Punt de vista

Un nou partit, a l'escenari

per Joan Roma , 29 de juny de 2020 a les 08:46 |

Resulta interessant fer el seguiment dels passos previs per a constituir un nou partit polític, en el panorama català. La situació crispada i encallada, per la banda dels partits independentistes, fa preveure una nova etapa d’impasse , si algú no trenca aquesta dinàmica. I això és el que pretén resoldre el Partit Nacionalista de Catalunya ( PNC), fet a imatge i semblança ,del Partit Nacionalista Basc ( PNB).

De fet, resulta sorprenent no haver copiat i seguit l’estela d’aquest partit, a la vista de l’enorme rendiment de la seva manera de ser i actuar. Alguns han necessitat, el fracàs del “procés” i l’èxit de la via peneuvista, per donar el pas. I, si no hi ha cap entrebanc especial, tindrem una nova papereta de vot, a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.


Es una bona noticia, és una interessant aposta. A dia d’avui, imaginar la possibilitat d’esdevenir independents, pensant en la unilateralitat, o en obtenir un vot més que els altres partits, o superar el cinquanta per cent, ni que sigui per un sol vot, és viure fora de la realitat. En el marc d’Espanya, amb la realitat catalana, tal com és, i amb una UE , cercant arreglar els seus problemes per esdevenir un estat federal, qui cregui en la possibilitat d’una independència, “forçada”, mostra un desconeixement total de la realitat política, interna i externa.

Es el que creuen els promotors del nou partit. Persones amb un llarg currículum, en diversos partits i institucions del país, com per poder plantejar una nova via, molt diferent, de la dels partits independentistes. Una via catalanista pròpia, destinada a obtenir el màxim d’autonomia, en el marc d’una Espanya federal. De fet, el PNB, no s’ha llençat mai, en cap moment, a imitar la deriva independentista, perquè no l’ha considerada viable, i ha anat per la via de l’ampliació de l’autogovern. El resultat, el tenim ben a la vista. Li ha anat molt bé.


Si allà ha funcionat, perquè no aquí ? Es el que creuen poder aconseguir, si obtenen uns resultats prou importants com per condicionar el futur polític de Catalunya. No podem dir que siguin somiadors, o poc avesats a les dificultats perquè no és així. Tots els promotors tenen prou experiència de govern i oposició, com per saber com s’han de fer les coses. Parlo de Jordi Xuclà, Carles Campuzano, Marta Pascal, i molts altres noms que han estat en destacats càrrecs institucionals.

No sabem quan seran les eleccions al Parlament, però de ben segur, abans de finals d’any, a la vista de la segura inhabilitació de Quim Torra, per una estupidesa mai imaginada d’un president ( posant i traient pancartes del balcó del Palau de la Generalitat)  desatenent els requeriments de la Junta Electoral Central, pensant poder -se situar per damunt de la llei. Mai s’haurà inhabilitat un president, per una estupidesa tant gran com aquesta, però és el que tenim aquí. 


Anar a unes eleccions amb un nou partit com el PNC, pot suposar el fraccionament del vot independentista, cap a posicions més pragmàtiques i realistes. Si això és així, el panorama futur canvia notablement i permet imaginar composicions de Parlament i Govern, molt diferents als actuals. Tenir en el govern central, una coalició clarament disposada a negociar i moure posicions per modificar l’encaix de Catalunya dintre d’Espanya, suposa un moment històric que cal aprofitar. En aquests mesos de nou govern central, hem vist prou voluntat per moure fitxa i entendre que no es pot tornar a temps passats, en que uns no escoltaven ni feien moviments d’acostament, i els altres, evitaven presentar propostes, considerant que res hi havia a fer, perquè el que pretenien era marxar, ni que fos sense comptar amb la  majoria dels catalans. Una altra via és possible, i serà interessant veure’n el desllorigador. 

 

Participació