Punt de vista

No confonguem Estat i Govern

per Joan Roma , 13 de gener de 2020 a les 08:30 |


Ha estat, i continua sent habitual, considerar Estat i Govern Central, com sinònims, per part dels partits independentistes, de manera que qualsevol acord, proposta, decisió o resolució, procedent de Madrid, és titllada de “estatal”. 

L’Estat, és tot el conjunt del territori, amb els seus ciutadans, plurals i diversos, així com el conjunt de les seves institucions, plurals i diverses. El Govern, és l’òrgan executiu, encarregat de governar i administrar, el territori i la seva gent. Si bé, amb una clara separació del poder legislatiu, respecte de l’ executiu, i del judicial, si s’està en un Estat democràtic, de ple dret. I agradi o no , Espanya forma part dels vint estats de democràcia plena , a nivell mundial. 


Aquesta posició li han atorgat diversos organismes, encarregats de supervisar i controlar el funcionament de les institucions, de cada estat. Qualsevol lector/a, pot consultar aquesta llista de cent seixanta – cinc estats, a les pàgines internacionals del diari The Economist, o en altres pàgines d’entitats , defensores dels drets humans.

Així, doncs, s’ha de canviar la permanent repetició d’acusacions contra l’Estat, quan hi ha qualsevol decisió d’algun dels seus òrgans, sigui legislatiu, executiu o judicial. Si un tribunal dicta una resolució o sentència, no és l’Estat qui la dicta, sinó uns dels seus òrgans, amb plena i total independència, dels altres. 


Es increïble, l’ànim de tergiversar el funcionament d’un Estat, per part de determinats partits i col·lectius, quan creuen que la Monarquia pot actuar, d’una determinada manera, oblidant el sotmetiment total a les Corts Generals, i al Govern. O quan creuen possible, la intromissió del Govern, en les resolucions judicials. Ignoren o no volen creure que res del que passa, no està controlat o dictat, per un Ministre o pel President del Govern, quan precisament, mai de la vida se’ls passaria pel cap, fer indicacions, en un sentit o altre.

Qualsevol persona, que hagi ostentat càrrecs institucionals, sap la importància de no interferir en cap expedient judicial, perquè, a banda de no ser legal ni acceptable, en pot sortir, fortament perjudicat. Els jutges, son molt gelosos de la seva total independència, dintre del seu àmbit de decisió, i pobre del que cregui poder-s’hi ficar, en benefici propi o perjudici d’un altre. Al final, pot sortir inculpat, i acabar molt malament.


Si això és així, ho és en tots els àmbits i graons de la Judicatura. I que ningú s’imagini, interferències habituals, a nivells molt més elevats, perquè ignora el funcionament quotidià de tots i cadascun dels òrgans judicials. Evidentment que els components, son persones, i com a tals, tenen les seves idees i preferències, però procuren ser molt rigorosos en les sentències, totes elles recurribles, a escalons més elevats. 

Pels no experts, en matèria judicial, és evident que algunes sentències o resolucions, son de difícil comprensió. Fins i tot, poden ser contradictòries, amb altres, emeses per altres òrgans judicials, però d’aquí, a presumir d’ingerència d’algun partit, o d’algun alt càrrec hi va una distància abismal. En ben poques ocasions, s’ha donat un cas d’aquests. I quan s’ha donat, s’ha condemnat, oportunament.

El que passa, en tot el llarg litigi del procés, és la batalla entre juristes, experts en la matèria, contractats precisament per a buscar qualsevol escletxa, qualsevol indefinició o contradicció, en les lleis nacionals, o en les internacionals. O a buscar, empara i refugi en institucions autonòmiques, estatals o de la UE, per torpedinar la tramitació normal dels expedients. Pel que diuen, hi ha uns disset despatxos professionals, dedicats a batallar contra les sentències i resolucions judicials. Milions d’euros, s’han destinat, a buscar vies de sortida, a les decisions preses pels encausats, ja sentenciats o fugits a l’estranger. En aquest maremàgnum d’accions, no es volgui imputar al Govern central, decisions que en res ha intervingut. I encara menys, parlem de l’Estat. L’Estat és altra cosa. Està per damunt de totes aquestes accions i resolucions. 

 

Participació