Trobada de la generació del 1972

Que tendre això de trobar-se cada 10 anys (aviat cada cinc o cada un) per intentar viure d'un passat "gloriós" que no tornarà i comprovar que els problemes se salut, que comencen a mostrar-se, són comuns. Que tendre el/la protagonista de tot que xerra pels quatre costat lluint un sospitós èxit de la vida. Quines lliçons de la vida el de les ínfules intel·lectuals. Quina enveja sana del defraudador explicant economia. Quina brillantor el l'ego que li arribava als núvols (yo,yo,yo, els meus nens...., desprès d'una hora d'automarabelles, va i et demana, i tu?). En fi, ei!, hem de repetir als 51, 52, 53..., que m'ho he passat molt bé, eh? uf! Massa onanisme personal. Que pesadet el que, amb 50, et va tiurant els trastos pensat que és un gentleman, nanu que fots pena, hòstia!

50 anys molt ben portarts, felicitats a tots.

Fins altes hores de la matinada devien ser les 3:00h. No crec que el pub es passés de l'hora de tancar permesa. N'hi ha, com el Matiner, que són uns torracollo...piiiii.

"pub L'Aixeta fins altes hores de la matinada" si era de matinada, devient incumplir la normativa d'horaris?

Oh! Quina enveja! Si ho hagués sabut també hagués nat a l'Aixeta... Bona gent, bona música, vol dir bon ambient... segur!