Opinió

És l’hora del Vidalisme

per David Guixé i Coromines. Biòleg, 2 de febrer de 2021 a les 11:56 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de febrer de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Estem en un temps on la salut juga una importància cabdal a les nostres vides. El
Programa de les Naciones Unides ONE HEALTH, dona un nou enfoc global de la salut humana, ja que tot el planeta gira entorn a una única salut, dels ecosistemes a l’home.


De fet, cal parlar de Salut planetària, ja que tot estar entrelligat. Conceptes com sobrepoblació, contaminació, destrucció dels hàbitats, canvi climàtic, esgotament dels recursos energètics no renovables i de matèries primeres, desastres naturals i pandèmies, etc. atien un complicat tauler d’escacs vital, on l’home estar pretenent controlar el joc egoistament, amb resultats perillosament negatius.

La pèrdua de biodiversitat és un semàfor vermell molt preocupant. Segons el Living Planet Index  en tot el món s’ha reduït un 60% les poblacions de fauna salvatge en 50 anys i a Catalunya el 25% en els darrers 18 anys segons l’informe sobre l’Estat de la Natura a Catalunya 2020.

Actualment la majoria de las causes de mort tenen una relació directa o indirecta amb el Medi Ambient. Es calcula que solament per causes del Canvi climàtic moren anualment unes 250.000 persones i indirectament desenes de millores de persones. Com a exemple, sembla ser que el 80% dels càncers infantils són deguts per causes ambientals. La contaminació antròpica ens afecta silenciosament de manera física i mental. Malalties cardiovasculars, asmes, al·lèrgies van a l’alça i venen produïdes per les ferides que la humanitat estar acumulant vers la natura. A tot el món, uns 5 milions de persones moren cada any per la contaminació, 2 vegades més què el que estar causant el Coronavirus. La FAO apunta amb greus conseqüències en la producció alimentària a partir del 2023 i Nacions Unides ja xifra en 64 milions de refugiades climàtiques.

El sistema capitalista amplifica el problema i l’expandeix exponencialment per tota la terra, mercantilitzant tots els aspectes de la vida amb una explotació clara del medi natural i alhora transportant malalties, vectors biològics nefastos. I és que és així com comencen les noves pandèmies, degut principalment al consum i tràfic d’animals il·lícit, a la destrucció d’hàbitats i espècies i a les xarxes de moviments de mercaderies i persones en un món globalitzat.


Hi ha molts estudis que exemplifiquen com es controlen les zoonosis en sistemes naturals sans i equilibrats, on és rar que una espècie exploti exponencialment amb una malaltia. La riquesa i diversitat d’espècies i l’estat saludable dels depredadors fa que es regulin els vectors causants, es dilueixi la virulència entre la comunitat i s’esmorteeixi i es controli en el temps. En paraules de Fernando Valladares, el problema principal és que moltes de les espècies que fan de controladors de patògens estan desapareixen per causes de la degradació ambiental continuada.

A més a més, cal dir una cosa en veu alta, és i serà més barat conservar la natura que intentar curar malalties i desastres violents. Dobson en un article del 2020 hi posa preus comparats i hi ha una diferencia de milions a trilions d’euros o dòlars. Conservar la natura es una inversió, no es una despesa. Ens dona salut i benestar. La mare natura és l’autèntica vacuna! Us sona la frase: és millor prevenir que curar? Doncs per què punyeta no ho fem? La societat estar vertaderament malalta de insostenibilitat i cal revertir-ho urgentment. En paraules de Jordi Sunyer, la humanitat ha caigut trencant-se en tres fases: primer, la ruptura de l’home amb la natura; segon, la ruptura de l’home amb els homes i per últim, la ruptura de l’home en si mateix.

L’economia depèn de les persones, no de lleis físiques o biològiques que no es poden canviar. La nostra manera de viure es pot canviar, el nostre sistema econòmic no és viable i cal un nou pacte verd mundial. La proposta és canviar el Capitalisme, centrat en els diners pel Vidalisme, centrat en la vida, sense dependre del poder, de les religions o dels mercats; on s’entengui la humanitat com una espècie més del planeta que aboca la seva intel·ligència en la igualtat, la conservació, la sostenibilitat i l’equilibri, amb respecte per tot i per tothom. Conceptes com eco-sociologia, decreixement, resiliència, cooperativisme o economia social i solidària cal absorbir-los i aplicant-los a tots nivells.

Cal també renaturalitzar l’educació, impulsar l’esperit crític, crear més dinàmiques sociocomunitàries i viure amb plenitud de consciència per ser més empàtica i cohesionada, responsable, coherent, solidària i col·laborativa, en definitiva buscar
l’emoció d’una felicitat compartida.

Cal més coneixement, més ciència, més moviments socials vers el canvi de sistema global, sense caure en un pseudocapitalisme verd com per exemple el “New Green Deal”, sinó més aviat cap a una aposta per la democràcia econòmica i la transició ecosocial. En definitiva, cal que ens ho creiem de veritat, per passar del què es parla al què conec i del què ser al què m’interessa per acabar espirant l’estima; si arribem a estimar el concepte entrarem en el joc del Vidalisme per sempre.
Som-hi, no hi ha temps per perdre!

Informació addicional: Proposta de pacte de país per una economia per la vida (ESS). Propostes Ecologistes per un món Postcovid. Consum en temps de crisis (revista Opcions).

 

Participació