1 de 10
Joventut i alcohol

Gairebé un de cada quatre adolescents de la Catalunya Central fa un consum de risc d'alcohol

Les noies i les persones de posicions socioeconòmiques més desfavorides són les que presenten uns comportaments menys saludables

Estudiantat participant en la primera onada del DESKcohort | UVic-UCC
per Redacció, 30 de juny de 2022 a les 13:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de juny de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El projecte DESKcohort ha recollit en el seu primer informe Comportaments i necessitats de salut de l'alumnat de secundària, cicles formatius i batxillerat de la Catalunya Central, tots els resultats generals de la primera onada, en la qual durant el curs acadèmic 2019-20 van participar 7.319 persones d'entre 12 i 18 anys escolaritzades en 65 centres de la Catalunya Central. Les dades de cada un dels blocs s'han analitzat per sexe, curs i nivell socioeconòmic.

El DESKcohort és un projecte liderat per la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya amb el suport de la Subdirecció General de Drogodependències de l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) i el Departament d'Ensenyament. En el projecte hi col·laboren el Centro de Investigación Biomédica en Red de Epidemiología y Salud Pública (CIBERESP), la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), el Centre d'Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i Sida de Catalunya (CEEISCAT) i els serveis territorials de Catalunya Central de l'ASPCAT.


Les noies tenen pitjor estat anímic i més dificultats per complir els àpats adequadament


D'entre les dades publicades a l'informe s'ha trobat que el 25,8% de les noies i el 12,3% dels nois de la Catalunya Central afirmen tenir un estat d'ànim baix. No només s'han identificat desigualtats de gènere pel que fa al benestar emocional, sinó també desigualtats socials, ja que les persones de nivell socioeconòmic desafavorit són les que reporten un estat d'ànim més baix en comparació a la resta.


Per altra banda, els resultats determinen que una elevada proporció de l'alumnat necessita canvis en la seva dieta o segueix una alimentació poc saludable d'acord amb l'Índex d'Alimentació Saludable per a la població espanyola, especialment els nois. Alhora, s'observa que un alt percentatge dels adolescents (19,4% de les noies i 13,8% dels nois) no esmorzen, i que les noies de famílies desfavorides se salten més l'esmorzar que les de posicions socioeconòmiques més afavorides. 

La majoria de joves no fa l'activitat física recomanada


Pel que fa a l'activitat física, l'estudi constata que més de la meitat de la mostra no compleix les recomanacions de pràctica d'activitat física diària realitzades per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), xifres més elevades en noies (62,7) que en nois (39,9%). A més d'aquestes diferències, trobem desigualtats socials en tant que les persones de nivell socioeconòmic desafavorit són les que més incompleixen les recomanacions d'activitat física o sedentarisme. 

El consum d'alcohol s'incrementa en cursos superiors


Les xifres determinen que l'alcohol és la substància més consumida, i que tant la quantitat com la freqüència de consum augmenta molt amb l'edat. Alhora, el 23,2% dels nois i el 24,8% de les noies fan un consum de risc d'alcohol.

Ús problemàtic del mòbil en l'adolescència, un comportament de salut que cal abordar


Finalment, les dades constaten que un 51,8% dels nois i un 60,1% de les noies de la Catalunya Central tenen problemes ocasionals o freqüents amb l'ús del mòbil. Com en altres aspectes de salut, les persones de posicions socioeconòmiques desafavorides, i especialment les noies, són les que presenten més problemàtiques relacionades amb l'ús del mòbil.

L'estudi evidencia la importància de seguir monitoritzant els comportaments de salut de les persones adolescents i posar el focus en els grups més vulnerables a l'hora de desenvolupar les polítiques públiques i fer recomanacions de salut amb l'objectiu de pal·liar o fer front a les existents desigualtats en salut.

 

Participació