Present i futur dels consells comarcals

per Joan Roma Cunill, 15 de juliol de 2015 a les 07:36 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de juliol de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
D'aquí pocs dies s’han de constituir els nous consells comarcals, sorgits de les eleccions municipals del passat 24 de maig, per un sistema enrevessat que contempla els resultats dels partits, en funció dels vots i els regidors obtinguts. És una mostra clara del partidisme que va fer servir CiU a l’hora de crear-los i assegurar-se’n el domini durant anys i anys. Així ha estat durant 20 anys, i no sembla que la modificació de les seves estructures i funcionament sigui per d’aquí a quatre dies.

Fa molts anys s’haurien d’haver transformat en mancomunitats de serveis per donar compliment a les necessitats dels ajuntaments de cada comarca, i molt especialment en aquelles on hi ha molts ajuntaments petits, com és el cas del Solsonès, el Berguedà, el Ripollès, etc, etc. De fet, hi ha consells que han fet una bona feina, procurant donar resposta a les peticions de mancomunar serveis, estalviant costos i aprofitant recursos.


És lògic agrupar-se per fer la recollida, selecció i abocament o tractament dels residus domèstics. Igual de lògic que treballar junts per resoldre els temes de transport escolar, menjadors, serveis juvenils, serveis socials, esports, etc. Els petits ajuntaments no poden donar serveis si no els donen de manera conjunta amb altres ajuntaments, igual de petits o més grans. I aquí les capitals han de fer el seu paper i tenir equipaments, pensats per a tots els de la comarca i no només per a ells. En aquest paquet podem pensar en Biblioteques comarcals, pavellons poliesportius, piscines cobertes, Comissaries Mossos d’Esquadra, Parcs de bombers, etc. Està gairebé tot inventat i si les empreses es transformen per esdevenir més eficients, els ajuntaments han fet el mateix. Sinó tots, la immensa majoria, i més que ho faran a la vista de com venen els temps futurs.

Per això, si tinguéssim un govern de la Generalitat realment ocupat i preocupat per l’eficiència administrativa i política, ja hauria modificat les lleis territorials per transformar els consells en mancomunitats. Aquest era el compromís de tres o quatre anys enrere, però la gestió del full de ruta cap a la independència, ho ha parat tot, de manera que els nous consells continuaran funcionant amb les velles lleis, i amb un finançament cada vegada més precari i insolidari.

Hi ha alguns canvis significatius en alguns consells. El del Solsonès és un dels més espectaculars perquè des de la seva constitució més de 25 anys enrere fins ara, sempre ha estat governat per CiU amb majories més que absolutes. I aquest CC és un dels que més competències ha tingut, i més incidència sobre el territori ha mostrat, fins al capgirament total de les forces polítiques, el passat dia 24 de maig, fins al punt que el diputat provincial ha passat per primera vegada a mans d’ERC, càrrec que ostentarà Albert Bajona, de Clariana de Cardener, i la presidència del CC que estarà en mans de la regidora de Solsona, Sara Alarcón.

Un dia o altre havia de passar, però amb aquests canvis la comarca entra en una nova etapa radicalment diferent de les viscudes fins ara. Els principals càrrecs institucionals estaran tots en mans d’ERC: l’alcalde de la capital, el diputat provincial i la presidència del CC. Toca veure com canvien el fons i les formes, en els dos darrers càrrecs, però segur que res serà igual en aquest mandat que tot just ara comencem.


I han de ser els membres dels propers CC els qui impulsin la modificació de les lleis territorials per aconseguir la presència de tots els municipis en els consells, i ampliar finançament i competències en aquells serveis bàsics pels ajuntaments. Convindria posar-ho en marxa el més aviat possible.

 

 

Joan Roma Cunill
Nascut a Borredà ( Berguedà), l'any 1950. Es llicenciat en Ciències de l'Educació, parla diversos idiomes. Residí 7 anys a Suïssa on compaginà treball i estudis, i on publicà 3 llibres d'ensenyament de l'espanyol per estrangers, per la xarxa d'acadèmies d'idiomes on treballava.

Retornà de Suïssa per encapçalar una candidatura a les municipals de l'abril del 79. Elegit regidor, exercí diversos càrrecs municipals fins l'any 91, en que fou elegit Alcalde, càrrec que continua exercint fins el present, amb majoria absoluta.

A Suïssa fou co-president de Casa Nostra, associació de gent de parla catalana, a la ciutat de Berna, i articulista de la revista Plançó. I amb uns quants altres catalans, fundaren la Assemblea de Catalunya a Suïssa.

Ja a Catalunya, formà part de la Comissió de Festes de Borredà, fins a l'actualitat. S'afilià al Partit dels Socialistes de Catalunya a l'octubre del 79. Elegit Primer Secretari de la Agrupació del Berguedà, l'any 1980, entrà també a la Executiva de la Federació XI, de la qual fou Primer Secretari durant 16 anys.

Candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya, l'any 1986. Exercí de Diputat durant 4 legislatures, i presidí en una d'elles la Comissió d'Agricultura. Ponent de diverses lleis, i articulista en diverses publicacions de la Catalunya Central, ininterrumpidament durant més de 25 anys.

Actualment és President del Consell de la Federació XI (Bages, Berguedà i Solsonés), i Secretari de Política Municipal de la Agrupació del Berguedà i com Alcalde de Borredà, forma part de diverses entitats i agrupacions. També és membre actiu, com a voluntari de Creu Roja.
12/08/2015

Consumidor d'AIMS

03/08/2015

Parlament ingovernable

15/07/2015

Present i futur dels consells comarcals

10/06/2015

Governs en minoria

26/05/2015

L'incert procés

12/05/2015

Les municipals a Solsona

22/04/2015

Terratrèmol polític al Solsonès

07/04/2015

Sobreviure amb 600 euros

25/03/2015

Andalusia, primera prova

10/03/2015

Noves comarques amb grans interrogants

Participació