Punt de vista

Recordant John Fitzerald Kennedy

per Pere Ortis , 2 de juny de 2020 a les 07:53 |

     He ensopegat una expressió del President Kennedy, dels Estats Units, que no coneixia i la trobo ben filosòfica: “No s’han de maleir les tenebres, cal cercar la llum”. No s’ha de maleir l’obscuritat de la nostra ignorància, que ens porta a fer sapastrades, cal aprendre a tenir seny i saviesa. I repassava l’altra que em recordo seva i que la solia utilitzar molt en els seus discursos polítics i socials: “Tots els homes han estat creats iguals”. Bé que aquesta no era de filiació pròpia , sinó que l’extreia de la seva Constitució. Dintre el terme genèric, filosòfic, d’”homes” hi ha incloses ontològicament les dones. Homes i dones iguals en drets humans, amb dret a la vida, al treball, a una retribució igual per la mateixa feina, amb dret a ser respectat, amb dret a la llibertat, a la llibertat d’expressió, etc., etc. Hi ha constitucions que manquen del reconeixement d’aquets drets i més perden el temps, i l’espai, a assegurar el poder despòtic dels manaies sobre el drets humans dels ciutadans. Cal que hi facin alguns “amendments”, com als Estats Units n’han fet catorze a la seva Constitució. 

  Però tornem a la figura de Kennedy, que tingué molta història i tothom sap com acabà. Era un geni autènticament democràtic que volia la llibertat per a tothom, inclosos els països pobres i sota la fèrula de poderosos. Advocava per un Estat Palestí, que governés amb plenitud de poders els palestins, els assegurés la justícia i la pau a casa seva, i protegís el seu territori de rapacitats i d’expropiacions massives... no com el President Trump que a la setmana de ser inaugurat President, es pronuncià contra un Estat Palestí, per tenir abans de gaire la visita del President Netaniahu; això ho sentiren les meves orelles i ho veieren els meus ulls a la televisió americana, que s’escunçà que jo era a l’estat de Geòrgia en aquell moment.


   El President fou eliminat a Dallas, al costat de la seva esposa i anant en un cotxe descapotable. Feren córrer que per un tret de rifle engegat des d’una finestra d’un edifici de la zona, per un tal Oswald... Els mitjans de comunicació americans estengueren una llosa de silenci sobre el cas i, conseqüentment, també l’hi estengueren els mitjans de comunicació del món. Només un poderós podia fer tal cosa i deixar el cas, com aquell que diu, “aquí no hi ha hagut res de més avant”. Però la ferum d’una bruta conspiració per liquidar el bon home persistia, i persisteix fins i tot avui.

   I després, és assassinat el seu germà Robert, tant o més democràtic i llest que ell, que feia campanya per a President, per un tret de pistola, precisament disparat per un noi “àrab” dintre un hotel... (Possible que fos un minus habens, subornat per una picossada de dòlars, mentalitzat i ensarronat per magnànimes promeses... la qüestió era que ho fes un àrab per a embolicar més la troca i desorientar els bons pensadors). I llosa de silenci damunt, altre cop. I la sensació de complot per liquidar l’un i l’altre s’agreuja; Robert molt possiblement que arribava a President i hauria tret l’entrellat del complot per assassinar el seu germà.


   Temps després, potser que a mitjan vuitantes, arribà a les meves mans un exemplar de la revista Reader’s Digest, que tornava sobre l’assassinat dels Kennedy. I més concretament sobre el de John i abundava en la sospita i el concepte d’una “conspiració”. Deia que el tal Oswald no disparà res contra Kennedy, que un parell de dies abans de l’assassinat algú li donà uns quants dòlars “perquè anés a comprar-se un rifle...” i que, immediatament després de l’assassinat la policia anà a arrestar-lo mentre es prenia relaxadament una cervesa en un bar. El tancaren a la presó i hi fou assassinat, per un desconegut, que poc després també fou assassinat...

  Deia a més la revista, que qui disparà contra Kennedy fou un desconegut que ho féu per la boca d’un embornal que hi ha sota la vorada de la vorera davant la qual transitava John i algú altre també li disparà de darrera la tanca de fustes verticals d’un jardí que donava a la mateixa vorera. Mencionava especialment la revista, que quan exhumaren l’esquelet de Kennedy, la calavera presentava forats de bala que anaven de baix a dalt, fets per les bales des de l’embornal.


   Un locutor de la recentment fundada CNN, que diu que és propietat de poders estranys als Estats Units, deia, desencantat, bé que ho aplicava a altres assumptes: “Mireu què pot fer la propaganda!” N’hi ha hagut tanta, i n’hi ha als Estats Units tanta de propaganda contra els vençuts de la segona guerra mundial, els quals no tingueren pas la possibilitat d’expressar-se i de ser escoltats com ho foren els vencedors! 

 

Participació