Punt de vista

No tenim Rei?

per Joan Roma , 10 de febrer de 2020 a les 09:20 |


En aquest nostre país, portem uns anys, realment curiosos. Bé, més que curiosos, surrealistes, perquè hi ha uns determinats partits, que s’han inventat un país, i creuen viure en un univers paral·lel, o en una altra dimensió. M’explico.

Si anem per determinades carreteres, veurem cartells senyalitzadors, indicant que entrem en una “república catalana”, de la qual sortim, al cap de pocs quilòmetres, per tornar-hi entrar, un tros més enllà. No tinc cap constatació de viure en una república, però n’hi ha que així ho creuen. Què podem fer amb aquesta gent ? O què fem nosaltres, sinó sabem veure ,on és la república ?


Un altre exemple. El passat dilluns, dia 3 de febrer, va tenir lloc la solemne apertura de la Legislatura, amb discurs del Rei, a les Corts Generals, on radica el poder de l’Estat. Uns minuts abans, uns quants partits independentistes, varen informar que no assistirien a la cerimònia per considerar que el Rei no els representava. Fins aquí, res a dir. Tothom és ben lliure de creure en el que vulgui. Ara bé, aquests partits varen decidir parlar “en nom de tots els ciutadans dels seus territoris”.  I aquí sí que ja no hi estic d’acord. En absolut. 

Que Junts x Cat, la CUP i ERC, no vulguin anar a la cerimònia, francament no preocupa a ningú. Son totalment prescindibles, però, no estic d’acord en afirmacions, molt habituals en ells, en les quals diuen parlar “ en nom del poble català”. Que jo sàpiga, a Catalunya hi vivim 7,6 milions d’habitants, i els tres partits, varen obtenir 1,6 milions de vots.  Estan molt, però molt lluny, de poder parlar en nom de tots els catalans i catalanes.


Així, doncs, quan afirmen que “els catalans no tenim Rei “, que parlin només en el seu nom, i deixin en pau a la resta, que som una gran majoria. Poso aquest exemple, entre molts altres que es produeixen contínuament, en altres àmbits de la política , dels esports, cultura, etc. 

I, aquí és on rau, un dels grans problemes de l’independentisme. Creuen representar-nos a tots i que poden decidir per tots. Si varen emprendre una via unilateral, va ser perquè consideraven que era l’aspiració de tots els catalans, i si en la consulta del 9 N, i en la del 1-O, només hi va participar menys d’un 40 % de la ciutadania, no varen tenir cap problema per considerar que tothom s’havia expressat, i que per tant, podien parlar en nom de tots...


Ho sento, però ja n’estem tips d’aquest abús i d’aquesta apropiació de país, creient que tothom pensa igual, tothom vol el mateix, tothom creu en el mateix. Per sort, ara i sempre, el país és i serà plural, i fins que no tinguin aquesta realitat en el cap, no podran governar per a tots. Precisament, aquest és un dels grans problemes del govern que tenim, amb un president que no és de tots, ni pensa en tots. 

Toca, doncs, anar a eleccions per a renovar la major part dels representants institucionals, i portar-hi, persones que tinguin clara la seva obligació de governar per a tots, respectant els ideals i creences de cadascú. D’això, simplement, se’n diu democràcia. 

 

Participació