Al mestre Joan…

per exalumnes de l’escola Aiguadora de Navès, 28 de juny de 2013 a les 22:52 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de juny de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
 Quan hem sabut que el mestre Joan havia mort hem tingut la necessitat de compartir amb tothom tots els moments agradables que ens havia aportat. Segurament durant aquests dies molta gent parlarà d’ell, el definirà, l’adjectivarà… Però en el seu cas el que el definia més eren totes les anècdotes que es produien (i produia) al voltant d’ell. Ara sí, podem dir-ne una cosa segura, mai deixava a ningú indiferent. I això va ser el que va passar quan va arribar a Navès, que ens va deixar tan poc indiferents, que la seva petjada perdura i perdurarà al llarg dels anys.
Com sabeu als pobles i sobretot a l’escola rural ningú és el tal. Ningú té un nom de pila i prou. Tothom és el "Pepito de cal nosequè". En el seu cas no era el "Joan de cal nosequè" però sí que quan a Navès parles del mestre Joan tothom sap a qui ens referim. I és que ell no va ser tan sols el nostre mestre, va ser també el director de les Caramelles, col•laborador de la revista “El Babau” i tantes i tantes coses que ell feia com un navesenc més.
Ell somiava despert. Tot el que feia, ho feia amb la mateixa il•lusió que un nen petit. Amb ell es celebrava tot: el Halloween, el Carnaval, la Castanyada i el que fes falta. Imagineu on va arribar tot això que fins i tot vam crear un himne per anar-lo entonant la nit de Halloween per les cases de Navès, tot arreplegant les mil i una porqueries vàries que ens donaven. Imagineu una colla d’arreplegats amb els llençols estripats de casa, amb les cares pintades, el cotxe del Joan “disfressat” amb una matrícula fantasma i cantant l’himne en qüestió! Si en aquell moment no ens van excomunicar de Navès no ho faran mai! Els Carnavals amb l’arribada del Joan evidentment van agafar empenta... Cada setmana durant els dies en que s’acostava, havíem de fer una cosa diferent...portar mitjons de diferent color, ulleres, un mocador al cap o fins i tot uns calçotets (cosa que evidentment no publicarem per no ferir la sensibilitat d’algunes persones que ja són adultes).
Amb tot això que algú no es pensi que no fèiem exàmens eh! Però sí que és veritat que ell no només t’ensenyava el que tocava aprendre aquell curs. Ell t’ensenyava moltes més coses que un mestre de manual, t’ensenyava a gaudir de la vida. Tot era més fàcil, tot era més divertit. Ningú recorda aquells anys com anys difícils i tristos sinó tot el contrari. Ens va ensenyar a tots nosaltres a que els somnis no tenien fi, que havíem de ser creatius, a ajudar-nos els uns als altres i sobretot, a ser feliços!                                   
 
Gràcies mestre Joan per la teva generositat! Gràcies per ensenyar-nos a caminar en l’oceà dels coneixements! Gràcies per haver format part de la nostra vida!
Saps que sempre trobaràs un lloc a les cabanyes de l’escola de Navès! 
Fins sempre! 
 
Els teus exalumnes de l’escola Aiguadora de Navès

 

Participació