Punt de vista

​Esperma gratuït, òvuls només per a riques

per La Simoneta, 14 de juny de 2021 a les 15:08 |
Tot i que estic molt avesada a les innombrables discriminacions de les dones, cada vegada que m’assabento d’una nova barbaritat, em fa tanta malícia que esperonaria totes les dones a negar-se a la maternitat i acabar amb l’espècie. Perquè n’hi ha un tip, d’injustícia, de menyspreu, de silenci i de... mala sang!

No m’hagués agradat viure sense criatures. Regalen tanta tendresa i tantes alegries!


Sí al primer món, el nostre, n’hi ha tanta falta, per què s’empenyen en fer desistir les dones del sacrifici de la maternitat? Qui? Segur que persones masclistes.
La filla d’una amiga ―diagnosticada amb una menopausa precoç per la que haurà de medicar-se la resta de la seva vida―, té la il·lusió de ser mare. Beneïda sigui.


Després d’infinites proves, amb els seus conseqüents dolors, les seves tristeses, sentiments de culpabilitat, esperances decebudes... van trobar-li la causa de la infertilitat: els seus òvuls són pocs i vellets, sense prou força per engendrar.
Després de consultes i consultes ―amb posterior pagament i desfalc econòmic en els estalvis―, van aconsellar-li la tècnica de l’ovodonació: és a dir, una fecundació in vitro amb òvuls d’una donant i espermatozoides de la seva parella.


Va animar-s’hi tot i la forta medicació i les complicacions que poden derivar- se’n.

Llavors, va arribar la ignomínia i l’escàndol: la sanitat pública, que sí té banc d’esperma, no té banc d’òvuls. D’entrada, va pensar que no ho havia entès bé. Li van dir que era molt car i que hi havia pocs casos. Pel seu cap van passar-li malalts de càncer, poc comuns i de més car tractament... i va preguntar: ―els deixeu morir?
D’una donació d’esperma se’n pot pagar al voltant d’uns seixanta euros.
D’una d’òvuls, uns nou-cents perquè són moltes proves, molt més risc, més dolorós i més dies d’anar a l’hospital.

La menopausa precoç afecta un u per cent de les dones. Per tant, a Catalunya són unes setanta-cinc mil dones. I podrien ser setanta-cinc mil criatures.
Quina economia es pot permetre perdre, ja no criatures sinó setanta-cinc mil possibles contribuents?
Si a nivell econòmic els números són prou clars, per què seguim fustigant les dones que són les que pareixen i pateixen?

Per acabar d’adobar-ho, hi ha unes proves prou econòmiques ―uns seixanta euros―, que poden detectar aquest problema d’òvuls i no es fan tot i tenir menopausa precoç. Per què?
On són els metges i metgesses i economistes valents, capaços de lluitar per les dones i per les criatures?
Evidentment, és un món hostil poc propici al naixement de criatures.
Quan la filla de la meva amiga hagi aconseguit ser mare, té la intenció d’engegar una lluita per aconseguir que hi hagi ovodonació gratuïta per la Seguretat Social.

I és que ser mare hauria de ser una prioritat de tots els governs de tots els països. Perquè és una heroïcitat poc reconeguda que mereix totes les lloances i avantatges imaginables. Ser mare ha de ser un dret, no un privilegi de dones riques.

 

Participació