Literatira

«Dies de roses i vi», del col·lectiu Lola Palau, inspirat en les varietats de raïm del vi del Bages

El segon llibre d'aquest col·lectiu literari aplega catorze relats recollits per Edicions de l'Albí

per Redacció, 4 d'agost de 2021 a les 10:30 |
Algun dels integrants del col·lectiu Lola Palau | L'Albí
Després de donar-se a conèixer amb el llibre Que Déu ens agafi confessats (2018), que proposava una lectura irònica i desenfadada dels Deu Manaments, Lola Palau ens presenta aquest nou recull de catorze contes que volen ser un merescut homenatge al món del vi i, per extensió, a la gent que el fa i, amb les seves pròpies paraules, "ens obsequia, no pas sovint sense esforç i amb un gran sacrifici, amb aquest preuadíssim beuratge dels déus". Lola Palau afirma que és així com ha volgut fer el seu reconeixement particular a un territori i a un paisatge que estima, i amb els quals s'identifica.

Cal dir que Lola Palau ha comptat amb la col·laboració de l'enòleg Joan Soler, president de la DO Pla de Bages, que ha elaborat unes Notes de tast, incloses al final de volum, de les varietats de raïm de què parteixen cadascun dels relats. Així, el lector també en pot gaudir, i valorar, si ho considera oportú, si ha reeixit finalment en el seu propòsit.


Qui és Lola Palau?

Actualment, són una quinzena els autors que formen part del col·lectiu literari. Però si l'any 2018 van ser necessàriament deu les veus narratives que s'amagaven rere el nom de Lola Palau, ara, a Dies de roses i vi, són catorze, tantes gairebé com les varietats de raïm en què s'inspiren. Així doncs, en aquesta ocasió, Lola Palau està formada per: Llorenç Capdevila, David Clusellas, Imma Cortina, Jordi Cussà, Pilar Duocastella, Jordi Estrada, Pep Garcia, M. Dolors Guàrdia, Jaume Huch, Zulima Martínez, Xavier Mas Craviotto, Joan Pinyol, Miracle Sala i Josep Maria Solà. 


Cal dir que Antoni Pladevall (Taradell, 1961), que també forma part del col·lectiu, no va poder participar-hi a causa de l'acabament de la seva darrera novel·la La clau anglesa (2020).

Actualment, Lola Palau col·labora també al diari Regió7, amb la publicació cada quinze dies, al suplement La Revista dels dissabtes, d'un relat escrit per un dels seus membres.


Els autors de Dies de roses i vi

En aquesta ocasió, a Dies de roses i vi, hi han participat catorze autors. Són els següents:

Llorenç Capdevila

(Alpicat, Segrià, 1969)

Professor i escriptor. Ha publicat les novel·les Racó de món (Premi Vila d'Ascó 2000), El color del crepuscle (Premi Leandre Colomer 2001), O rei o res! (2003), Ànima de llop (Premi El Lector de l'Odissea 2004), Serrallonga, l'últim bandoler (2006), El secret del bandoler (Premi Gran Angular de Novel·la Juvenil 2007), Els diaris de Pascal (2008), Sota la pell (2010), Tothom a terra! (2011), A fer punyetes! (2012), L'herència del vell pirata (Premi Gran Angular de Novel·la Juvenil 2015), Pacte de silenci (Premi Ferran Canyameres 2016), 10.000 petons com a mínim (2019), Pell de serp (Premi Portal de Bové 2020), i la novel·la infantil L'Èlia va de bòlit (2013). Viu al Bages i col·labora a Regió7, El Pou de la gallina i Segre. També ha participat en els reculls De tot cor (2012) i Tot és possible (2014), del col·lectiu Narradors Centrals, així com en l'obra Que Déu ens agafi confessats (2018), del col·lectiu Lola Palau. És autor del relat Tragicomèdia en tres copes.

David Clusellas i Codina

(Avinyó, Bages, 1979)

Periodista i escriptor. Màster en Literatura Comparada per la Universitat de Borgonya i llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra. Ha codirigit el curtmetratge musical Compàs compartit (2002) —premi Pepón Coromina (Premis AV FAD) a la millor producció i premi al millor vídeo del XIV Festival de Cinema de Girona—. Recentment ha publicat l'assaig Lire Barcelone. Promenade littéraire dans la capitale catalane (2020). A banda, ha treballat pel grup d'emissores de Catalunya Ràdio i ha estat guardonat amb el premi Rosalia Rovira de Comunicació 2000. Ha participat en els reculls De tot cor (2012) i Tot és possible (2014), del col·lectiu Narradors Centrals, així com en l'obra Que Déu ens agafi confessats (2018), del col·lectiu Lola Palau. És autor del relat Tres quarts d'una.

Imma Cortina

(Manresa, Bages, 1959)

Ha treballat molts anys de mestra a l'escola de Fonollosa i ha publicat sobre temes relacionats amb el món de l'educació. Ha fet cursos d'escriptura i literatura a l'Ateneu Barcelonès i una de les coses que més la motiva és aprendre. Té dues novel·les publicades: Només ho saben les muntanyes (2015), que va merèixer el Premi Sebastià Juan Arbó, i La cuinera dels senyors (2019), que va ser entre les finalistes del premi Pin i Soler de l'any anterior. Totes dues han estat entre les novel·les més venudes a la Catalunya Central, per Sant Jordi de l'any de la seva publicació. Ha participat també en el recull de relats Xocolata espessa (2018), de l'associació d'escriptors Verum Fictio. És autora del relat Un altre valor dels mots.

Jordi Cussà

(Berga, Berguedà, 1961)

Escriptor i traductor. Premi a la Cultura de la ciutat de Berga l'any 2012. Ha publicat les novel·les Cavalls salvatges (2000), reeditada el 2017; La serp (2001), L'alfil sacrificat (2003), Apocalipsis de butxaca (2004), La novel·la de les ànimes (2005), Clara i les ombres (2007), El noi de Sarajevo (2010), A reveure, Espanya (2010), Formentera Lady (2015), El trobador Cuadeferro (2016), El Ciclop (2017) i, recentment, El primer emperador i la reina lluna (2021). Ha guanyat diversos premis literaris, com el Fiter i Rossell i El Lector de l'Odissea. També és autor dels reculls de narracions Contes d'onada i de tornada (2009) i Contes del bé i del mal (2012), del poemari SensAles (2004), i d'una dotzena d'obres teatrals com ara Fígols, 1932: la revolta (2013). Ha traduït, de l'anglès, desenes d'obres d'autors com John Boyne, Donna Leon, Paul Beatty o Patricia Highsmith. També ha participat en els reculls De tot cor (2012) i Tot és possible (2014), del col·lectiu Narradors Centrals, així com en l'obra Que Déu ens agafi confessats (2018), del col·lectiu Lola Palau. És autor del relat Una deessa anomenada Hestia.

Pilar Duocastella

(Castelltallat, Bages, 1959)

És infermera. Col·labora a la revista Agathos. Ha publicat dues novel·les: Dona i cadira (1998), que ha tingut una molt bona acollida per part del públic i ha estat traduïda al castellà: Silla de anea (2003), i El jardí dels hostes (2004), que va quedar finalista del Premi El Lector de l'Odissea. De totes dues se n'han fet versions per al teatre. També ha participat en els reculls De tot cor (2012) i Tot és possible (2014), del col·lectiu Narradors Centrals, així com en l'obra Que Déu ens agafi confessats (2018), del col·lectiu Lola Palau. És autora del relat Un senyor pastís.

Jordi Estrada

(Manresa, Bages, 1958)

Llicenciat en Filologia Catalana i Italiana, professor i escriptor. Col·labora periòdicament al diari Regió7 i és redactor de la revista El Pou de la gallina. Ha traduït diverses obres de l'italià i és autor de la novel·la Rius paral·lels (2010), guardonada amb el Premi Joaquim Amat-Piniella l'any 2012. També ha participat en els reculls De tot cor (2012) i Tot és possible (2014), del col·lectiu Narradors Centrals, així com en l'obra Que Déu ens agafi confessats (2018), del col·lectiu Lola Palau. És autor del relat ¿I a mi què m'expliques?.

Pep Garcia

(Vic, Osona, 1964)

Gestor cultural i productor artístic. Articulista i columnista des de fa molts anys, al diari Regió7. Premiat als Premis Octubre 1989 de treball periodístic amb la Guia eròtica de la Catalunya endins. És autor del llibre de relats Perduts (2013), de Postals presents per a una mare absent (L'Albí, 2018) i del recull d'articles No recordo haver escrit res de tot això (Parcir, 2020). També ha participat en el volum Tot és possible (2014), del col·lectiu Narradors Centrals, així com en l'obra Que Déu ens agafi confessats (2018), del col·lectiu Lola Palau. És autor del relat Vidiví.

Maria Dolors Guàrdia i Rúbies

(Balaguer, la Noguera 1958)

Llicenciada en Filologia Hispànica. Viu a Solsona. Ha escrit narrativa i teatre. Ha publicat els llibres Qui en té la culpa? (2001), Crónicas de este mundo (2002), Cacics i menestrals (2005), Ene/amigues (2005, amb el pseudònim Mad Griff), Diagnóstico: invalidez (2006), Senyores solsonines (2008), La vescomtessa dissortada (2015) i Records de mestres (2016). També va participar en el llibre Lleida és femení. Dones per a la història (2009). Va ser la conductora del programa de ràdio En femení, de Solsona FM. Col·labora a NacióDigital i a Regió7, amb el personatge de la Simoneta, la feminista sarcàstica del Solsonès. Actualment fa tallers d'escriptura, i la podeu trobar al seu blog: Paraules des de Solsona. També ha participat en el recull Tot és possible (2014), del col·lectiu Narradors Centrals, així com en l'obra Que Déu ens agafi confessats (2018), del col·lectiu Lola Palau. És autora del relat Vinifonia.

Jaume Huch i Camprubí

(Berga, Berguedà, 1961)

Editor i escriptor. Llicenciat en Filologia Catalana. És autor de la novel·la Els ulls de la Geganta Vella (2002), i dels llibres de poemes Tentinejant (1998), Patumejant (2009), Rere els vidres (2015), Queralt endins. Poemes i fotografies del confinament (2021) i Aloses invisibles. Diàleg amb els poetes de la Primera Guerra Mundial (2021), en preparació. Amb el pseudònim de Mitus Stampa, ha publicat narracions infantils, com Ming, Ping i les sirenes (1987), L'elefant i la cuca de llum (1999), En Xuclafort i la Fina Violina (2001), El doctor Espiadimonis i el senyor Estiracabells (2003) o La sabata i el cavallet de mar (2019), com també l'obra de teatre Hem vist l'estel (o uns Pastorets infantils) (2017). També ha participat en els reculls De tot cor (2012) i Tot és possible (2014), del col·lectiu Narradors Centrals. És autor del relat El misteri del Parc de l'Agulla.

Zulima Martínez

(Manresa, Bages, 1972)

Llicenciada en Filologia Espanyola, periodista cultural, crítica literària i traductora. Es va especialitzar en poesia contemporània i va realitzar el treball d'investigació sobre l'obra de Leopoldo María Panero. Va publicar la seva primera novel·la, Malas, malísimas, el 2010. Col·labora al diari Regió7, a la revista Archipiélago i a NacióDigital. També ha participat en els reculls De tot cor (2012) i Tot és possible (2014), del col·lectiu Narradors Centrals. És autora del relat Persona.

Xavier Mas Craviotto

(Navàs, Bages, 1996)

Ha estudiat Filologia Catalana i un postgrau d'Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials a la Universitat de Barcelona. Actualment, treballa com a professor de llengua i cultura catalanes a la Universitat de Bristol, al Regne Unit. És cofundador de Com ho diria, una plataforma digital especialitzada en l'argot juvenil del català col·loquial, i va participar al programa El llenguado, de TV3. Ha guanyat diversos premis de poesia i narrativa, com el Premi Gabriel Ferrater d'Òmnium Cultural Baix Camp, amb el poemari Phosphorus i Hesperus (2017), el Primer Certamen Art Jove Salvador Iborra, amb el poemari Renills de cavall negre (2019), i el Premi Documenta, amb la novel·la La mort lenta (2019). És autor del relat Aigua morta.

Joan Pinyol

(Capellades, Anoia, 1966)

Llicenciat en Filologia Catalana, catedràtic d'Ensenyament Secundari i escriptor. Molt influït per la relació epistolar que va mantenir durant deu anys amb Pere Calders, ha publicat els llibres de narrativa Balancí d'onades (1994), Avinguda Capri (Premi Pere Calders de Literatura Catalana 1998), Ningú ve fet a mida (2001), Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna (Premi Vila d'Almassora 2000), Stòitxkov i Sofia (Premi Ciutat de Vila-real 2002), Inquieta nit i altres contes (2003), la novel·la infantil Dorotea i la joia gegantina (2005), Micromèxics (Premi Vila de Puçol 2006), Pilota de Set (Premi Recull de Narrativa 2007), Fi de curs a Bucarest (2008), Glops (2009), Planeta Lluç (2012), Ningú no mor (2013), el conte infantil En Ventilat i l'Espantall (2014) i El mar de les ombres (2015). La seva darrera obra, Avi, et trauré d'aquí! (2019), explica el seu periple per aconseguir recuperar les despulles del seu avi, enterrat al Valle de los Caídos. Ara mateix col·labora en diversos mitjans, com L'Enllaç dels anoiencs, la Revista d'Igualada o El 3 de Vuit. També ha participat en els reculls De tot cor (2012) i Tot és possible (2014), del col·lectiu Narradors Centrals, així com en l'obra Que Déu ens agafi confessats (2018), del col·lectiu Lola Palau. És autor del relat L'empelt d'un migdia.

Miracle Sala

(Santa Maria d'Oló, Moianès, 1967)

Llicenciada en Filologia Clàssica i Màster en Literatures Europees i Ensenyament del català i espanyol com a segones llengües, és catedràtica d'Ensenyament Secundari i escriptora. Viu a Girona i col·labora a Revista de Girona i Nuvol.com. Ha publicat relats en volums col·lectius, diaris, revistes i webs literaris. Ha obtingut diversos guardons en certàmens de narrativa breu. Amb el seu recull de contes La força de les paraules (2017) va merèixer el Premi Món Rural de Narrativa. És autora també del poemari La mort és molt bèstia. 101 epitafis animals (2018), il·lustrat per Fina Sala i M. Rosa Sala, i de l'única Agenda literària en català (edicions dels 2019, 2020 i 2021). El seu darrer llibre és un aplec de microrelats i es titula Piscolabis (2021), en preparació. És autora del relat Un retorn indispensable

Josep Maria Solà

(Calaf, Anoia, 1961)

Professor i escriptor. Membre del consell de redacció de la Revista d'Igualada, és autor de la novel·la Llibre de les quatre metamorfosis (1997, Premi Pere Calders de Literatura Catalana), de l'assaig El somni de Grècia (2006), i dels reculls Històries de Calaf (2008) i Un salt al blau (2016). També ha participat en els reculls De tot cor (2012) i Tot és possible (2014), del col·lectiu Narradors Centrals, així com en l'obra Que Déu ens agafi confessats (2018), del col·lectiu Lola Palau. És autor del relat Entusiasme.

 

Participació