Governs en minoria

«Entrem en una etapa molt inestable que només permetrà subsistir en el dia a dia, i per tant treballar al ralentí»

per Joan Roma Cunill, 10 de juny de 2015 a les 23:22 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de juny de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A l’espera de veure què passa en alguns grans ajuntaments, és sorprenent veure la poca importància que donen a casos com el de Barcelona en que Ada Colau, creu que podrà governar amb només 11 regidors dels 41 de que està compost el consistori. Sembla com si desconeguessin la composició dels òrgans de govern de qualsevol ajuntament, i creguin que poden governar per decret, o amb els vots del propi grup, obviant que estan en franca minoria.

Em demano com formarà la junta de govern local, si a proposta d’ella, la resta de grups no li accepten la composició i l’ha de conformar amb representats de tots els grups, de forma proporcional, deixant clar que estarà sempre en total minoria. O com distribuirà el cartipàs i les comissions, en les quals la oposició ostentarà una clara majoria, de manera que no podrà passar cap proposta sinó obté el suport d’altres tres grups com a mínim.


I si això és cert per Barcelona, ho és igualment per moltes altres ciutats grans i mitjanes en que no s’ha arribat a cap pacte de govern estable. Veig com en molts indrets, diferents grups municipals han decidit recolzar l’elecció d’alcalde, sigui votant-hi a favor, sigui amb una abstenció, per tot seguit dir-li que s’ho faci. Es a dir, que governi com pugui i quan ho creguin oportú ja li votaran a favor... o no.

En tots aquests llocs entrem en una etapa molt inestable que només permetrà subsistir en el dia a dia, i per tant treballar al ralentí. Res de pensar o imaginar grans estratègies de govern o planificacions a mitjà o llarg termini, sinó simplement buscar arribar a la setmana següent o al ple proper, i prou. Aquesta inestabilitat pot donar pas, a futures mocions de censura si alguna cosa feta o proposada no agrada a algun dels grups presents. I tots sabem que mocions de censura per desestabilitzar un govern comporten molt mals rotllos a nivell de carrer.

D’aquí uns dies, els principals partits haurien de reprendre el debat sobre la necessitat de modificar la llei electoral municipal, en el sentit de facilitar governs estables. Si ha de ser mitjançant la segona volta, fem-ho, o fixant percentatges més elevats per obtenir regidors. Segurament el millor seria una segona volta, en la qual participin les forces que hagin superat un determinat llistó de vots.

Ara tindrem proves concloents d’inestabilitat municipal en molts indrets. Aquestes proves justificarien la modificació de la llei electoral i portarien a facilitar pactes entre forces polítiques properes, de cara a la segona volta.


Ben aviat ho veurem en la política diària de l’Ajuntament de Barcelona. La gran capital sotmesa a constants daltabaixos que ningú entendrà. Bcomú portarà als plens multituds de propostes que seran desestimades, modificades o profundament canviades. Quina sensació de desgovern es produirà si dia rere dia, no es pot seguir cap camí concret, i tot depengui d’altres majories circumstancials del dia o del tema en concret.

He conegut uns quants govern en minoria i el desgast personal ha estat brutal, i la poca eficàcia , la norma. I en alguns d’aquests pobles, la inestabilitat continuarà amb la presència de moltes llistes i poca predisposició als pactes. Mala cosa. Vistos els resultats, és hora de proposar seriosament la modificació de la llei i anar cap el sistema francès, retocat. No cal inventar res, la solució ja existeix.
 

 

Joan Roma Cunill
Nascut a Borredà ( Berguedà), l'any 1950. Es llicenciat en Ciències de l'Educació, parla diversos idiomes. Residí 7 anys a Suïssa on compaginà treball i estudis, i on publicà 3 llibres d'ensenyament de l'espanyol per estrangers, per la xarxa d'acadèmies d'idiomes on treballava.

Retornà de Suïssa per encapçalar una candidatura a les municipals de l'abril del 79. Elegit regidor, exercí diversos càrrecs municipals fins l'any 91, en que fou elegit Alcalde, càrrec que continua exercint fins el present, amb majoria absoluta.

A Suïssa fou co-president de Casa Nostra, associació de gent de parla catalana, a la ciutat de Berna, i articulista de la revista Plançó. I amb uns quants altres catalans, fundaren la Assemblea de Catalunya a Suïssa.

Ja a Catalunya, formà part de la Comissió de Festes de Borredà, fins a l'actualitat. S'afilià al Partit dels Socialistes de Catalunya a l'octubre del 79. Elegit Primer Secretari de la Agrupació del Berguedà, l'any 1980, entrà també a la Executiva de la Federació XI, de la qual fou Primer Secretari durant 16 anys.

Candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya, l'any 1986. Exercí de Diputat durant 4 legislatures, i presidí en una d'elles la Comissió d'Agricultura. Ponent de diverses lleis, i articulista en diverses publicacions de la Catalunya Central, ininterrumpidament durant més de 25 anys.

Actualment és President del Consell de la Federació XI (Bages, Berguedà i Solsonés), i Secretari de Política Municipal de la Agrupació del Berguedà i com Alcalde de Borredà, forma part de diverses entitats i agrupacions. També és membre actiu, com a voluntari de Creu Roja.
12/08/2015

Consumidor d'AIMS

03/08/2015

Parlament ingovernable

15/07/2015

Present i futur dels consells comarcals

10/06/2015

Governs en minoria

26/05/2015

L'incert procés

12/05/2015

Les municipals a Solsona

22/04/2015

Terratrèmol polític al Solsonès

07/04/2015

Sobreviure amb 600 euros

25/03/2015

Andalusia, primera prova

10/03/2015

Noves comarques amb grans interrogants

Participació