Punt de vista

​Explicar l’embull nostre

per Pere Ortis, 19 de setembre de 2021 a les 08:12 |
La mare i el pare d’un família salvadorenca, emigrada als Estats Units i que viuen a Baldwin, N.Y., em demana que els expliqui tot això de la independència de Catalunya. Francament, n’hi sentia perdut. Aquesta família és molt amiga i amb ella i altres famílies llatines vaig passar moltes tertúlies i estones de platxèria, tot dinant o tot sopant, que allí té molta més importància, i substància, el sopar que el dinar, dinner, the main meal. En
general els temes espanyols els interessen força i, amb mi, descobriren la dimensió catalana, i els agradava que els en comentés aspectes.


És clar, és difícil encabir en un missatge per e-mail, una informació suficient a configurar el problema real que ens afecta i vaig haver de sintetitzar al màxim. No els vaig dir res respecte a l’actitud d’alguns catalans que exigeixen dels nostres capdavanters que escriguin recte en les línies tortíssimes a què els constrenyen govern central i tribunals castellans.

Vaig tractar de presentar l’aspecte universal de la qüestió, basant-me en la Llei Natural, el dret a l’autodeterminació de les nacions ─ells saben que Catalunya és una nació, que té la seva pròpia identitat i la seva llengua pròpia─, vaig fer-los una ràpida mirada històrica al passat, quan Catalunya era un estat independent i es governava per ella sola i no com ara que és governada per qui l’odia, després d’haver-la sotmesa mitjançant la violència i a base de guerres.


Però em creuria que allò que els ha fet més osca ha estat simplement mencionar-los que Catalunya, sota Espanya, no és més que una simple colònia. I que, així com ells eren colònia d’Espanya i sentiren la gran necessitat d’emancipar-se’n, així també Catalunya rep el tracte egoista i miserable de simple colònia i experimenta la gran necessitat d’emancipar-
se d’Espanya, com ells la sentiren.


També vaig encabir-hi la facilitat, la iniquitat amb què el Tribunal Supremo tractà el nostres capdavanters de terroristes, a ells que precisament, mentre feien ús del seu dret a treballar per la seva llibertat, moderaven els ímpetus de violència dels catalans que anaven a votar aquell 1 d’O., mentre els guàrdies civils els reduïen a cops de porra i ells no feien res més que defensar-se’n; remarcant que així mentien els jutges i els calumniaven per crear-se una raó per tancar-los a la presó, mentre uns altres, pocs, se’ls escapaven cap a l’exili.

També els vaig subratllar que, mentre govern i tribunals castellans sotmeten els nostres capdavanters a grolleres humiliacions, els calumnien i els tanquen a la presó, govern i tribunals vocalitzen que Espanya és una gran democràcia i se’n vanten amb tota la barra. ¿I quina és la raó per a aquest despropòsit, on es recolzen aquests paios per prendre aquestes
actituds tan indignes i ensuperbides, tan despreocupades davant l’opinió de governs i tribunals mundials? Doncs és l’exèrcit de què disposen, són milers de guàrdies civils nodrits amb l’odi a Catalunya, són milers de tancs, d’avions de combat, de canons i metralladores, és la disposició a valer-se de tot això en cas que Catalunya es proclamés lliure altre cop per a envair-la i reduir-la a simple vençuda com ja ho han fet tres vegades, pel cap baix, en la història. Que Catalunya no té res de tot això, ni ganes.

Hi ha la particularitat que la família salvadorenca que dic té els dos progenitors decidits seguidors del Barça, ella més que ell, i volien saber si la davallada tristíssima que ha fet el Barça també obeeix el càstig que rep Catalunya del govern espanyol per voler separar-se’n. Bé, els he dit que no, que aquesta davallada l’han experimentada altres equips que no són catalans, que la seva raó ha estat la pandèmia i, en el cas del Barça, la poca traça dels seus alts responsables.

La mestressa de la casa m’ha contestat l’e-mail i em diu que gràcies i que ja l’han comentat i que el comentaran més en les avesades reunions familiars que el grup d’amics celebren de tant en tant.

 

Participació