Un immoble al servei de la ciutat. Els Escolapis de Solsona (1774-1998)

PRESENTACIÓ DE L’OBRA: Dissabte, 15 de desembre

per Redacció, 7 de desembre de 2012 a les 21:20 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de desembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
(...) tot el que es desconeix no es valora i tot el que no es valora acaba desapareixent. La ignorància dels valors històrics, artístics, etnològics, etc. dels elements patrimonials són la causa major de la seva destrucció.
 
A les acaballes de l’estiu de l’any 1998 el col•legi dels Escolapis de Solsona, aixecat a finals del segle XVIII, és enderrocat. 
 
Un enderroc, però, que van voler evitar un bon nombre de persones, tant de la ciutat com de la comarca, i també d’altres indrets, per a les quals no calia cap mandat legal per valorar i preservar un bé arquitectònic integrant del nostre patrimoni. Unes persones que reconeixien la importància d’aquest edifici en el context de la nostra ciutat, enfront d’aquells per a qui només tenia un valor sentimental. Unes persones a les que també dediquem aquesta obra.
 
La història està feta del què els uns volen oblidar i del que els altres no poden oblidar, deia l’historiador Pierre Vilar.
 
Per no oblidar hem volgut escriure aquest llibre. Una tasca que es va iniciar abans de l’enderroc dels Escolapis, quan aquesta opció encara ens semblava evitable. La recerca documental a la que dedicàrem els nostres esforços, aleshores, pretenia donar raons a qui havia, o havien, de prendre una decisió o una altra, per demostrar-los que aquest col•legi era un element patrimonial important de la nostra identitat i que, per tant, s’havia de preservar i conservar.
 
L’obra s’ha dividit en tres apartats temàtics. En el primer, s’explica la trajectòria dels escolapis a Solsona, des del seu establiment fins la seva partida, amb motiu de la primera guerra carlina, incloent tot el procés de construcció del col•legi. El segon bloc comença amb l’intent per part de l’ajuntament perquè els religiosos retornin a la ciutat, i acaba just en el moment en què s’inicien les gestions per enderrocar aquesta construcció. Aquí es fa, també, un recorregut cronològic pels diferents usos i serveis que la ciutat ha donat o destinat als espais d’aquest edifici. I el tercer, que va ser la gènesi d’aquest projecte, vol mostrar tot el procés que va acabar amb l’ensorrament dels Escolapis.
 
El llibre acaba amb dues aportacions més que completen aquesta història. L’una, els dibuixos que va fer la Marta Cases i Guals d’alguns dels racons del col•legi. I l’altra, la proposta d’aprofitament de l’edifici dels Escolapis que l’Alba Colell i Roure va presentar com a treball de recerca de batxillerat, poc temps després de l’enderroc, i que ara ha completat des de la seva experiència com a arquitecta.
 
La pèrdua d’aquest emblemàtic edifici i les circumstàncies que envoltaren tot el procés fins el definitiu enderroc varen deixar en l’ànim de molts solsonins i solsonines la frustració per no haver pogut evitar, a finals del segle XX, la desaparició d’un patrimoni històric i públic, que avui tothom reconeix com inexplicable. 
    
Els autors. (Marcel·lí Corominas i Jordi Tasies)
 
Lloc: nova sala d’actes del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona
Dia: dissabte, dia 15 de desembre
Hora: 20.30 h del vespre
 
Xerrada a càrrec de Joan Florensa i Parés, arxiver de lEscola Pia de Catalunya
 
Presenta l’acte: Montserrat Creus i Vantolra, presidenta del CEL
 
Parlaran, Marcel•lí Corominas i Cots i Jordi Tasies i Planas, autors

 

Participació