Crònica

Catalunya dona per superada la primera fase de la pandèmia i enllesteix el pla de desconfinament

El Govern reclamarà a l'Estat que els nens puguin començar a sortir de forma controlada a finals de la setmana vinent i prepara una tornada gradual a l'activitat que eviti rebrots de la malaltia

per Oriol March , 17 d'abril de 2020 a les 20:54 |
Un vianant transita per Barcelona amb un cotxe dels Mossos al darrere. | David Zorrakino / Europa Press
El president de la Generalitat, Quim Torra, va comparèixer telemàticament al Parlament el 25 de març, enmig d'una de les fases més incertes de la pandèmia. El pitjor dels escenaris previstos era que Catalunya arribés al pic a finals d'abril, de manera que la normalitat -la nova normalitat, més aviat- comencés a concretar-se a partir del juny. Les previsions més pessimistes, malgrat el creixement sostingut de les víctimes, no s'han acabat de complir: el país va arribar al pic de nous contagis el 8 d'abril i a la màxima pressió a les unitats de cures intensives (UCI) va concretar-se tres dies més tard. La Generalitat, per tant, es veu amb cor d'enllestir els plans graduals de desconfinament.

El que marcarà la desescalada serà un informe de l'epidemiòleg Oriol Mitjà, fitxatge estrella de Torra -no exempt de recels de portes endins, perquè a Salut encara recorden que disposen d'un equip d'experts que ja ha tractat la qüestió-, que estarà disponible la setmana vinent. En tot cas, superada la primera fase de la pandèmia, el Govern ja fa plans per un retorn gradual als hàbits previs al coronavirus, i ha posat el focus en els nens. El confinament els ha impedit anar a escola -estan tancades des de mitjans de març; el curs ja es pot donar pràcticament per tancat- i, en molts casos, porten tancats a casa des d'aquell moment amb uns pares que, sovint, han de teletreballar.


Com es farà aquest retorn gradual i controlat dels nens al carrer? El primer detall és que serà per franges horàries. S'acabaran de dirimir aquest dissabte en una reunió del Procicat, l'organisme tècnic format per Salut i Interior que pren les decisions sobre la crisi sanitària. O, més concretament, que s'encarrega d'elaborar les propostes de la Generalitat per tal que les elevi a l'Estat, que és qui les ha d'autoritzar. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ja ha puntualitzat que el desconfinament dels nens depèn de la Moncloa, erigida en autoritat competent en virtut de l'estat d'alarma.
 

En tot cas, la Generalitat Catalunya manté que a finals de la setmana vinent s'estarà en disposició de veure si hi ha repunts de la malaltia -derivats de la tornada a l'activitat prèvia al confinament total a l'Estat- i, en cas que no se'n detectin, es podrà concretar la sortida gradual i controlada dels nens. De 0 a 3 anys no necessitaran mascareta, però entre aquesta edat i els 12 en requeriran una de domèstica. "No calen guants, però sí mesures higièniques", ha assenyalat la consellera de Salut, Alba Vergés.

Què passarà si l'Estat no autoritza la mesura? Illa, al llarg d'aquesta setmana, ja ha deixat clar que encara no és el "moment" de deixar sortir els infants. La Generalitat no ha desobeït cap de les decisions adoptades pel govern espanyol -no va confinar Catalunya tot i que Torra ho ha demanat emfàticament a l'Estat, per exemple-, i s'escuda en la "manca de competències" per complir amb les limitacions de l'estat d'alarma. Miquel Buch, conseller d'Interior, no ha aclarit què passarà si el govern espanyol tomba la mesura, i ha indicat que les decisions corresponen al Procicat.


El perill dels rebrots

Des que Pedro Sánchez va decidir aixecar les restriccions més dures, impulsant així un retorn de les activitats no essencials a partir de dilluns passat, el missatge de la Generalitat ha estat doble: reclamar a l'Estat els informes científics que avalen la mesura i, en clau ciutadana, alertar del perill de rebrots. De fet, a la sala de màquines que lidera la resposta a la crisi sanitària insisteixen que un dels pitjors problemes del coronavirus és que cal esperar uns quants dies abans de veure l'impacte -positiu o negatiu- de les mesures, de manera que encara no se saben les conseqüències del retorn gradual a l'activitat que ha decretat el govern espanyol.
 
El cert, però, és que la situació als hospitals catalans és millor ara que fa una setmana. El 75% dels llits de les UCI estan ocupats per pacients amb coronavirus, un percentatge deu punts menor a fa tan sols uns dies, i els centres ja poden tornar a pensar en programar activitats habituals que han quedat aparcades per la pandèmia. Vol dir això que l'optimisme es pugui imposar? La resposta és negativa, segons Vergés, perquè el sistema trigarà almenys quinze dies a destensar-se. Els hospitals catalans han triplicat la capacitat de llits d'UCI fins a superar els 2.000 en els pitjors moments de la crisi.

A Catalunya ja hi han mort un total de 7.576 persones per coronavirus des de l'inici de la pandèmia. El recompte, com el confinament i la recentralització, han fet topar l'Estat i la Generalitat, tot i que el govern espanyol ha variat el criteri després de criticar que ho fes l'administració catalana. Un pols que, probablement, també arribarà quan Torra, amb l'informe de Mitjà a la mà -l'epidemiòleg és la veu autoritzada a Palau en aquesta crisi sanitària, juntament amb un grup restringit d'experts-, proposi com ha de ser el desconfinament. L'última paraula, com amb la sortida dels nens, la tindrà la Moncloa.










 

Participació