Mapes interactius: Eleccions catalanes 14-F

Així ha superat el 50% l'independentisme: millora resultats a set de cada deu municipis

L'increment més gran és a les zones on es va quedar entre el 30% i el 40% de suports el 2017 i la CUP és qui més contribueix a l'ascens, ja que augmenta en vot absolut al 60% de municipis tot i l'alta abstenció

per Roger Tugas Vilardell , 20 de febrer de 2021 a les 17:14 |
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom, els percentatges de vot obtinguts per l'independentisme i cadascuna de les candidatures, el 2017 i el 2021, i l'evolució entre les dues eleccions. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.

L'independentisme va superar diumenge el 50% dels vots. Una fita històrica que, malgrat que alguns li han volgut restar valor per l'elevada abstenció, s'ha assolit gràcies a una major capacitat mobilitzadora de les forces que integren aquest bloc pràcticament a tot el país fins i tot quan el context semblava el menys propici políticament. ERC, Junts, la CUP, el PDECat i les altres forces minoritàries de l'independentisme han millorat el resultat a 661 dels 947 municipis catalans, el 69,8% del total.


Es tracta d'un pas més en un creixement força constant en els darrers comicis que ha portat que les candidatures que defensen la República catalana no només superin el 50% de vots en l'àmbit català, sinó també al 88,4% de municipis del país. El matís rellevant és que efectivament, en nombres absoluts, els suports han caigut i que encara no són majoria a algunes de les zones que més se'ls resisteixen, com Barcelona i moltes ciutats de l'entorn i els municipis de costa que l'uneixen amb Tarragona, a més de l'Aran.


Malgrat tot, també en aquestes zones l'independentisme ha millorat resultats, tal com es pot observar al mapa inicial. Els municipis on retrocedeix estan concentrats a les comarques gironines, Ponent i les Terres de l'Ebre, on la majoria ja està més que consolidada en bona part dels casos. Malgrat tot, aquest cop no es pot dir que el creixement es concentri en les zones històricament més complicades, tal com s'observa al següent gràfic.



Si bé és cert que l'increment més gran de vot, de 4 punts, es dona en els municipis en què l'independentisme va obtenir entre el 30% i el 40% de suports el 2017, en segon lloc se situen aquells on va assolir entre el 60% i el 70% ja fa tres anys. Malgrat tot, no són gens menyspreables els 2,9 punts que creixen les forces independentistes allà on es van quedar entre el 40% i el 50% el 2017, o els 2,5 punts on no va superar el 30%. El 14-F, de fet, van superar el llindar del 50% en 25 municipis més que en els anteriors comicis.

Ara bé, quines són les forces independentistes que més creixen realment a cada zona del país? Tal com s'observa al mapa inferior, l'increment a les zones de més difícil penetració, en particular l'entorn metropolità i l'eix fins a Tarragona, és de totes tres forces o, en algunes ocasions, només de l'espai de Junts i la CUP (a Barcelona o Cerdanyola del Vallès). A la resta del país, les situacions són molt plurals, tot i que es veuen moltes zones on només creix la CUP, en especial a les comarques gironines o les Terres de l'Ebre. Per facilitar la comparació amb el 2017, en tot cas, es relaciona el vot de JxCat amb el de Junts i PDECat sumats, les dues candidatures sorgides de l'espai postconvergent. 
 

El gràfic següent permet analitzar aquestes dades en l'àmbit quantitatiu. La combinació que més es dona és una crescuda d'ERC i la CUP, la qual té lloc a 301 municipis, mentre que a uns altres 234 són els anticapitalistes els únics que milloren resultats. En 211 més, ho fan la combinació de Junts i la CUP, a 115 són tots tres espais els que incrementen suports, a 38 només ho fa ERC, a 29 només Junts, a 11 no creix cap d'aquestes formacions i, en tan sols 8 municipis, creixen ERC i Junts però no la CUP.



El mapa i el gràfic anteriors ja permetien intuir que és la CUP qui més contribueix a la millora de resultats de l'independentisme. Efectivament, aquesta formació augmenta el percentatge de suports a 861 dels 947 municipis catalans, molt per davant d'ERC (462) o de l'espai de Junts i PDECat (363). Queda clar, en tot cas, que el retrocés de Junts a bona part del país no es deu només a la fuita de vots cap al PDECat, ja que fins i tot la suma dels seus percentatges només els permetria haver millorat al 38,3% de municipis.

L'èxit de la CUP és tan clar que, malgrat els més de 25 punts de creixement de l'abstenció, ha aconseguit augmentar els vots en termes absoluts a 563 municipis, el 59,5% del total. ERC només ho ha fet en 32 municipis i l'espai de Junts, a 14. El conjunt de forces independentistes només ha obtingut ara més vots en termes absoluts que el 2017 a cinc municipis: Ger i Urús (Cerdanya), Espinelves (Osona), Montmaneu (Segarra) i Serra de Daró (Baix Empordà).



Si en lloc dels municipis, s'agafa de referència les seccions censals (destriant aquelles sense grans canvis del cens de més de 200 persones), la fotografia és una mica diferent. L'independentisme millora resultats percentuals al 59,1% del total i la CUP, de nou, és qui hi contribueix més, amb més suports al 86,6%. En aquest cas, però, l'espai de Junts puja al 49,4% de seccions, per davant de les 45,9% d'ERC.

Això es deu a que, com ja s'intuïa al segon mapa, l'espai de Junts ha millorat a força ciutats respecte el 2017, les quals computen com un sol municipi però tenen diverses seccions censals. En canvi, la CUP ha crescut en vots absoluts sobretot a pobles, motiu pel qual, malgrat rebre'n més a 59,5% de municipis, aquest increment només es dona al 38,5% de seccions censals. Una xifra igualment meritòria tenint en compte les dades de participació i que ERC només aconseguit sumar més vots absoluts al 0,9%, l'espai de Junts al 0,6% i el conjunt de l'independentisme, al 0,1%.



Totes aquestes dades es poden consultar a les següents dues taules, la primera amb resultats en percentatge de vot i la segona, en vots absoluts. Són interactives i, per tant, es poden reordenar les columnes per observar a quins municipis ha guanyat o perdut més suports l'independentisme o alguna de les candidatures, o en quins ha assolit un millor resultat el 14-F.





Altres notícies que et poden interessar





 

Participació