Punt de vista

Flexibitzar la immersió lingüística

per Joan Roma , 2 de desembre de 2019 a les 11:25 |

Fa 40 anys, amb la recuperació de la democràcia, es va posar a debat un tema de gran rellevància, en aquells moments. Volíem una escola única, inclusiva, catalana, integradora de tots els nous vinguts o ens decidíem per una doble línia, en funció de la procedència dels alumnes, catalana, o castellana ? 

Els partits d’esquerres, fonamentals en aquells moments, ho varen tenir clar: una sola escola, integradora, amb immersió lingüística, per aconseguir la integració de tots els nens i nenes, com a via per aconseguir un sol poble, amb domini de dues llengües: catalana i castellana. 


En aquell llarg i intens debat, l’autoritat de la gran pedagoga Marta Mata, fou fonamental, com igual de fonamental va ser tot el gran col·lectiu Rosa Sensat, i l’inmens col·lectiu de “nous catalans”que tenint, per llengua materna, la castellana, estaven d’acord en crear una sola escola, amb immersió lingüística a favor del català, prohibit durant tota l’etapa de la dictadura.

La política d’immersió lingüística, ha donat uns bons fruits. Es evident, però quaranta anys després, molts pedagogs consideren arribat el moment d’introduir-hi una major flexibilitat. Son molts,40 anys, i la realitat del país, ha canviat substancialment, sobretot en determinats territoris del país. Un factor essencial, és la integració de col·lectius, ja no vinguts, d’altres territoris d’Espanya, sinó d’arreu del món. Catalunya té prop d’un milió de ciutadans, d’altres països, dintre dels set milions i mig d’habitants, totals.


Doncs, bé, s’ha iniciat un nou debat, de com flexibilitzar la política lingüística per aconseguir, el ple domini de les dues llengües oficials: català i castellà, i alhora afegir-hi una nova llengua, esdevinguda universal: l’anglès, de manera que al final dels estudis , tots els alumnes arribin en condicions de dominar les tres llengües. Seria el triomf del trilingüisme, essencial per a moure’s per a tot el món.

L’anunci de que el partit socialista, tocarà aquest tema en el proper Congrés , dels dies 13,14 i 15 d’aquest mes de desembre, ha desfermat tot un seguit d’opinions i acusacions d’abandonar la immersió lingüística, canviar de model, i posar el català, en noves dificultats. En absolut. El que no es pot és mantenir durant anys i panys, un mateix sistema, sense adaptar-lo a les noves realitats. Això sí, seria una mala decisió.


Per entendre’ns, no és el mateix, l’entorn que tenen els alumnes que viuen i estudien a Solsona, Cardona, Berga, Ripoll, Olot, que els que ho fan a Cerdanyola, Cornellà, Hospitalet, o altres indrets del país. La immersió catalana, en els primers, és sensiblement diferent a la dels segons, aleshores perquè no deixar en mans de la direcció dels centres, una major flexibilitat per a incrementar les hores, i les activitats en una o altra llengua, com perquè al final, les dominin totes dues ? 

I si aquestes dues son fonamentals, també ho ha esdevingut l’anglès, de manera que no solament s’ha de donar com assignatura independent, sinó aconseguir que els mestres puguin oferir classes senceres en aquest idioma. Es la única via per aconseguir el domini d’una llengua. El repte, és important, perquè suposa disposar d’una àmplia plantilla de mestres i professors que dominin l’anglès. 

Tot plegat, perquè , acabats els estudis obligatoris, tots els alumnes es puguin expressar en la vida quotidiana i laboral, en els tres idiomes. Aquest és l’objectiu de la proposta que porta a congrés el partit socialista. Equilibrar els estudis dels tres idiomes, per a fer-los viables i utilitzables. Ningú busqui altres pretensions, ni motivacions. 

 

Participació