Ús de cookies
Nació Solsona utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies. Accepto

Sobreviure amb 600 euros

«És en temes com aquest on els partits han de dir què pensen fer si arriben a governar. El que fan els partits de dretes ja ho sabem o més ben dit ja ho patim»

| Actualitzat el 07/04/2015 a les 21:54h
Cada dia, cada setmana, ens arriben informes sobre la situació personal de molts col·lectius que des de fa anys pateixen autèntics problemes de supervivència. El dels aturats de llarga durada és el més colpidor de tots perquè suposa trencar la vida diària, trencar l’esperança per un món millor, i veure passar els anys sense trobar una sortida digna a una situació tant angoixant.

En un moment en que venen diverses conteses electorals, la creació d’ocupació hauria d’estar sempre en la primera de les prioritats de tots els partits i tots els governs. I, ocupació d’un mínim de qualitat, descartant abusos en les retribucions com s’estan donant en aquests moments.

Avui, però voldria parlar d’un col·lectiu maltractat de sempre. El de les vídues, sovint oblidades perquè ja cobren una pensió, sense aclarir quin tipus de pensió cobren i si realment és justa o no. La setmana passada em va arribar un dels informes que periòdicament m’envia el grup parlamentari del PSC, en el qual se’ns informava de l’existència de 350.000 vídues a tot Espanya que reben una pensió de 600 euros al mes.
Alguns poden pensar que en aquests moments en que centenars de milers de persones no tenen cap prestació, no està malament una pensió com aquesta. Siguem ponderats i sobretot justos a l’hora de valorar aquesta compensació per la mort del marit, sovint l’únic membre de la família que aportava ingressos a casa.

Un país no pot acceptar l’existència d’un gran col·lectiu com aquest amb una pensió com l’exposada. Ingressar 600 euros al mes, suposa una situació permanent de pobresa fins a la mort. Reflexionem sobre què son 600 euros en una gran ciutat, si el pis no és de propietat, o encara que ho sigui totes les despeses que se’n deriven al cap de l’any: IBI, taxes d’aigua, recollida deixalles, escala, llum, telèfon, etc, etc. Un mes sencer sinó dos, se’n van en pagar despeses corrents, i cal sobreviure amb la resta.

Segur que tots coneixem en el nostre entorn vídues que tenen aquest únic ingrés i que en vida del marit no varen poder estalviar ni crear un fons de contingència per la vellesa. Es en temes com aquest on els partits han de dir què pensen fer si arriben a governar. El que fan els partits de dretes ja ho sabem o més ben dit ja ho patim, però toca aclarir a la resta quines seran les mesures que prendran per evitar injustícies com aquesta.
L’estat de benestar està sent desarborat. La sanitat està sent desmantellada i privatitzada, l’ensenyament ha retrocedit una dècada, els serveis socials es troben en situacions mínimes, i les pensions no tenen la prioritat que caldria, especialment en els col·lectius més desfavorits.

Aquest ha de ser el gran repte de les properes eleccions. A les municipals del 24 de maig, els partits han de definir si els serveis socials i atenció a les persones més vulnerables seran motiu prioritari, però a les del Parlament del 27-S i a les henerals, un dels motius principals per votar un partit o un altre ha de ser la distribució de la riquesa, al costat de la creació de llocs de treball i impuls a l’economia productiva. Sense distribució de riquesa no hi ha justícia. Aquí és on veurem les grans diferències entre partits. No podem mantenir les situacions de pobresa estructural existents a dia d’avui, com en l’àmbit motiu d’aquest escrit.

FEU EL VOSTRE COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Joan Roma Cunill
Nascut a Borredà ( Berguedà), l'any 1950. Es llicenciat en Ciències de l'Educació, parla diversos idiomes. Residí 7 anys a Suïssa on compaginà treball i estudis, i on publicà 3 llibres d'ensenyament de l'espanyol per estrangers, per la xarxa d'acadèmies d'idiomes on treballava.

Retornà de Suïssa per encapçalar una candidatura a les municipals de l'abril del 79. Elegit regidor, exercí diversos càrrecs municipals fins l'any 91, en que fou elegit Alcalde, càrrec que continua exercint fins el present, amb majoria absoluta.

A Suïssa fou co-president de Casa Nostra, associació de gent de parla catalana, a la ciutat de Berna, i articulista de la revista Plançó. I amb uns quants altres catalans, fundaren la Assemblea de Catalunya a Suïssa.

Ja a Catalunya, formà part de la Comissió de Festes de Borredà, fins a l'actualitat. S'afilià al Partit dels Socialistes de Catalunya a l'octubre del 79. Elegit Primer Secretari de la Agrupació del Berguedà, l'any 1980, entrà també a la Executiva de la Federació XI, de la qual fou Primer Secretari durant 16 anys.

Candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya, l'any 1986. Exercí de Diputat durant 4 legislatures, i presidí en una d'elles la Comissió d'Agricultura. Ponent de diverses lleis, i articulista en diverses publicacions de la Catalunya Central, ininterrumpidament durant més de 25 anys.

Actualment és President del Consell de la Federació XI (Bages, Berguedà i Solsonés), i Secretari de Política Municipal de la Agrupació del Berguedà i com Alcalde de Borredà, forma part de diverses entitats i agrupacions. També és membre actiu, com a voluntari de Creu Roja.
Predicció Solsona
dimarts
-5°C  7°C
dimecres
-1°C  6°C
dijous
3°C  10°C
Entrevista a Nicola Roca, autora del cartell del Carnaval 2018

Entrevista a Nicola Roca, autora del cartell del Carnaval 2018

Nicola Roca és una jove solsonina estudiant de disseny de 21 anys que signa el cartell del carnaval de Solsona 2018

Grup Nació Digital
Des de maig de 1996
Editorial: SCG Aquitània SL
Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Amb la col·laboració de: