1 de 10
Igualtat i Feminisme

Dones pageses alcen la veu en un sector encara molt masculinitzat: «Tot està dimensionat a la mida de l'home»

Només una de cada quatre explotacions agràries està en mans de dones i l'ocupació femenina ronda el 20%

Marta Borràs a la seva granja de porcs ecològics al Solsonès | Mar Martí
per Redacció, Catalunya | 19 de novembre de 2022 a les 10:20 |
La Marta Borràs va crear el 2014, juntament amb la seva parella, el projecte Dpagès, una granja de porc ecològic al Solsonès. Ella és un exemple de lideratge femení al món rural, un sector encara molt masculinitzat. Només una de cada quatre explotacions agràries està en mans de dones i l'ocupació femenina al sector ronda el 20%. Entitats com Dones del Món Rural treballen per donar visibilitat a la seva feina i aconseguir la igualtat. "Fins que no hi hagi una nena a l'escola que digui que de gran vol ser pagesa no haurem aconseguit els nostres objectius", admet una de les sòcies, Anna Maria Duocastella. Amb motiu del Dia Internacional de la Dona Emprenedora, experts apunten que les dones emprenen "més per necessitat que per oportunitat".
 

La granja de porcs del projecte Dpagès, impulsat per la Marta Borràs Foto: Mar Martí


A Olius, al Solsonès, hi ha una de les poques granges de porcs ecològics de Catalunya. Es tracta del projecte Dpagès, que van engegar l'any 2014 la Marta Borràs i el Martín Ezpelta. L'explotació porcina té unes 50 truges i totes les seves cries, uns 200 porcs d'engreix, de la raça Gascó negre. La Marta explica que el fet d'haver iniciat el seu projecte "des de zero" ha fet que no s'hagin perpetuat dinàmiques més masculinitzades. "Jo i el meu company sempre ens hem sentit igual. Jo contesto els correus, dono el meu contacte, i mai m'he sentit discriminada", argumenta. Sí que admet que qui s'ha "apartat" més del negoci per la cura dels fills és ella: "A mi em va bé, però, no és una cosa que em sàpiga greu".

Tot i que la xifra de dones, com la Marta Borràs, que lideren explotacions agràries ha anat millorant en els darrers anys, a l'Escola Agrària de Manresa es pregunten si els rols han canviat: "Hi ha realment un canvi o simplement les dones entren al mateix sistema i model que hi ha hagut fins ara?", es qüestiona la professora Marta Arce. Precisament, el centre ha programat un curs per reflexionar sobre la visió de gènere en la gestió d'empreses i projectes agraris. Explica que els homes i les dones tenen maneres de fer "diferents" i creu que "costa fer aquests canvis si no hi ha una reflexió prèvia".

 

Estudiants de l'Escola Agrària de Manresa i treballadores de l'Era Foto: Mar Martí


De fet, a l'Escola Agrària de Manresa acostumen a tenir un 25% de dones als cicles formatius, però des que ofereixen el grau superior la taxa ha arribat gairebé al 50%: "En aquests estudis hi entren més els conceptes de dinamització, gestió i organització i, per tant, és un pas important perquè nois i noies es formin en igualtat de condicions", explica la professora. La Maria Sin és una de les estudiants del nou Grau Superior de Paisatgisme i Gestió del Medi Rural a l'Escola Agrària de Manresa. Sempre ha viscut a Barcelona, però té família pagesa a l'Aragó i no descarta, en un futur, poder gestionar les terres. "Allà encara veus que els caps de cada casa són els homes, però cada cop més et trobes amb projectes liderats per dones que intenten fer les coses diferents", explica.


L'Associació Dones del Món Rural va néixer l'any 2018 amb l'objectiu de donar visibilitat a la seva feina, defensar els interessos i necessitats de les dones i millorar la igualtat d'oportunitats del sector. Una de les sòcies és Anna Maria Duocastella, pagesa de la comarca del Bages. Explica que la dona en el món de la pagesia "ha fet i està fent un paper molt important" i considera que "cada cop hi ha més dones que es decideixen a donar la cara". "Ara les dones estan molt més formades, visibilitzades i també acompanyades", celebra Duocastella, que creu que és important que hi hagi dones referents al sector agrari.

"El sector agrari està dimensionat a la mida de l'home"


La majoria de treballadors de l'associació l'Era de Manresa, que es dedica a donar suport a la producció agrària ecològica, són dones. Una de les seves impulsores, la Xènia Torres, explica que les dones tenen una "manera de relacionar-se i entendre's diferent i uns 'tempos' a l'hora de prendre les decisions molt més inclusius i respectuosos". "A les dones ens han educat en un sistema en què hem de ser atentes, receptives, saber dialogar i gestionar moltes coses alhora i tot això quan ho apliques a la gestió d'una empresa és veritat que hi ha un tarannà diferent al de l'home", relata Torres.

Aquesta treballadora agrària critica que "tot el sector agrari està dimensionat a la mida de l'home". I ho exemplifica així: "Totes les eines del camp estan pensades perquè les facin servir els homes. Des de la més senzilla, com és una bici-aixada o un motocultor, estan pensats perquè els facin servir persones altes i amb les mans amples". Per això, creu, no és qüestió de força que les dones no puguin fer segons quines feines del camp, ja que "si tot estigués fet a la mida de la dona podríem ser complementaris i gestionar les mateixes coses".

Projectes més petits, ecològics i col·laboratius


A l'Escola Agrària de Manresa tenen aquests dies la visita d'un grup d'estudiants danesos de la Kalø Organic Agricultural College fent una estada formativa. Les dues escoles tenen molts punts en comú, com ara que s'han especialitzat en l'agricultura ecològica. Això fa que el percentatge d'alumnes dones sigui superior a la dels altres centres. Guillermo Padró, professor de l'escola danesa, explica que l'agricultura ecològica, tant a Dinamarca com a Catalunya, "atrau més dones que homes". Això es deu, principalment, al fet que es tracta de "projectes més petits i centrats en el concepte de cura: ja sigui cura del territori, del benestar animal o d'impulsar pràctiques agràries no invasives". També "l'esperit col·laboratiu" que impera dins de l'agricultura ecològica és un dels trets que atrau més les dones.

Lideratge més prudent i menys agressiu


Precisament, aquest dissabte se celebra el Dia Internacional de la Dona Emprenedora, una data instaurada per l'ONU l'any 2014 amb l'objectiu de sensibilitzar sobre els obstacles i les dificultats que tenen les dones que volen emprendre. Marc Bernadich, responsable d'emprenedoria del Campus Manresa de la UVic-UCC, explica que malgrat que la "bretxa està reduint", a dia d'avui la dona emprèn menys que l'home. Sí que han constatat que a la fase inicial de l'emprenedoria les dades són igualitàries entre homes i dones "però després, en la fase de concreció del negoci, es perden dones pel camí". Això demostra, segons l'expert, "que en aquesta elevada taxa d'abandonament hi té a veure l'entorn, és a dir, les lleis, les normes i l'estructura imperant que està afectant negativament a la dona".

Bernadich creu que la dona "emprèn més per necessitat que per oportunitat". És a dir, "moltes vegades la dona emprèn perquè no té cap altre remei i el que hauríem de fer són polítiques pensades des de la visió de gènere per acompanyar les dones per resoldre els problemes amb què es troba a l'hora de concretar i donar continuïtat als negocis". L'expert de la UManresa també considera que la dona quan lidera un negoci és "més prudent i menys agressiva": "Quan una dona té un càrrec important de gestió, en l'única cosa objectiva en què ens podem fixar que són els números, veiem que actua amb més prudència que els homes".

 

Participació