CTFC

​Els tèrmits acceleraran el canvi climàtic perquè s’expandiran arreu del món i incrementaran el seu consum de fusta

Una recerca internacional amb la participació del CTFC, la UdL, el CREAF, el CSIC, Agrotecnio i la Universidad de Alcalá, analitza per primer cop el seu paper en el balanç global de carboni

Tèrmit subterrani asiàtic (Coptotermes gestroi) Foto Thomas Chouvenc
per Redacció, Solsona | 22 de setembre de 2022 a les 20:00 |
Un món més càlid afavorirà els tèrmits, els ajudarà a expandir-se i a ser més actius en el seu consum de fusta. Aquest fet incrementarà encara més l'escalfament global perquè s’accelerarà la descomposició de la fusta morta i es multiplicaran les emissions de metà i CO2. Així ho assenyala una recerca internacional amb participació del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), la Universitat de Lleida (UdL), el CREAF, el CSIC, Agrotecnio i la Universidad de Alcalá, que acaba de publicar la prestigiosa revista Science. L'estudi, liderat per Amy Zanne de la Universitat de Miami (Estats Units), aplega un centenar d'investigadores i investigadors de 22 països d'arreu del món.

L'equip ha pogut comprovar que, per cada augment de temperatura de 10°C, els tèrmits incrementen 6,8 vegades la descomposició de fusta


Actualment, els tèrmits tenen el potencial de colonitzar un terç de la superfície terrestre. Les actuals estimacions d'escalfament global fan preveure que els tèrmits s’expandeixin pel món dels 39 milions de km2)que hi ha ara fins els 45 milions de km2. "Amb estimacions moderades d'escalfament climàtic, a mitjans de segle podem preveure la seva expansió a les regions subtropicals (fenomen conegut com a tropicalització), el que representaria un augment del 14% de la superfície amb una alta activitat de tèrmits a nivell mundial, arribant als 45 milions de km2", destaca el catedràtic contractat de la UdL i investigador de la unitat mixta CTFC-Agrotecnio, José Antonio Bonet.

Amb el canvi climàtic, l'àrea de distribució d'aquests insectes augmentarà, amplificant aquest efecte d'alliberament de CO2 que actualment no recullen els models climàtics


L'equip ha pogut comprovar que, per cada augment de temperatura de 10°C, els tèrmits
incrementen 6,8 vegades la descomposició de fusta. Aquest fet té conseqüències importants per al cicle de carboni. Aquests insectes són encara més sensibles als canvis de temperatura que els microbis i els fongs descomponedors, els altres implicats en l'eliminació de fusta morta. "Les emissions de carboni que fan el tèrmits durant la descomposició de la fusta són 3 vegades majors a les dels microbis, quelcom que no tenen en compte els models climàtics actuals basats únicament en els microbis", explica el professor de la UdL i coordinador de la unitat mixta CTFC-Agrotecnio, Víctor Resco de Dios.


En la mateixa linia, el professor Josep Penuelas del CREAF-CSIC apunta que “amb la pujada de les temperatures, els tèrmits són tan sensibles que mengen molt més i alliberen més carboni de la fusta en forma de metà i diòxid de carboni, que són dos dels gasos d'efecte hivernacle més importants en aquest procés, així doncs, l'impacte dels tèrmits al planeta podria ser enorme”.

La fusta morta, magatzem de carboni


Els boscos contenen aproximadament 676.000 milions de tones de biomassa i la fusta morta és un gran magatzem de carboni a escala global. Els científics asseguren que la sensibilitat dels tèrmits i els fongs a la temperatura i les precipitacions jugarà un paper clau en la determinació de l'equilibri de carboni dels ecosistemes terrestres, és a dir, si s'emmagatzema o es perd a mesura que s'escalfa el planeta.

Les investigadores i els investigadors han realitzat la primera anàlisi a escala mundial sobre la capacitat de resposta dels tèrmits que s'alimenten de fusta i els fongs descomponedors als canvis en les condicions climàtiques, replicant un mateix experiment a 133 indrets de 6 continents.

En el cas dels investigadors lleidatans, la prova s'ha fet als municipis alt-urgellencs de Tuixent i Ars i a Poblet (Conca de Barberà) i en el cas dels investigadors del CREAF-CSIC a Prades, Garraf, Montseny i Meranges.

 

Participació