Punt de vista

​Altres consideracions sobre el virus

per Pere Ortis , 26 de març de 2020 a les 20:25 |

     La saviesa indica que enmig del rodament de cap que porta l’assetjament d’aquest virus que ens flagel·la, mantinguem la sang freda, que no ens en deixem aplanar, i esbrinem amb calma quins és el bé que aquest assot ens reporta. Que fóra suïcida a nivell mundial que perdéssim el control de la nostra emoció, de la nostra apreciació serena del mal real que ens cossa, o que els menystinguéssim enterrant cap i ulls dintre l’arena per no veure’l, com fa l’estruç davant l’amenaça d’un perill de mort. La decisió de Trump de no fer-ne tant de cas, de no donar tanta importància a la sort dels qui ja són vellets, tractant d’evitar els altres mals paral·lels que pot sofrir la comunitat nord-americana, pot ser un encert, com pot ser una falta d’humanitat i el desbarrar d’un enteniment atabalat i dràstic, cec i arrauxat.

   Aquí, entre nosaltres, ens han demanat solidaritat amb la comunitat de Madrid, que és la més castigada d’Espanya. I és clar que sí. Són germans nostres peninsulars que, d’acord amb la història i les més recents experiències, poca solidaritat i comprensió han demostrat envers els catalans i Catalunya, però deixem-ho de banda, passem pel damunt de tot ressentiment i assistim-los tant com puguem, sense deixar enrere casa nostra, que la caritat ben ordenada comença per casa. Un bé patent i a la vista d’aquest assot és que ens aplana un camp magnífic per a ser bons germans, bons cristians, vèncer mals records i tenir el cor ample i sensible. Hem de ser com diu que és l’arbre carregat de fruits madurs que rep un cop i deixa anar sobre el groller una pluja de fruits saborosos.


   Treballem, doncs, amb el cap i amb el cor amb la generositat heroica de la mare que rep cops del fill i se’n venja estimant-lo i peixant-lo. I tampoc del que fem n’hem de fer una exhibició coram populo, perquè sigui dit de nosaltres. El treball més lloable i meritori és aquell que és fet en l’anonimat i esperant-ne el pagament de part de Déu i no dels homes; que la teva mà esquerra no sàpiga què fa la mà dreta, mai més ben dit. Que, esperem-nos, ja veurem com paguen els homes. Però la bona obra i l’atenció de què siguem capaços ja són en si una paga, resta escrit en el còmput general, secret, de la humanitat, i a més a més en l’atmosfera del cel i en el llibre de la vida dels pobles.

   I, com diem, mai deixant de banda casa nostra. Amb gràcia i seny podem ajudar-nos tot ajudant, sense dividir la nostra efectivitat o perjudicant-nos. I encara que en rebéssim algun perjudici, fins aquest mateix perjudici vindrà per un bé o altre que ens el trobarem a les mans sense adonar-nos-en.


  I no n’esperem cap canvi pel que fa a les idees polítiques que els nostres germans abriguen respecte als nostres drets humans. Aquest impossible, aquest canvi, no crec que pugui ser objecte de cap possible miracle. És un camp negat al sentit comú i a la lògica natural, a la lògica universal. 

  Però ni aquest atzucac ens ha de deturar. Ni que el nostre President amb tota la humilitat es cansi de demanar-los que confinin Catalunya i en bloquin totes les vies d’accés. Els fa l’efecte que és un abús intolerable de poder, de part del nostre capdavanter, i hi volen veure l’espantall de  la independència que els té sempre amb en un aguait nerviós, turmentós i malfiat. L’Honorable senyor Torra opina que aleshores l’acció a Catalunya sobre el virus pot ser més localitzada i efectiva, sense l’accés de transeünts que puguin ser possibles portadors del virus i neutralitzar la feina que hi sigui feta. No ha de comportar cap rompiment de la submissió a Madrid. De tota manera la Generalitat té la competència de la salut pública. I encara que no la tingués, puix que no hi ha ningú en aquest món que a Catalunya li pugui venir amb retallades respecte als seus drets i al seu legítim comandament de la vida dels seus ciutadans.   Però, insistim, deixem això de moment de banda, pro bono pacis i pel bé de tots i en allò que puguem i ells necessitin, ajudem-los. Estem en un estat crític, excepcional, i tots hi hem de posar un esforça en la línia que sigui més efectiva per sortir-ne sans i estalvis ─llevat d’aquells pobrets que ja n’han estat víctimes, de l’’assot, potser que víctimes propiciatòries de les dureses i encegaments que el mal profund causi en les mentalitats dels qui manen. Siguem-hi i no ens cansem de ser bons germans i d’ajudar en tot el que puguem.    

 

Participació