Punt de vista

​Cal anar sexi al súper?

per La Simoneta, Solsona | 19 de juliol de 2021 a les 10:49 |
El passat novembre, a la cadena de televisió pública Rai 2 a Itàlia, el programa Detto
Fatto
(Dit i fet), emetia un tutorial per explicar a les dones com fer la compra, al supermercat, de forma "sexi".


La notícia ha traspassat fronteres i fa mal al cos ―perquè ja us explicaré com s’hi ha d’anar―, i a l’ànima. Sabeu d’algun tutorial per a homes, per exemple d’aquells tan forçuts que van a les cases a arreglar rentadores que pesen molts quilos? No he vist enlloc que els proposin d’anar-hi amb talons i calçotets.

La protagonista era una ballarina, Emily Angelillo, que, o bé era masclista o bé va acceptar la feina perquè no arribava a fi de mes. No pot haver-hi altra raó, essent dona, per gravar tan gran greuge, insult, ultratge i ofensa. Vestida amb uns shorts de pell negra ―una mica més grans que les calces de sota―, amb una camisa grisa de màniga tres quarts però lligada arran de pit deixant les costelles a l’aire ―tot i que no sé si aquest guarniment també pot ser l’uniforme bàsic per a l’hivern―, i unes sabates de taló com les agulles de la Sagrada Família. Encara que aquests talons ―a part de malmetre la carcassa femenina―, algunes vegades, han estat útils per a algunes dones per arribar a les prestatgeries més altes.


I la tal ballarina, no sé si fent-ho veure o realment quedant lluny de qualsevol tipus de raonament bàsic, ho explica sense ser conscient de la indignitat dels seus missatges.

Segur que és el guió que li han posat davant però ella també se’n fa responsable en transmetre’l.


Anima a les dones a portar talons en el seu dia a dia i, concretament, a anar a fer la compra al súper. Els passadissos plens de productes es converteixen ―i vol que també passi a les altres dones―, en un escenari per vendre el seu cos ―encara que això últim no ho digui.

Per caminar com un figurí, aconsella agafar-se al carro... ―entenc que per tenir una mica més de suport que dos claus esquifits i una petita xapa sota l’avantpeu―, i caminar més recta que portant la cotilla de la Vivien Leigh a Allò que el vent s’endugué.

En arribar a la prestatgeria, caminant amb moviment de malucs més que de cames, desanima a moure’s de manera vulgar. La dona s’ha de dreçar, «compacta i en direcció al cel» i, per fer-ho més «intrigant», diu ella, blegant el genoll esquerra i portant el peu quasi a tocar del cul. Una absoluta barbaritat.

L’endemà mateix, la senadora del Partit Democràtic, Valeria Fedelli, feia un tuit en què qualificava la imatge d»'absurda, indigna i ofensiva». Moltes altres dones també van queixar-se. La Rai2 va canviar de franja el programa però, l’endemà, va fer una reposició amb una desfilada de noies en roba interior que lloaven el «push up» i l'acompanyava amb música de la pel·lícula "Nou setmanes i mitja".

I és que caldria sancionar per llei, cada vegada que per errada ―vull pensar―, ens vegem obligats a veure tals barbaritats. I obligar a rodar el mateix reportatge a homes en calçotets ajustats i talons dels més alts.

 

Participació