Punt de vista

Mileva Maric, la dona d’Einstein

per La Simoneta , 13 de gener de 2020 a les 13:17 |

En el meu últim article parlava d’Einstein i vaig recordar que havia estat un mal espòs. Per això, avui, us explicaré la trista història de Mileva. 

    Per la seva intel·ligència i capacitats va aconseguir estudiar a l’Escola Politècnica de Zuric, on va conèixer Einstein. Era l’única dona del seu curs i va ser la primera dona que es va llicenciar en física. A ell, no se li donaven bé les matemàtiques i ella l’ajudava. Les notes de la parella eren molt semblants però ell guanyava, de molt, en «teoria de funcions».


    Ambdós compartien el seu interès per la ciència i per la música i solien preparar junts els exàmens. 

    D’aquesta època es conserven algunes cartes de la parella debatent les seves idees sobre relativitat i, fins i tot, parlant de «la nostra teoria». 


    L’investigador E.H. Walker va arribar a concloure que les idees fonamentals de la teoria de la relativitat podrien ser de Mileva.

    També hi ha una carta que ella escriu a una amiga i li explica que «fa poc hem acabat un treball molt important que farà mundialment famós el meu marit». Ja s’havien casat però la sogra, una alemanya misògina i xenòfoba, mai no va veure amb bons ulls aquella dona sèrbia.


    Einstein es va atribuir tot el mèrit de la teoria. I no se sap si va ser expressament que va destruir les cartes que haurien provat l’autoria de Mileva en la teoria de la relativitat.

    Però en començar a néixer els fills (un d’ells amb trastorns mentals greus), ella va abandonar les seves aspiracions per tenir-ne cura. Llavors, a Einstein ja no va resultar-li productiva i van arribar els maltractes. Per escrit, va imposar-li unes «regles de conducta».

A. T’encarregaràs de que la meva roba estigui a punt. Que em serveixin tres àpats al dia a la meva habitació. Que el meu dormitori i el meu estudi sempre estiguin en ordre i que ningú no em toqui res.

B. Renunciaràs a les teves relacions personals amb mi, excepte quan siguin imprescindibles per aparences socials. No sol·licitaràs que segui al teu costat a casa ni que surti o viatgi amb tu.

C. Prometràs que no esperaràs cap mostra d’afecte per part meva ni em faràs cap retret per això. M’hauràs de respondre immediatament quan et parli. Hauràs de sortir immediatament del dormitori o de l’estudi, i sense protestar, quan t’ho digui.

D. Prometràs no denigrar-me als ulls dels nens ni de paraula ni de fets.

    De què li va servir ser un bon científic si com a persona era tan indigne i mesquí? Què n’arribarien a pensar els seus fills? Res de bo!

    Quan varen signar el contracte de divorci (ell ja feia temps que tenia una altra relació), una clàusula estipulava que si mai arribava a guanyar el Nobel, la dotació econòmica seria a repartir. Quan va arribar, ell va passar-li els diners però fent-li entendre que els fills no serien inclosos al testament.

    Per què tantes dones que han hagut de suportar tractes tan vexatoris? I tanmateix encara hi ha dones que no entenen el moviment feminista!
   

 

 

Participació