Ús de cookies
Nació Solsona utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies. Accepto
Notícia en PDF
Notícia en PDF

El sopar de Sant Serapi reuneix uns 80 veins i veïnes a la Plaça Major

, Solsona | Actualitzat el 19/08/2014 a les 10:18h
Les quatre gotes que han caigut han obligat ha posar les taules sota els porxos Foto: Ramon Estany

Aquest dilluns, festivitat de Sant Serapi, els veins del barri solsoní de la Plaça Major han celebrat la seva festa patronal. Després d'assistir a la Missa de les 10 a la Catedral, han portat el sant fins a un altar disposat sota els porxos de la Plaça Major, des d'on han gaudit d'un bon esmorzar amb coca, xocolata i mistela. A la tarda, xocolata desfeta i jocs per a la mainada i al vespre, un sopar de germanor que s'ha hagut de fer sota els porxos de la Plaça Major davant el risc de pluja que al final no ha estat tant.

Després de Missa, esmorzar de coca i xocolata Foto: Ramon Estany

  Sant Serapi, patró de la Plaça Major, plaça Palau Episcopal i carrer Llobera de Solsona

 
  Neix a Londres l'any 1175.
 
Admirat ja de jove per la gran tasca humanitària que portaven a terme l'ordre religiosa  dels mercedaris, va anar a Palestina junt amb el seu pare a lliberar captius i esclaus  dels musulmans.
Un cop morts els seus pares, va fer-se frare del convent que aquesta ordre tenia a  Barcelona, per tal de poder dedicar-se més plenament a aquesta missió. Posteriorment,  vingué a Espanya a combatre els musulmans i més tard, participà a la conquesta de  Mallorca. 
En una d eles seves missions per terres d'infidels va entregar-se ell mateix als   mahometans a canvi de la llibertat d'un grup de cristians captius. Un cop pres i al no  arribar els diners per intercanviar-los per la seva llibertat, els musulmans van  clavar-lo en una creu de Sant Andreu i li van desconjuntar els ossos i els membres. Per  raó d'haver sofert  aquest martiri, hom l'invoca per guarir els ossos trencats, els  desllorigaments, desconjuntures i còlics.
Fou doncs, martiritzat el 14 de novembre de 1240 sota el regnat del sultà Salim  Benimarin i canonitzat l'Agost de 1743.
A casa nostra, la popularitat del sant, podria haver estat impulsada per algun bisbe de  Solsona d'aquell temps que era pertanyent a l'ordre dels Mercedaris.
A Barcelona, Sant Serapi gaudia de molta popularitat la seva imatge venerada a  l'església de la Mercè. I la seva iconografia era molt profusa a moltes llars catalanes.
Antigament les comunitats mercedàries beneïen l'anomenat "oli de Sant Serapi". La gent  acudia als patis de les cases conventuals de l'ordre amb setrills d'oli que un monjo  beneïa. En virtut d'aquesta benedicció, l'oli adquiria gràcia remeiera per a guarir tots  els mals.
També el dia de Sant Serapi era tradicional de matar el porc i celebraven la seva festa  els "porquerols" que eren els encarregats de la guarda dels porcs, dels porquerers que  hi tractaven i negociaven i dels porcs que s'havien escapat dela matança. La gent  netejava i emblanquinava els solls perquè els porcs sobrevivents, estiguessin ben  contents i clebressin més bé la seva festa.
Festivitat: en realitat la festa de Sant Serapi no és el dia 18 d'agost, sinó el 14 de 
novembre.
El fet de celebrar-ho el mes d'agost pot ser una confusió en aquest altre sant Serapi 
del mes d'agost que res té a veure amb la imatge del sant solsoní. Tot i així una altre  possibilitat seria celebrar la festa del barri durant el mes en que Sant Serapi fou  canonitzat, a l'agost.
Iconografia: vesteix hàbit blanc amb caputxa i escapulari propi de l'ordre de la Mare de  Déu de la Mercè amb el respectiu escut de l'ordre al pit. Com atributs trobem com en  tants màrtirs la palma símbol del martirui i un dels instruments utilitzats pel seu  martir, en aquest cas la roda.
La imatge és de pasta de fusta d'uns 60 cm d'alçada i fabricada als tallers d'imatgeria  religiosa d'Olot durant la dècada de 1940.
La capella del sant com a patró que n'era, era situada a la casa dels Josa cantonada amb  el carrer Llobera. En desaparèixer la capella el sant fou guardat a cal Moncunill i  d'uns anys ençà rep culte a l'altar de la Mercè de la Catedral.
 
Els veins i veïnes han sopat sota els porxos Foto: Ramon Estany Alguns valents s'han atrevit a sopar sota les estrelles Foto: Ramon Estany Unes 80 persones han assistit enguany al sopar del carrer d'aquest punt neuràlgic de Solsona Foto: Ramon Estany El cuiner preparant el sopar Foto: Ramon Estany Tarda de jocs al carrer Llobera Foto: Ramon Estany La xocolata desfeta és inseparable de les festes de carrer a Solsona Foto: Ramon Estany
Notícia en PDF
Notícia en PDF

COMENTARIS

Els "altres" Sants
Joan, 19/08/2013 a les 11:33
Bon reportatge, si senyor! I si teniu mal de panxa o algun os trencat encomaneu-vos a Sant Serapi.
Per cert coneixeu algú que es digui Serapi?


http://my.yoolib.com/bmmontpellier/collection/6299-goigs-del-glorios-sant-serapi-martyr-del-real-y-mi/

FEU EL VOSTRE COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Predicció Solsona
dijous
3°C  10°C
divendres
-3°C  10°C
dissabte
-3°C  8°C
Entrevista a Nicola Roca, autora del cartell del Carnaval 2018

Entrevista a Nicola Roca, autora del cartell del Carnaval 2018

Nicola Roca és una jove solsonina estudiant de disseny de 21 anys que signa el cartell del carnaval de Solsona 2018

Grup Nació Digital
Des de maig de 1996
Editorial: SCG Aquitània SL
Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Amb la col·laboració de: