Punt de vista

500 000 ablacions a Europa

per La Simoneta , 10 de febrer de 2020 a les 16:29 |

Sabeu qui és Assita Kanko? Libertad Digital, un diari d’Internet per a lectors de dretes (que en els seus orígens va ser impulsat pel mai prou ponderat Jiménez Losantos), va confondre-la amb Clara Ponsatí. Perquè sí, perquè tenen el mateix color de pell, la mateixa edat, la mateixa feina... Així, pel broc gros i sense informar-se; que hauria de ser una condició mínima per fer periodisme. Però es veu que, tot i la falta de rigor, té molt lectors castellans.

    La veritable Assita Kanko és una dona extraordinària que, dins del partit Aliança Popular Francesa, lluita per la llibertat de les dones en particular, i de l’esser humà en general. Perquè els siguin respectats els seus drets i perquè una autèntica democràcia sigui un valor sòlid al Parlament europeu, com a eurodiputada que n’és. De professió, periodista i escriptora. 


    Va néixer a Burkina Faso, fa trenta-nou anys. Als cinc anys va patir la mutilació genital femenina, arrelada al seu país. 

    Molt mal, dolor intens, perill de la vida, incomprensió, manca d’autoestima, pèrdua de la confiança en els pares que, en realitat, són els que t’han de protegir; i xacra emocional fins arribar a la superació, mai fàcil.


    L’Assita, tot i ser una dona brillant, no va aconseguir superar-ho fins als trenta-tres anys. Quan en va parlar en una entrevista que va fer-li la revista Elle. I tot i així, en tornar a casa, va plorar molt perquè no sabia com gestionaria el fet d’haver-ne parlat en públic. 

    Ara, el mes que ve, presentarà una proposta al Parlament Europeu, per intentar erradicar aquesta intolerable pràctica.


    Al món hi ha uns 135 000 000 de nenes i dones que han estat víctimes d’algun tipus de mutilació. Des de l’eliminació del prepuci clitòric, fins a l’extirpació total del clítoris, dels teixits adjacents del prepuci, dels llavis menors i gran part dels majors fins a la costura de pràcticament tot l’orifici vaginal.

    Per què? Diuen, els que la practiquen, que és per preservar la virginitat de les dones; per reduir el desig sexual obstaculitzant la penetració; per incrementar la feminitat entesa com a docilitat i obediència; per higiene (en algunes cultures, les dones no mutilades tenen prohibit manipular l'aigua)... i d’altres barbaritats que serien indignes fins i tot per a les bèsties.

    A Europa, tot i estar prohibida per llei, hi ha unes 500 000 nenes i dones víctimes de l’ablació. L’Assita prefereix anomenar-les supervivents.

    I es calcula que cada any, al món, són mutilades uns 3 milions entre nenes i adolescents.

    Els números em fan plorar. Les diferents tècniques emprades m’horroritzen. A l’Àfrica, hi ha un masclisme monstruós. Però de masclisme, en tenim molt i massa, a tocar. Amb tot, el que més mal em fa es pensar en aquelles mares que permeten que els mutilin les nenes de cinc anys. Com l’Assita.

    I és que corre pressa per fer polítiques que permetin a les nenes i adolescents, viure sense ser mutilades. I ens calen dones com l’Assita que lluitin per aconseguir-ho.
 

 

Participació