Punt de vista

​Després dels indults

per Joan Roma, 21 de juny de 2021 a les 07:52 |
Portem dies, per no dir setmanes, discutint sobre les veritables intencions dels independentistes, i la consulta de l’1 d’octubre. També, sobre com queda la resta d’inculpats per les derivades del procés, en les seves múltiples facetes. Tothom fa elucubracions, però el resultat només és un i ben evident. La Justícia continua el seu curs, amb lentitud però sense pauses. Tots els inculpats, seran jutjats.

També els que varen fugir. Tard o d’hora tornaran, els faran tornar, o els extraditaran. Poden

passar mesos o anys, però el seu destí és asseure’s davant el Tribunal Suprem per a retre
comptes de les seves actuacions. No pot ser d’altra manera, si es vol que la justícia sigui global.


D’altra manera seria injusta perquè premiaria la covardia dels qui varen abandonar els seus
companys de viatge, i han fet us de tota mena de tripijocs per eludir l’acció de la justícia.


No serà així, per molts anys que passin, a no ser que aconsegueixin pròrrogues continuades, en els propers vint anys. Veurem.
Pel que fa la resta d’imputats, la Justícia no pot fer altra cosa que jutjar i sentenciar en funció de les actuacions dutes a terme. No és el mateix haver participat a tallar una frontera, que en accions vandàliques en alguna ciutat. No és el mateix un delicte comès per un civil de peu que un càrrec institucional.

En resum, hem de criticar la lentitud, però hem de deixar actuar els tribunals perquè de fet
actuen en funció de la legislació vigent. Es un simple compliment de l’estat de dret, en un país on impera una democràcia plena.

I és que alguns volen posar en qüestió aquesta democràcia, comparant-la amb altres països, on els seus ciutadans ja voldrien gaudir de les condicions que imperen aquí. Quan tots els indicadors, totes les agències avaluadores, puntuen Espanya com a democràcia plena, no s’equivoquen. Es impensable l’error de totes elles, en un tema vital com aquest, sobretot quan a nivell mundial hi ha un màxim de 23 països amb aquesta qualificació. Sempre millorable, és clar.

Tornant al principi. Una vegada resolts els indults el que toca és avaluar tot el període del
procés, i decidir cap on es vol tirar. Alguns creuen possible aplicar la unilateralitat en l’acció de govern. Han d’entendre que aquesta via és impossible. No sé si qui la predica se la creu, però no té cap possibilitat de reeixir. Aleshores, què fer ?

Comprendre, com ja va passar en anteriors ocasions, en el passat, que la via trencadora no
porta enlloc i que no la vol una gran majoria del poble català, de manera que l’alternativa ha de passar per aconseguir un millor encaix en la realitat espanyola i europea. Estem en la UE per sempre més. Qui ho posi en qüestió, no viu la realitat. I si no es té en compte la realitat, el fracàs està assegurat.

Així, doncs, després dels indults, toca retornar a la batalla per la normalitat institucional, amb l’objectiu de recuperar la primera posició que ostentava Catalunya, en la major part dels àmbits i sectors. Aquest és el gran repte de futur.

 

Participació