OPINIÓ

​La categoria de la vergonya

«Amb el coronavirus, el carrer ha esdevingut una mena de tribunal implacable on conductes poc exemplars són observades i jutjades»

per Montserrat Nebrera , 25 de març de 2020 a les 21:43 |
En qualsevol crisi hi ha gent que confon les oportunitats amb la vampirització dels altres. Com distingir ambdues coses?. Potser el mateix fet d'estar pensant en fer diners quan la prioritat és salvar la vida n'és el primer indici, però algú podria respondre que és només la voluntat de la gent indomable de no deixar-se endur per la histèria col·lectiva. Està clar, però, que no tot depèn de la perspectiva.

Si una persona està pensant a emprar els seus diners per aconseguir lucrar-se amb la desesperació d'altres, entra en la categoria d’espavilat? Si facultatius sanitaris, policies, personal penitenciari posen el que saben que són excuses per deixar els seus companys davant del perill sense pensar en ajudar-hi, en quina categoria estan? Si hi ha gent pensant a confinar-se i no treballar sense pensar ni per un moment que això signifiqui deixar de percebre el seu salari, seran des d'algun punt de vista herois?


En general, qualsevol que cregui que el que critica en els altres es justifica quan ho fa ell, entra en una categoria dubtosa. Quant el ministre Ábalos diu que qui vulgui treure rèdit d’aquesta tragèdia rebrà la condemna social, a qui s'està referint? I qui condemnarà? Acceptaria que ara i aquí al seu govern se li faci el que va fer el seu partit al govern dels dies 11 a 14 de març del 2014?

El carrer ha esdevingut una mena de tribunal implacable on conductes poc exemplars són observades i jutjades. Qui vol sortir a córrer, o va al mercat o a buscar el pa més cops dels necessaris, qui pensa a passejar el gos de forma indefinida i qui organitza orgies amb o sense drogues rebran també el seu càstig en forma de rebuig social? Potser en pobles i viles petites la vigilància és més forta, però no podem descartar que, quan tot s'acabi es faci memòria de frivolitats, desercions, egoismes, covardies i temeritats. I es confronti amb la nostra gent heroica. Intentem, ja que no podem ser això segon, no caure en la categoria de la vergonya.

 

 

Montserrat Nebrera
Advocada, jutge, diputada i sempre "profe" a la universitat (des de fa 13 anys a la UIC), va fer tres carreres per una barreja de curiositat i avorriment. Candidata a mestre de res, aprenent de tot (menys de bruixa!), ha fundat Alternativa de Govern. Creu en la unió però sols des de la llibertat.
25/03/2020

​La categoria de la vergonya

11/03/2020

Actua Cultura

26/02/2020

Una esquerra naïf

12/02/2020

​Per què no ens aclarim d'una vegada?

29/01/2020

​Junqueras al laberint

15/01/2020

Bibliorefugis

01/01/2020

Un millor 2020

18/12/2019

Perfectible, acceptable

04/12/2019

97.000€

20/11/2019

Un informe, una oportunitat

Participació