Ús de cookies
Nació Solsona utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies. Accepto

L'autocrítica pendent

«Es parla de crear estructures d'Estat, quan ja es varen crear en el seu moment»

| Actualitzat el 26/01/2015 a les 19:23h
Tots els governs, totes les societats, han de fer periòdicament un exercici d'autocrítica per constatar si els objectius prefixats s'han acomplert o no, i en quina mesura cal introduir canvis per poder-los assolir. 

El nostre país, Catalunya, no ha fet un autèntic exercici d'autocrítica. És un deure pendent que convindria dur a terme el més aviat possible per reconèixer els errors comesos i evitar repetir-los en aquesta dura etapa que estem vivint. Es parla de crear estructures d'Estat, quan ja es varen crear en el seu moment, o s'han impulsat durant la trajectòria de la Generalitat recuperada. Posaré alguns exemples, per mostrar algunes de les estructures d'Estat creades, i la deficient manera en que s'han gestionat, motiu pel qual ens trobem en greus dificultats.

Recuperada la Generalitat l'any 80, era el moment de crear unes estructures d'Estat proporcionals a les capacitats econòmiques que es pressuposava tindríem. En comptes d'aixó, el president Pujol va optar per copiar les estructures de l'Estat espanyol. Primer gran i greu error com podrem veure tot seguit.

L'estructura del Govern de la Generalitat va ser copiada de la del govern espanyol. On allà en deien Ministres, aquí en varem dir Consellers. Si allà hi havia una quinzena de ministeris , aquí varem crear una dotzena de conselleries. Si allà cada ministeri tenia el seu servei de protocol, cotxes oficials, etc, aquí es va fer el mateix. Si allà tenien governadors a cada província, aquí varem posar-hi delegats. Si allà tenien una àrea de presidència, aquí la varem copiar i ampliar... Primer gravíssim error, perquè es va sobredimensionar tota una estructura de govern que podia haver funcionat amb la meitat dels recursos. Però continuem.

Una altra estructura d'Estat era una ràdio i televisió públiques. Era lògic per motiu de llengua i cultura, però mai tal com es va fer. Es va crear una superestructura immensa, a model i semblança de Televisión Espanyola, amb corresponsals arreu del món, directius a dojo, empleats per tot arreu, edificis immensos, delegacions per tot el territori... fins arribar a una situació impossible de mantenir. TV3, Catalunya radio, i complements, tenen 47 alts directius amb elevats sous i despeses generals que superen àmpliament a d'altres cadenes de televisió com Telecinco o Antena 3. El dèficit generat per aquesta megalomania és immens.

La següent estructura d'Estat havia de ser una policia pròpia. Res de reconvertir la Guàrdia Civil. Volíem una policia similar a la Policia Muntada del Canadà o als Bobbys anglesos. Per tant, reinventem els Mossos d'Esquadra, i comencem a contractar personal a dojo, i al mateix temps construïm casernes per tot arreu, comprem vehicles de tota mena, i posem sous molt més elevats que qualsevol altre cos de seguretat de l'Estat. El cost d'aquesta estructura és immens.

Si teníem policia pròpia, era lògic voler tenir els centres penitenciaris. Ningú més els ha volgut però un Estat ha de tenir les seves presons, i de pressa i corrents es va negociar el seu traspàs amb l'Estat central. Un Estat central feliç per treure's del damunt un mal de cap com aquest. Bé, després s'han hagut de fer centres nous, ampliar plantilles, invertir en equipaments, etc, etc, de manera que el cost final ha estat brutal.

A banda d'ampliar, crear o inventar-se competències i estructures, els serveis bàsics es varen estructurar en un complicat sistema territorial. Catalunya és un país petit i no calia crear tantes demarcacions ni serveis, ni delegacions, fins al punt de burocratitzar en excés tot el funcionament del país. 

Totes aquestes iniciatives es feien "perquè calia", "perquè volíem ser i actuar com un Estat", el cost era secundari, de manera que el Conseller d'Economia i Finances de torn el que havia de fer era "pagar i callar" i així ha estat fins ara mateix. Que ningú s'estranyi si l'any 2003 amb l'entrada del primer govern tripartit, Catalunya tenia un deute de 16.000 milions d'euros i si en els set anys de Tripartit se'n va fer un de 23.000 milions, i en els quatre anys de govern Mas, en portem 24.000 milions més. El total a dia d'avui és de 63.000 milions d'euros. Una xifra immensa, i en aixó sí, pròpia d'un Estat i no d'una Autonomia. Per culpa de la megalomania i la mala gestió, Catalunya té un deute que l'ofega totalment.

Davant aquesta realitat, s'ha volgut vendre la fàcil idea de "Madrid ens roba" o "estem mal finançats". És cert que el finançament de Catalunya és deficient i cal modificar-lo per adaptar-lo a la realitat present, però no és menys cert que la gestió ha estat desastrosa al llarg dels 35 anys. Crear estructures d'Estat sense tenir-les degudament planificades i finançades suposa un suïcidi econòmic. És el que ha passat amb els exemples exposats. Cada estructura creada suposava incrementar notablement el dèficit, i el principi d'austeritat no era present en cap de les decisions del govern ni en el manteniment dels serveis. Tard o d'hora el sistema havia de petar, i ho ha fet, com sempre passa en el pitjor moment. 

Ara i aquí tenir 63.000 milions de deute suposa no tenir cap marge de maniobra per fer polítiques diferents i destinar el diner a les autèntiques prioritats del país, que és la seva gent. Agradi o no, cal aprimar totes les estructures. Tancar departaments, delegacions i molts serveis innecessaris, per garantir els serveis bàsics. Compartir serveis amb altres administracions i deixar enrere els projectes megalòmans. Gestió, gestió i gestió, planificació i austeritat en la despesa que no vol dir retallades. Més val tard que mai, però no veig el govern Mas disposat a emprendre aquest camí, i d'aquí que busqui sortir d'estudi mitjançant promeses que sap no podrà complir. És el que deia al principi. És urgent procedir a un exercici ampli i profund d'autocrítica, mentrestant no es faci, el camí és equivocat.

COMENTARIS

Em fa pena
Anònim, 29/01/2015 a les 13:08
Ahir vaig veure les imatges de Pujol a la tele, i em va fe pena. i kin país,¡¡' surt de declarar i ja podem veure les declariacions en directe.

FEU EL VOSTRE COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Joan Roma Cunill
Nascut a Borredà ( Berguedà), l'any 1950. Es llicenciat en Ciències de l'Educació, parla diversos idiomes. Residí 7 anys a Suïssa on compaginà treball i estudis, i on publicà 3 llibres d'ensenyament de l'espanyol per estrangers, per la xarxa d'acadèmies d'idiomes on treballava.

Retornà de Suïssa per encapçalar una candidatura a les municipals de l'abril del 79. Elegit regidor, exercí diversos càrrecs municipals fins l'any 91, en que fou elegit Alcalde, càrrec que continua exercint fins el present, amb majoria absoluta.

A Suïssa fou co-president de Casa Nostra, associació de gent de parla catalana, a la ciutat de Berna, i articulista de la revista Plançó. I amb uns quants altres catalans, fundaren la Assemblea de Catalunya a Suïssa.

Ja a Catalunya, formà part de la Comissió de Festes de Borredà, fins a l'actualitat. S'afilià al Partit dels Socialistes de Catalunya a l'octubre del 79. Elegit Primer Secretari de la Agrupació del Berguedà, l'any 1980, entrà també a la Executiva de la Federació XI, de la qual fou Primer Secretari durant 16 anys.

Candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya, l'any 1986. Exercí de Diputat durant 4 legislatures, i presidí en una d'elles la Comissió d'Agricultura. Ponent de diverses lleis, i articulista en diverses publicacions de la Catalunya Central, ininterrumpidament durant més de 25 anys.

Actualment és President del Consell de la Federació XI (Bages, Berguedà i Solsonés), i Secretari de Política Municipal de la Agrupació del Berguedà i com Alcalde de Borredà, forma part de diverses entitats i agrupacions. També és membre actiu, com a voluntari de Creu Roja.
Predicció Solsona
dilluns
-2°C  7°C
dimarts
-3°C  8°C
dimecres
-2°C  8°C
Entrevista a Nicola Roca, autora del cartell del Carnaval 2018

Entrevista a Nicola Roca, autora del cartell del Carnaval 2018

Nicola Roca és una jove solsonina estudiant de disseny de 21 anys que signa el cartell del carnaval de Solsona 2018

Grup Nació Digital
Des de maig de 1996
Editorial: SCG Aquitània SL
Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Amb la col·laboració de: