Guixers busca alternatives econòmiques davant de la incertesa per la sequera dels pantans

Els tres embassaments més importants de la Catalunya Central -Sau, la Baells i la Llosa del Cavall- es troben sota mínims. La poca aigua que hi queda fa que les empreses d'oci no hi puguin treballar i, de retruc, el sector de l'hostaleria i turisme temen perdre clientela. Per tot plegat, els municipis directament vinculats -Vilanova de Sau, Guixers i Cercs- s'estan replantejant el seu model econòmic. Des de Vilanova de Sau, la cap de llista d'Independents, Mila Martínez, aposta per una "diversificació" de les activitats, mentre que l'alcalde de Cercs i candidat de Junts, Jesús Calderer, vol aprofitar el turisme de sequera i organitzar visites a l'església del segle XII que va quedar submergida pel pantà de la Baells.

Les economies de Vilanova de Sau (Osona), Guixers (Solsonès) i Cercs (Berguedà) depenen, en part, de l'activitat que generen els pantans que estan ubicats als seus termes municipals: Sau, la Llosa del Cavall i la Baells. Ara, però, l'extrema sequera ha provocat que el nivell de l'aigua estigui sota mínims i, per tant, no s'hi pugui treballar. Això afecta no només les empreses d'esports d'aventura que hi operen sinó també tot el sector turístic que està vinculat a les seves aigües com cases rurals, cases de colònies, activitats culturals i restauració.
   

Guixers reclama una millor planificació de la sequera

El pantà de la Llosa del Cavall – situat majoritàriament al terme de Guixers (Solsonès)- es va inaugurar l'any 1998. Els seus usos són la regulació d'avingudes, l'abastament d'aigua, el reg i les activitats recreatives. Actualment, però, l'embassament compta amb menys d'un 25% de la seva capacitat i això ha provocat que les dues empreses nàutiques que hi operen no hagin pogut començar la temporada per la poca aigua que hi ha. Aquest fet, segons lamenta l'alcalde del municipi i candidat a les eleccions per Impulsem Lleida, Jordi Selga, repercuteix en l'economia de tota la Vall del Lord: "Molta de la gent que venia a banyar-se o a fer activitats aquàtiques acabava dormint en una casa rural, feia compres a les botigues i despeses en restauració i activitats culturals; Aquest perfil de gent ara no vidrà", lamenta.

​Evolució % volum envasat a la Llosa del Cavall (Cardener)

Selga creu que cal fer un "replantejament" de l'ús que es fa de l'aigua dels pantans. Recorda que els tres municipis més directament relacionats amb la Llosa del Cavall no tenen cap captació directa, com sí que tenen altres municipis més allunyats com ara Igualada. "Nosaltres no tenim cap tipus de benefici a nivell d'aigua del pantà, però en canvi en som els màxims damnificats sa nivell paisatgístic", critica.

En aquest sentit, Selga recorda que el 2008 ja va haver-hi un episodi molt greu de sequera i "malgrat que s'han fet molts estudis i propostes no s'ha acabat materialitzant res". Per això, creu que les administracions superiors haurien de planificar millor la situació de sequera: "No pot ser que els pantans acabin en una situació de desembassament com l'actual perquè no hi ha hagut una previsió de construir dessaladores o reduir els consums d'aigua".