Parlament ingovernable

«Però ben pocs opinadors es fixen en les immenses dificultats per posar ordre en un immens caos, com serà el conjunt dels 135 parlamentaris que surtin elegits»

per Joan Roma Cunill, 3 d'agost de 2015 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 d'agost de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A mesura que van apareixent noms de candidats, m’imagino la composició del nou Parlament com una mena d’amanida multicolor, amb ingredients mai imaginats, i un resultat difícil de digerir si tenim en compte les contradiccions entre partits, i dintre mateix de la principal aposta per la independència: Junts pel Sí.

De moment tothom comenta els possibles resultats de cada força política, però ben pocs opinadors es fixen en les immenses dificultats per posar ordre en un immens caos, com serà el conjunt dels 135 parlamentaris que surtin elegits. Només imaginar com es pot compatibilitzar en una mateixa llista gent tan diversa com Germà Bel, antic socialista, transformat en crític, opinador i sobretot ben pagat comentarista, i assessor d’Endesa, amb l’excompositor i cantant, Lluís Llach. O el propi Raül Romeva, suposat home d’esquerres amb persones tan dretanes com el president Mas. O com Oriol Junqueras pot compartir cartell amb Mohedano, Toni Comin, i altres que es declaraven autènticament d’esquerres pocs anys enrere...


Si la nova composició del proper hemicicle hagués de durar un instant, segurament aquesta barreja tan immensa no donaria més maldecaps, però imaginar que hagin de donar suport a un govern, és inimaginable per impossible de conciliar. I aquí rau un dels principals problemes per pensar en la serietat d’una proposta com la que se’ns presenta. Una nova improvisació fins extremes més que agosarats que no pot acabar bé de cap manera.

Tots sabem que crear equips no és fàcil. Més ben dit, disposar d’un equip conjuntat, és un dels grans reptes de tot govern, i factor essencial perquè la seva gestió pugui ser coherent, àgil i eficient. Si això val per un govern, val per un Parlament. La formació de la Mesa del Parlament pot ser un exercici de malabarisme inestable, i donar peu a sonades improvisacions que poden donar la volta al món. La formació de les meses de les comissions, el nomenament de portaveus, el funcionament de la maquinària parlamentària, es pot convertir en un joc dels disbarats.

En resum, estem assistint a un muntatge improvisat, en un trencaclosques de persones, més o menys mediàtiques, pensades per provocar adhesions més que per trobar solucions. Malament anem per aquest camí. Ajuntar peces no vol dir formar un bloc, ni un edifici, ni un cos. La candidatura de Junts pel Sí, és un conglomerat pensat per un instant. No un plantejament de futur, ni de present.

Tot el revés del que ha fet el PSC. Fins ara aquest partit era l’ase de tots els cops però poc a poc va esdevenint el model contrari a la improvisació i a l’oportunisme, per convertir- se en el partit seriós, preparat, conjuntat i adequat per afrontar les dificultats del període que tenim al davant. Gent renovada, però molts amb experiència en ajuntaments, on realment s’aprèn a governar i a pactar. Dos elements indispensables pels nous temps que arriben. Veurem què diu la gent davant els models que se’ls presenten: el de l’oportunisme de Junts pel Sí, i el de la serietat, del PSC.


Queden pocs dies per tenir les llistes a punt, i molts van molt endarrerits. I ja no diguem pel que fa programes electorals. Suposo confien en improvisar també en aquest apartat, i en una setmana presentaran un recull de bones intencions com les que ja havien figurat en programes anteriors. Posats tots en un mateix perol, esperen donar-li forma i color, i vendre’l com si fos nou. Ja no ve d’aquí, una improvisació més.

 

Joan Roma Cunill
Nascut a Borredà ( Berguedà), l'any 1950. Es llicenciat en Ciències de l'Educació, parla diversos idiomes. Residí 7 anys a Suïssa on compaginà treball i estudis, i on publicà 3 llibres d'ensenyament de l'espanyol per estrangers, per la xarxa d'acadèmies d'idiomes on treballava.

Retornà de Suïssa per encapçalar una candidatura a les municipals de l'abril del 79. Elegit regidor, exercí diversos càrrecs municipals fins l'any 91, en que fou elegit Alcalde, càrrec que continua exercint fins el present, amb majoria absoluta.

A Suïssa fou co-president de Casa Nostra, associació de gent de parla catalana, a la ciutat de Berna, i articulista de la revista Plançó. I amb uns quants altres catalans, fundaren la Assemblea de Catalunya a Suïssa.

Ja a Catalunya, formà part de la Comissió de Festes de Borredà, fins a l'actualitat. S'afilià al Partit dels Socialistes de Catalunya a l'octubre del 79. Elegit Primer Secretari de la Agrupació del Berguedà, l'any 1980, entrà també a la Executiva de la Federació XI, de la qual fou Primer Secretari durant 16 anys.

Candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya, l'any 1986. Exercí de Diputat durant 4 legislatures, i presidí en una d'elles la Comissió d'Agricultura. Ponent de diverses lleis, i articulista en diverses publicacions de la Catalunya Central, ininterrumpidament durant més de 25 anys.

Actualment és President del Consell de la Federació XI (Bages, Berguedà i Solsonés), i Secretari de Política Municipal de la Agrupació del Berguedà i com Alcalde de Borredà, forma part de diverses entitats i agrupacions. També és membre actiu, com a voluntari de Creu Roja.
12/08/2015

Consumidor d'AIMS

03/08/2015

Parlament ingovernable

15/07/2015

Present i futur dels consells comarcals

10/06/2015

Governs en minoria

26/05/2015

L'incert procés

12/05/2015

Les municipals a Solsona

22/04/2015

Terratrèmol polític al Solsonès

07/04/2015

Sobreviure amb 600 euros

25/03/2015

Andalusia, primera prova

10/03/2015

Noves comarques amb grans interrogants

Participació