Punt de vista

​El jovent i la llengua

per Pere Ortis, 5 de setembre de 2021 a les 07:31 |
Seia en un àpat d’homenatge dels seus fills a un pare que celebrava el seu sant patró, germà el pare d’un poeta en català, i dinava amb nosaltres, davant meu, un noi que xerrava molt i empastifava el seu català de moltes locucions servils del castellà, que no sé al poeta, però a mi em feien malagradoses les viandes que engolia.

Deia “que bona que està aquesta brandada de bacallà!”, “no em donava compte de que estàvem tants sentats a taula”, “vull xampany en vez de vi”, fins que no vaig poder estar-me’n i li vaig flocar que, per raons de cultura i per causar una bona impressió d’endreç entre els seu familiars i amics, li calia netejar el català que parlava i compartir-lo amb els altres net i simplement ben parlat.


I el xicot s’enfutismà. Saltà dient-me que les llengües evolucionen i que ell era molt liberal i modern i que no estava ancorat, com ho estava jo, en expressions antigues, caduques i passades de moda. Jo també em sentí revoltat, per dintre, però, estranyament en mi, vaig guardar les formes, i vaig contraatacar amb fermesa argüint que les llengües evolucionen amb segles i no en quatre dies, com el llatí que amb quatre o cinc segles anà evolucionant i convertint-se en les llengües romàniques actuals, italià, portuguès, castellà, francès... Ell no se’n mostrà convençut i sortí dient-me que no l’amoïnés i el deixés dinar a gust, que ell també tractaria de no molestar-me i no amargar-me l’àpat. I segur que amb això tenia raó.

Bé, però potser alguns dels lectors ja granadets que llegeixen aquest text s’han trobar en situacions semblants, bé que no abundin els llengua fluixos com jo. Fa la impressió que entre el jovent masculí més aviat abundi aquesta actitud respecte a la llengua catalana. Alguns en tenen prou amb que els vells vulguem un català ben parlat, simplement net, per fer-nos la contrària. Els sembla que així enrobusteixen la seva opinió i causen sensació de saviesa i de no anar de brocs entre els presents. També així dissimulen la seva ignorància del català, i volen fer veure que no es compliquen la vida amb preocupacions lingüistes que no porten enlloc de positiu.


És a dir, ¿els que som grans podem dir que el nostre jovent és l’esperança per la supervivència de la llengua catalana? I ca! I això és una gran tristor.
Precisament l’altre dia hi havia un periodista que escrivia, contra Catalunya i contra els qui patim per la conservació de la llengua, que el jovent català passa de la independència de Catalunya i de la seva llengua, que no els importa un canet que es perdin i no sobrevisquin la maltempsada.


Tan sols, en el nostre ambient ambigu, trobem un positiu que ens fa una mica de puntal i és que darrerament sembla que a TV3 i a Catalunya Ràdio s’esforcin a millorar el seu català i això sembla molt bona notícia. I és bona cosa també en el sentit que diu que els oïdors de l’una i l’altra són el milió i fa l’efecte que sempre van creixent. Ara que alerta, perquè encara hi ha algun puntet que no s’ha corregit, sobretot en l’ordre dels pronoms adverbials EN i HI, que de vegades se’ls mengen a la castellana. Sí, l’inconvenient és per anar traduint del castellà que hom té al cap el català que parla. “Només tres dels vuit seleccionats, han estat aprovats”, per Dels vuit seleccionats, només N’han estat aprovats tres.

Fem-hi tot el que bonament puguem per tal de redreçar aquests obstacles que sofreix la nostra pobra llengua. Pobra i alhora heroïna, per tal com n’ha aguantades tantes i de tan crespes, i ella continua alenant en espera dels bons fills que li donin oxigen i expansió. Per tant protegim-la, coneguem-la i estimem-la, siguem cavallers amb la mare de la nostra saviesa, de la nostra identitat i de la nostra cultura. La llengua és la nostra vida, és qui ens
donarà un lloc entre les nacions sàvies, avançades i lliures del món.

 

Participació