Punt de vista

Antecedents prou clars

per Pere Ortis , 10 de febrer de 2020 a les 16:35 |

 Regirant els meus arxius per tal d’eliminar la palla, que sempre se’n troba en una mesura o altra, he trobat aquesta carta que ja tenia del tot oblidada, i que pot ser significativa.

 Bé, com a antecedents significatius hauríem de considerar-hi totes les incidències de la nostra unió amb Castella, història de repressió, de control gelós sobre Catalunya, de mal govern i de pèssima tendència a anul·lar-la i a no deixar-la viure en llibertat i repòs espiritual a casa seva; treball infamant per vigilar-la i retallar-li tot dret a governar-se i a respirar el seu propi oxigen, alhora que obligada a respirar el que la dissipa i l’esborra, que l’allunya de si mateixa:  


“6 d’octubre del 2015

Senyors Magistrats


Barcelona

     Distingits Senyors:  Després de saludar-vos, us vull dir que l’Honorable Senyor Artur Mas, President de la Generalitat de Catalunya, obeí la Llei Natural, quan escoltà la veu del poble català, en les seves immenses manifestacions en el litoral i inland, i que la Llei Natural, que atorga als pobles el dret a ser lliures i sobirans, està per damunt de tota altra llei escrita per mà d’homes, que es digui constitució o que es digui com vulgui.


    L’estat de dret, existeix a l’Estat espanyol per al poble castellà, i potser per a algun altre poble peninsular, però no per al basc, ni per al català, i qui sap si per al canari i el gallec.

    El senyor Mas no ha desobeït ningú puix que, referent al govern de Madrid, als governs de Madrid, amb l’hàbit històric de perseguir, com bàrbars, la llengua catalana, per perdre-la, s’han desqualificat i no els devem cap obediència. La devem al govern elegit per nosaltres. Tot altre govern se’ns ha imposat, i se’ns imposa per la violència, guerres, assalts, lleis dictades contra la llengua catalana, Tribunals Constitucionals, lleis de ministres, Wert, etc.

    El NO de les eleccions del 27S és el triomf de l’obra del dictador Franco que enviava munts d’andalusos, i d’altres castellanoparlants sobre Catalunya i al mateix temps la tenia lligada de mans, perquè no pogués fer res per a assimilar-los, prohibint l’escola en català, els mitjans de comunicació en català, parlar el català en públic, tan sols permès en actuacions de caire folklòric. Ara, aquells immigrats, i descendència, que han refusat aprendre el català, voten contra la terra que el acollí ─hi també hi voten uns milers de catalans, víctimes d’una rentada de cervell multisecular. 

   Al Senyor Mas no li perdoneu que hagi escoltat la veu del poble català i li hagi estat, primer visionari, després fidel i valent. Ara ha rebentat la vostra ràbia contra seu: el voleu humiliar, el voleu liquidar políticament. Voleu humiliar Catalunya, voleu perdre Catalunya, no podeu fer res contra l’odi que li teniu, govern, tribunals, militars, ministres, gent de la meseta central ─esos perros catalanes, catalanes de mierda, polacos.

   Llegiu, si us plau, la declaració formidable del Tribunal Internacional de l’Haia, del 10 de juliol del 2010, dient que la voluntat d’un poble és anterior a tot govern imposat i a tota llei o constitució, i que allò que cal atendre i seguir és la voluntat manifesta d’un poble respecte al seu destí final. Quina vergonya ara, davant el món, la vostra campanya contra l’Honorable Senyor Artur Mas, per perdre’l i humiliar Catalunya!

  Si us plau, considereu-ho amb calma i saviesa.

Pere Ortís” 


   Digueu-me si aquest estat de coses no prefigura la situació actual. Això de demanar-los calma i saviesa és d’una adorable innocència de part meva. Innocència culpable, puix que no s’hi val a badar tant, que és d’una claredat que rebenta que és qüestió d’esperar la lluna en un cove. Passa de rosca que a un home que té als nassos la història de Catalunya amb Castella, concebi un granet d’esperança en un seny i una amplitud d’ànima que no tenen.

   Ves també, ara no sé pas on devia adreçar els sobre que contenia aquesta carta. Però per simple lògica considero que vaig informar-me respecte a algun jutjat, a algun col·legi de magistrats de Barcelona.

   De resposta cap ni una. Ni per simple educació. Aquest, un altre element que no veiem enlloc, ni ara, ni mai.

  

   

 

Participació