Bisbat de Solsona

La Parròquia de Solsona venera amb devoció les relíquies dels seus beats

El Bisbe de Solsona consagrà l'altar on hi ha el seu sepulcre el passat 10 de novembre de 2019

per Ramon Estany , Solsona, 5 de febrer de 2020 a les 07:45 |
L'altar dedicat als beats màrtirs
L'1 de febrer és el dia litúrgic en què es celebra la memòria dels beats màrtirs claretians Josep Vidal Balsells i Julian Villanueva Olza. Per aquest motiu, el passat diumenge 2 de febrer, a l'església del Cor de Maria, on tenen el sepulcre, hi hagué, després de la Missa de les 12, la solemne veneració de les seves relíquies.

Foto: Ramon Estany


El passat diumenge 10 de novembre, i presidit pel bisbe de Solsona, tingué lloc la magna celebració de col·locació a l'altar nou de l'església del Cor de Maria de les relíquies d'aquests dos màrtirs claretians morts per la persecució religiosa del 1936, declarats beats en la celebració de la Sagrada Família de Barcelona del 21 d'octubre de 2017.



Qui són els dos beats màrtirs?


Estudiant Josep Vidal Balsells, màrtir claretià

Nasqué l’any 1908 a Santa Coloma de Queralt. Ingressà a la congregació claretiana. El 1935 feu la professió religiosa. Com a estudiant claretià passà a Solsona. Era un jove excel·lent, apostòlic, molt pietós. Estava disposat a acceptar el martiri com una gràcia especial.


Amb l’arribada de la guerra passà a refugiar-se en diversos llocs del Solsonès. Finalment, a Navès. Escrigué una carta als seus pares, demanant-los que l’anessin a buscar. Aquesta caigué en mans del Comitè de Santa Coloma de Queralt. Llavors, uns revolucionaris l’anaren a buscar. El trobaren a cal Grifé de Navès. Li digueren que el portarien a casa. Ell s’ho cregué. Pujaren al cotxe. Agafaren, però, direcció Berga. Aquell 22 d’agost de 1936, a la carretera, davant de la casa Torrecanuda, morí màrtir. Va ser enterrat a la parròquia de Solsona.

Julià Villanueva i Olza, màrtir claretià

Nasqué l’any 1869 a Villanueva. Ingressà a la congregació claretiana. El 1898 féu la professió religiosa. Al esclatar la guerra estava al seu destí, Solsona. Anà a refugiar-se a la masia Viladot. A primers d’agost uns revolucionaris cremaren l’altar de la capella d’aquesta masia. Li preguntaren al germà qui era. Respongué: jo sóc religiós, catòlic, apostòlic, romà, i, a més, de Navarra. Llavors, al anticlerical que l’apuntà, li digué: no em féu por ni vos ni el vostre fusell. Podeu matar-me, però vos i jo haurem de presentar-nos algun dia davant del tribunal de Déu, i Ell és el Jutge suprem… Havent-hi molts testimonis, no el mataren. Però, el 1 de setembre de 1936 els revolucionaris tornaren a cal Viladot. Els allí refugiats, fugiren. Mes tard el germà tornà cap a la casa. Al vespre, uns revolucionaris, molestos per la seva confessió religiosa, anaren a buscar-lo. El pujaren a un cotxe, el maltractaren molt. L’auto parà uns dos quilòmetres abans de Su. El feren baixar. Li arrancaren els vestits. Li digueren que el matarien. S’agenollà, pregà uns minuts. Els digué que els perdonava i que pregava a Déu que la seva sang els convertís. Allí fou màrtir. Fou enterrat a la parròquia de Solsona. 

Les restes d'ambdós claretians foren traslladades el dos de febrer de 1956 a l'església de la Parròquia de Solsona.


 

 

Participació