Punt de vista

​Missatge del senyor Casado

per Pere Ortis, 26 de juliol de 2021 a les 21:09 |

Tots devíem sentir, escoltant TV3, el senyor Casado quan expressava el seu missatge personal als mallorquins, en les notícies del vespre, el dissabte 23 de juliol. Si més no el sentiren els milers i milers de catalans que escolten TV3 i que cada dia van en augment, segons diu el mateix canal ─i ho celebrem cordialment. Deia el bon senyor que a les Illes Balears parlen el mallorquí, però que no parlen el català. I l’aplaudien frenèticament una colla d’espectadors, molt possiblement que immigrants de parla castellana, i potser alguns mallorquins amb el cervell capgirat, però també addictes al PP.

És estrany que no arribin ni a sospitar que fan aquestes aparatoses pixarrades fora de test posant-se a dogmatitzar en allò que ignoren. I ell tan cofoi del seu nyap ignorat. Així, doncs, el canonge Antoni Maria Alcover, l’exquisit poeta líric Joan Alcover, Francesc de B. Moll, el clàssic Costa i Llobera, Maria Antònia Salvà, Llorenç Riber, Blai Bonet, no escrivien en català. ¿Doncs en quina llengua escrivien tots aquests desconeguts vostres, senyor Casado? I encara es burlava de la denominació de “Països catalans” que fem els catalans dels països on parlen dialectes del català. En aquest aspecte l’assistia un punt de raó perquè aquests països són desferra del mal acudit dels nostres reis medievals de seccionar la nació catalana per repartir-la entre llurs fills i són resultat de la posterior esbatussada que ha exercida sobre seu la central i centralista Castella en tots aquest segles transcorreguts.


És bo que aquesta mena de polítics s’esbravin dissipant el verí que els aclapara respecte a  Catalunya perquè així sabem bé qui ens governa i què en podem esperar. I en aquest aspecte no trobaríem diferència entre l’ultra dreta espanyola i l’ultra esquerra, tal com remarquen Josep Pla i Joan Fuster. Caldria veure quina reacció han fet el govern balear i les associacions de veïns que tan estimen sa seua llengo a les paraules del polític obstinat en el seus tretze, a qui poc importa la idea que els de llevant ens puguem formar dels seus criteris i dels seus dicteris contra nosaltres i contra tot allò que no suposi abaixar el cap i sotmetre’s al seu espanyolisme exacerbat i intransigent.

Entretant anem fent. Aquests accidents que veiem produïts a la vora del camí amb molta malícia però que se’ls veu el llautó d’una hora lluny més han de servir com detalls de paisatge que amb prou feines ens fan girar-hi la cara, però és bo que l’hi girem per divertir-nos una estona i continuar amb més convenciment i seguretat el camí que ens ha de portar al nostre alliberament nacional definitiu. Vegeu, catalans, a quina mena de personal

estem sotmesos
. Per tant topem amb allò que hem dit sempre: és una qüestió d’honor i de dignitat per a nosaltres treballar per la nostraindependència i formar una República lliure on  ni tan sols puguin ressonar aquestes bajanades d’ignorants que se’n van de casa nostra convencidos de que han roto una pica en Flandes.

El sendemà sentírem la reacció de la molt Honorable Senyora, Presidenta del Govern Autònom Balear, Francesca Lluc Armengol Socies, que deia que “No han de ser els de Madrid els qui vinguin a dir-nos quina llengua parlem, quina hem de parlar o què hem de fer, els mallorquins!” Aquesta citació no és al peu de la lletra, però per allí, per allí li va. Però el seu contingut és exacte, per tal com delata i refusa la tradicional ingerència de

governs i de polítics madrilenys en els afers de casa nostra. Els fa una gran nosa la llengua catalana i per tots els mitjans voldrien perjudicar-la i suprimir-la. I tampoc volen que mallorquins, valencians i catalans fem res per defensar-la i exigeixen que contemplem del tot inactius com ells l’ataquen i volen suprimir-la.

 

Participació