Procés català

Una cinquantena de persones se solidaritzen a Solsona amb l'activista navesenc Josep Rosas

Josep Rosas, era jutjat a la mateixa hora a l'Audiència provincial de Barcelona pels fets del Parlament del 30 de gener del 2018

per Ramon Estany, Solsona | 11 de juny de 2020 a les 12:09 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de juny de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Una cinquantena de persones s'han concentrat aquest dimecres al migdia davant de l'Ajuntament de Solsona en suport al navesenc Josep Rosas, que era jutjat a la mateixa hora a l'Audiència provincial de Barcelona pels fets del Parlament del 30 de gener del 2018

El Josep és acusat de Desordres Públics i d’Atemptat contra els agents de l’Autoritat. 

El Fiscal li demana una pena DOS ANYS DE PRESÓ pel delicte de Desordres  i UN ANY pel delicte d’ Atemptat.

Una gran pancarta presidia la concentració, mentre molts dels assistents sostenien altres rètols amb lemes de suport al Josep, exigint drets i llibertats, i independència.


Una representant dels convocants de l'acte, l'Assemblea Nacional Catalana a Solsona, va llegir un manifest, que tot seguit reproduïm:


....L’Advocat de la Generalitat, que fins ahir també estava personat a les actuacions i acusava al Josep de Desordres públics i atemptat als agents de l’autoritat, va retirar l’acusació perquè segons argumenta, no hi havia cap mosso que hagués estat  lesionat ni que hagués presentat denúncia i no  es va fer malbé cap bé públic.  Fins ahir el Josep estava perseguit per la Generalitat i se li demanava una pena superior a la que demana el fiscal, no li podíem haver estalviat aquest patiment? 

Recordem què va passar aquell dia. 
Segons el fiscal, en el seu escrit d’ acusació,  el Josep anava acompanyat  d’un nombrós grup de persones no identificades, amb un casc integral posat i la cara parcialment tapada  i estava als voltants del Parc de la Ciutadella. El parc havia estat desallotjat  pels Mossos d’Esquadra i les portes d’accés al recinte havien estat  tancades amb cadenes  per evitar que la multitud pogués accedir al Parlament. Així les coses, un moment de la tarda, el Josep va col·locar en una de les reixes del parc una corda per a que la gent pogués trepar i saltar a l‘interior del parc, cosa que va fer un número indeterminat de persones. “No contento el acusado con ello”,-diu l’escrit-  fent ús d’un martell que portava, va començar a donar cops a les cadenes que tancaven les portes del parc per trencar les i facilitar així que els manifestants poguessin envair el lloc. En aquell moment va ser descobert per dos mossos d’esquadra que anaven de paisà, que després d’haver-se identificat com agents de l’autoritat, van requerir al Josep per a que deixés de donar cops, qui va fer cas omís, amb absolut despreci al principi d’autoritat. Els agents van procedir llavors a allunyar-lo de la porta, amb la qual cosa, l’acusat va reaccionar passant el martell a un home que estava allà i fent una patada i una empenta a un mosso d’esquadra; després va córrer per fugir, havent de ser reduït per una dotació policial. Les cadenes de la porta d’accés no van arribar a patir desperfectes apreciables. 

Fins aquí la descripció dels fets segons el Fiscal.

I ara nosaltres explicarem la nostra versió dels fets. Aquell dia, 30 de gener, hi havia assenyalat al Parlament de Catalunya el ple per investir el MHP Carles Puigdemont. Les eleccions del dia 21 de desembre, s’havien guanyat amb la promesa de fer efectiva la república i el retorn des de l’exili del President. Ja veníem d’uns quants incompliments  del programa electoral i aquell dia ens temíem que n’hi hauria un altre, el que consideràvem pitjor. Per això l’Assemblea havia convocat una manifestació que anava de la plaça Sant Jaume fins a la Ciutadella. Aquell mateix matí  el president del Parlament, el Sr. Torrent va suspendre el ple, malgrat això  l’Assemblea no va desconvocar la manifestació i vam ser milers de persones que vàrem anar-hi , trobant-nos el Parc de la Ciutadella tancat, no ens hi deixaven accedir. L’actitud dels manifestants va ser com sempre, cívica, tranquil·la i responsable, però, evidentment, la gent estava indignada. 

Llavors el  Josep i uns quants valents com ell, van fer el que tots volíem fer però no podíem: entrar al Parc de la Ciutadella, trencar les cadenes, intentar  ocupar-lo i exigir  als nostres representants polítics que complissin el que ens havien promès en campanya electoral i el que els ciutadans havien votat. Fins i tot el president de la Generalitat, el Sr. Torra ens havia demanat als ciutadans que sortíssim al carrer per exigir als polítics que fessin el que havien promès. Però després els Mossos d’Esquadra es van oblidar del que havia dit el President i van anar contra els manifestants que només volien que els nostres representants fessin el que havien promès.  Hem de dir que per reduir al Josep i detenir lo els mossos van utilitzar la força de tal manera que li van fer mal al genoll, el van haver d’intervenir quirúrgicament i mai més ha pogut dedicar a activitats que li agradaven,

Per això diem que tots som Josep, perquè el jutgen a ell, però també ens jutgen a tots nosaltres. Perquè ell va fer el que volíem fer tots, però que no podíem fer-ho. 
Josep, ets un dels nostre represaliats, només uns quants sou jutjats però som molts els que ho hauríem de ser. Per això estem aquí, per donar-te suport, per acompanyar-te, perquè no et sentis  sol, perquè en aquesta lluita hi som tots. 
En aquest acte també volem denunciar  les enormes retallades de drets i llibertats que estem patint. Perquè la repressió continua, i no només la de l’estat espanyol sinó també la repressió per part de la Generalitat de Catalunya. A la comarca, tenim un altra persona perseguida pels tribunals per les protestes després de la sentència, hi ha en Roger Serra. I això segueix.

En  aquesta crisi tan profunda que ha provocat la covid, encara  s’ha fet més palès el caràcter autoritari, centralista i repressor de l’Estat Espanyol i la incapacitat del nostre Govern de plantar cara i defensar els ciutadans com hauria d’haver fet. La repressió no s’atura. Ni governant la coalició més d’esquerres de la història no s’ha donat treva a la repressió. I hem vist els carrers ocupats per l’exèrcit, hem vist com s’aplicava un 155 sanitari que ja no es vol deixar i hem vist també com Catalunya sempre se la castiga econòmicament, encara que hagi estat una de les autonomies més perjudicades per la malaltia. I és que no podem seguir més així. Cal que reprenguem ja la nostra lluita, que no donem ni un pas enrere, que continuem pressionant, treballant, preparant-nos per  assolir el nostre objectiu. Necessitem la REPÚBLICA JA .  I necessitem que el nostre govern deixi de ser tan obedient i  que planti cara d’una vegada.  

Volem que els nostre polítics deixin de barallar-se i trobin ja un camí per assolir la independència. Si no pot ser una unitat d’acció, que ja veiem que no és possible, sí que exigim un mínim  projecte comú per assolir-la i que tots compleixin  i si no poden o no volen fer-la que s’apartin i deixin el lloc per a què l’ocupin companys seus que siguin més valents i decidits. Sinó,  els ciutadans ens prepararem per passar los per sobre.  
El poble seguim de peu, no hem oblidat el nostre objectiu, i tenim molt presents les paraules de Cuixart, ho tornarem a fer, però aquesta vegada ja no serà per rendir-nos. Aquesta vegada arribarem fins el final. 


Josep, que tinguis sort. T’acompanyarem amb la teva condemna si n’hi ha, no et deixarem sol. Per sempre. 
Visca Catalunya lliure!

 

Participació