Punt de vista

Dia de la Constitució

per Pere Ortis , 8 de desembre de 2019 a les 07:46 |


     El dia 6 de desembre tenia un significat per a mi perquè era el natalici de la meva mareta, bé que ella fos de la vella guàrdia i celebrava el seu sant, Santa Maria, el 15 d’agost, encara que sí que darrerament paràvem ment a felicitar-la i fer-li sentir el goig d’aquest dia. Ara, pel que fa a la Constitución,el dia ens passava ben enlaire i no hi fèiem la mínima celebració.

   I és que aquest document tan celebrat pels castellans, als catalans com a grup ètnic, ens deixa freds. I la raó és ben senzilla: és un document, és una Ley, que va en absolut a favor dels castellans i no té en compte els drets humans dels que no són castellans, a la península, ans els ataca i els nega. Conté, per exemple, un article 155 que fou aplicat amb molt de rigor contra Catalunya, i no creiem que mai pogués ser aplicat contra Castella. És un document escrit per la mà d’homes que desconeix, i en molts punts que ataca, la Llei Natural. És un document que estableix la violència en aquell punt que diu que l’exèrcit serà el garant de l unidad española, punt que deixa ben clar que el subconscient dels qui l’escrivien sabia que la tal unidad és i serà una imposició de violència, puix que caldrà la violència d’un exèrcit que la mantingui.


   Hem dit tantes vegades que la Constitución és la carta magna de Castella, però no l’és ni de Catalunya. ni dels bascos. Cada nació té dret a la seva pròpia Constitució i en té necessitat vital, perquè ningú no la rebregui, ni li negui el seu geni i el seu caràcter, expressats per una llengua pròpia, per una cultura pròpia, per un passat, per una història, per un territori, totes les quals coses la Constitución ignora i els qui la segueixen al peu de la lletra ataquen i volen destruir. També tota constitució crea un estat de dret, i ara a la península tenim estat de dret castellà, però no n’hi tenim ni de català  ni de basc. 

   Si parem ment al tenor dels discursos i de les xerrades al carrer, als mitjans de comunicació dels castellans el dia 6, podrem comprovar que la Constitución és la panacea fins per curar els ideals de llibertat i de sobirania que abriguem els catalans, és a dir, per suprimir-los. Per a nosaltres és un document negatiu, és violent. I ho és perquè és un reflex del geni castellà i un xoc contra el geni català.  


  A més, és un document obsolet ─diguem-ho per enèsima vegada─, que ha passat d’època, que fou escrit per a una conjuntura concreta que resta molt enrere en el temps. Després de quaranta anys d’aguantar els despotismes d’un dictador que emmordassà Catalunya i la privà del seu oxigen vital ─prohibint-hi la seva llengua i nomenant-li guies polítics i pastorals que la desconeixien i no parlaven la seva llengua─, els catalans i altres nacions ibèriques haurien acceptat qualsevol cosa que impliqués un canvi i un alliberament dels mètodes utilitzats pel dictador. I  si alguns van votar aquesta ara tan cantada Constitución fou per acabar amb la dictadura i per accedir a un nou estadi de llibertat i de respecte al caràcter i als drets de cada poble ibèric, i això és el que ha fallat, puix que el govern espanyol i els partits de dretes castellans continuen mantenint el statu quo imposat per Franco i no tenen pas cap intenció de canviar, reconeixent drets humans de les altres nacions que no sigui la seva.  

Castilla ha fet sempre igual: estableix els dogmes que més li convenen i obliga tothom a complir-los. Ara s’aferren al de la unidad espanyola, un dogma que ells han creat i fan gros escàndol d’aquells que no l’admeten, ni el volen complir. Així no anem bé, no hi haurà mai pau a la península. La base per a la pau és la justícia per a tothom, i la justícia és reconèixer els drets naturals dels altres, ni que a mi no m’agradin ni em convinguin. Cal que el govern i el poble espanyol entenguin que una unidad basada en la violència no és pas possible. 

 

Participació