/02/2020

Coronavirus-19, alerta sanitària o alarma mundial?

Participació