Meditació a Lladurs

Els sants patrons de Lladurs

Cercant la natura necessitem deixar portar la nostra ment per entorns de relax, sensitius, fer un contacte de ment, cos i naturalesa

per M. Antònia Pujol (Psicòloga) , Lladurs, 1 d'abril de 2021 a les 08:09 |
L’entorn que m’envoltava em convidava a passejar-me, escoltar els ocells com refilaven per dins els arbres. Imaginar com podria ser la vida en aquell lloc de natura, em
feia somiar amb les il·lusions que hi havia en aquell entorn. Tot passejant, vaig seure en un banc de pedra Que estava acoblat a una taula rodona, vaig quedar una llarga estona, perduda en la mirada del paisatge i pensant en la immensitat que observaven aquest lloc: Muntanyes, Camps de conreu, arbres, masies... Tot en feia somiar, Fins i tot un petit fum que sortia per alguna xemeneia d’una masia llunyana, pensava amb la família que hi podia habitar. Els imaginava al Voltant del foc a terra, tot parlant de diferents temes, a vegades jugant a l’era de la casa, o bé a l’escola de Lladurs.

Tot eren pensaments agradables, està plena de serenor i tranquil·litat. A vegades
cerquem aquests moments, la ment necessita trobar-se amb la serenor.

M’ha encuriosia el cercar informació sobre aquell entorn que em transportava de manera
sensitiva.

L’aire fresc m’anava acaronant la cara i mentre, anava llegint i cercant informació sobre d’on podia provenir el nom del poble Lladurs.

Segons el filòleg J. Corominas, prové de Ladurs, que té un origen ibèric, derivs de Llidurai. També hi ha altres estudis que diuen que prové del llatí, fent referència deus d’aigua del territori. Lladurs sempre ha estat un territori amb molta aigua, que han ajudat a abastar la capital solsonina des de fa segles.

La recerca d’informació em va portar a la troballa que existeixen Dolmens, que es van
trobar a l’any 1935, situats a 834 m d’altitud.
També sentia una gran curiositat per esbrinar la forta devoció que hi havia pel Sants de el poble, envers els quals s’envoltaven totes les festes del poble.
Els Sants Abdó i Senen juntament amb Sant Galderic, van ser Màrtirs i soterrats. 30 de
juliol en el cementiri de PoXXXX rere la Via PorXXXX.
Van ser els patrons del poble, de persones Pageses, llauradors. Va ser el s.XVII que van
ser substituïts progressivament per Sant Isidre, A partir de l’entrada política i cultural en la política castellana.

Sant Abdó i Senen, són considerats els patrons del poble celebrant la festa el 30 de juliol commemorant el dia que van ser soterrats.
Em vaig quedar absorta, deixant-me portar pels pensaments i la mirada. Necessitava tancar els ulls i traslladar-me altra vegada la natura, aquella immensitat, em tenia embriagada entre la realitat de l’entorn i el passat del temps, entre aquelles terres i muntanyes.
Em va venir a la memòria aquella talla de Mare de Déu, alletant el nen Jesús. Una imatge preciosa, que t’omple de dolçor i tendresa. La Mare de Déu de Santa Maria de
Lladurs, llegeixo que és una talla del segle XV situada a l’altar de la parròquia enmig dels patrons del poble.

El que et vespre desperto dels meus pensaments i de la recerca d’informació. Respiro fons, i anar-lo un aire pur i exhalo Pau i alegria. És hora de marxar, sense abans
d’acomiadar-me de tot l’entorn, de la història dels orígens del nom, dels sants, de la Mare de Déu, del fum a la xemeneia... de tot el que he viscut i sentit en el meu interior. Tornaré sense cap mena de dubte. Us recomano que busqueu a la natura, que et trobeu un entorn especial en pau. Com a psicòloga és molt important trobar un lloc on ens podem sentir en plenitud.

He escrit aquests dos textos sobre ella durs perquè tinc consciència que els pobles petits ho tenen més difícil que les grans ciutats i ens hem de trobar i ajuda. Tenim racons, molt petits, però molt macos i que mereixen molt més que les línies que he escrit. Si algun poble o racó de pau considera que he de compartir el seu entorn Amb els lectors, dins de la recerca del nostre interior en la natura, no dubteu en posar-vos en contacte amb mi. Vindré i ho escriure.
Una abraçada de cor a cor.

 

Participació