Punt de vista

​El deixant de la Diada

per Pere Ortis, Solsona | 13 de setembre de 2021 a les 06:59 |
Si volem fer cas dels comentaris que fan sobre la qualitat de la Diada d’enguany, n’hi ha per a tots els gustos. I també n’hi ha per a tots els gustos si es tracta de les intencions amb què són fets aquests comentaris, que van des de la més ben intencionada fins a la més virulenta. Em vull fixar en el dia abans de la Diada i concretament en el missatge enviat a la nació pel Molt Honorable Pere Aragonés. A mi m’agradà per ben estructurat, ben rimat, ben substanciós, modèlic com a parlament adreçat a un poble.

Em demanava si el deia de memòria, si el llegia –a base d’una trampa dels mass media─, perquè fou perfecte. Era l’expressió i la perspectiva d’un home convençut del que deia i convençut de la bona voluntat de qui parlava, amb la seva teoria del “diàleg”. Decididament que el consideren un albat per refiar-se dels de Madrid, del seu sentit comú, del seu reconeixement dels drets dels altres, del seu sentit de la justícia, de la seva vergonya, perquè no tenen res de tot això.


Pocs dies abans de la Diada, veiérem i oirem, per exemple, aquell jutge castellà que flastomava contra Pedro Sánchez per l’indult concedit als presos polítics, indult que ell deia que havia de ser anul·lat. I això parla molt alt de Pedro Sánchez. Potser que ell hi voldria fer més, però sap que, per exemple, el PP, Ciutadans i Vox posaran el crit al cel, si concedeix aquest diàleg, i sap que hi ha raó perquè vingui un col·lapse estatal. I és clar, ha de mirar-s’hi. Cremaren, en un acte de la Diada, el seu retrat i el de l’Honorable Senyor, però el d’aquest només pel seu vessant d’albat.

Molts resultaren sorpresos de la quantitat de manifestants pels carrers de Barcelona i de la fe en la independència que proclamaven. I és veritat.

L’assistència ens sorprengué a tots, ateses els divisions dels polítics, que tant i tant ens neguitegen i indignen, del desfavor que hi ha fet la pandèmia i del cas nul que en fan govern i tribunals espanyols. I això reanima i fa adonar-nos que la flama és viva, que el poble no defalleix i que veu clar que, si volem salvar la llengua, si volem retornar Catalunya al nivell de puixança que li pertoca i que arran de la repressió de govern i tribunals espanyols semblava haver-se arronsat ─si volem activar el corredor mediterrani que els espanyols no volen perquè ha de ser l’engrandiment i la prosperitat del llevant peninsular, de Catalunya i València especialment─, ser Lliures i Sobirans, mestres i senyors del nostre destí, ens és indispensable. I el gran goig és que hi tenim tot el dret natural i és ben
nostre i qui ens ho pren i destorba comet un atemptat contra la democràcia, contra el dret universal i contra la sana justícia universal.


Però quin goig de veure els nostres presos polítics actuant lliures i estalvis en la manifestació, entusiasmats, animats a aconseguir la independència i disposats a tornar-ho a fer! Com cal suportar-los i encomanar-nos del seu entusiasme! Però parant molt de compte, que ja sabem com les gasten els nostres germans ibèrics del cantó de ponent.
I no podia faltar-hi la nota negra de l’oposició, dels enemics de la democràcia i de la llibertat, el comentari mordaç de Ciutadans i de Vox anunciant que l’independentisme divideix Catalunya. Senyors, què en fa d’anys que Catalunya està dividida! Ho està des que Franco envià onades dels vostres avantpassats, castellanoparlants, per tal que formessin una nació dintre la nació catalana, amb la prohibició a tot nivell de la llengua catalana, a l’escola sobretot, a fi que Catalunya estigués lligada de mans i no pogués fer res per catalanitzar-los i així evitar la divisió en dues nacions.

Si tan apòstols voleu ser de la unitat catalana, integreu-vos a la nació i parleu la seva llengua. Ara i així, amb vosaltres Franco surt amb la seva i el greuge no el reconeixeu ni vosaltres ni cap govern central, no el reconeix cap tribunal, ni el reconeixereu mai. Vosaltres i un exèrcit, milers de guàrdies civils, milers de tancs i de canons sou la raó per oposar-se radicalment govern i tribunals espanyols al dret a decidir-se de la nació catalana.

 

Participació