Punt de vista

Pel que fa a immersions

per Pere Ortis , 1 de desembre de 2019 a les 08:09 |


    Ara, darrerament, el partit dels Socialistes catalans, que compta amb un gran nombre de vinguts de fora, de la península de parla castellana, es mostra malhumorat amb la immersió lingüística en català, a l’escola. Fa la impressió que són els d’aquest segment social que es queixen d’aquesta immersió, que no en tenen prou amb les preferències que els ha fetes l’Estat espanyol entre nosaltres ─la Feria de Abril─ de què han procurat dotar-los els successius governs de Madrid i no volen que els seus fills aprenguin català en detriment de la seva pròpia llengua, la castellana.   

   Per cert que amb aquest assoliment en els nostres temps d’aquesta immersió lingüista a l’escola, Catalunya ha trobat el mitjà més apte i eficaç per regenerar la seva llengua, netejar-la i enriquir-a amb els seus propis valors, llastimosament perduts. I això és allò que fa mal als vinguts de fora i acaben amb la protesta i la inconformitat, demanant, exigint que torni la immersió a la llengua castellana a les escoles catalanes. Quan ells, o els seus pares o els seus avis foren enviats cap aquí per Franco, el qual tenia no únicament l’escola catalana sota la immersió lingüística castellana, sinó tot el Principat, tota la societat catalana, la mallorquina i la valenciana incloses,  i els aleshores socialistes i forasters ho trobaren molt bé i a cap no li passà pel cap d’alçar la veu en contra,  protestant-ne, com ara protesten per la immersió en la llengua catalana. ¿No fóra més natural que a Castella hi hagi immersió en castellà i a Catalunya, Mallorca i València en català? 


   Sobre la descarada i imposada immersió en la llengua castellana, Franco a més a més usurpà de l’Església el càrrec de nomenar bisbes i als bisbats catalans ens envià bisbes castellans i del Movimiento, que foren els creadors del Nacional Catolicismo, amb el qual tant de mal feren a Catalunya aquells bisbes polítics i no pas  pastors del poble de Déu. No coneixien cada ovella pel seu nom, del moment que no parlaven català, que “Conèixer cada ovella pel seu nom”, vol dir parlar-los la llengua que ells entenen perquè l’han apresa de la mare, ja que són fills legítims de la terra. No la parlaven, ni la volien parlar, no feren el mínim esforç per a aprendre-la i complir amb el sagrat deure d’un pastor de parlar la llengua de les seves ovelles, a les seves ovelles.

 Heus ací els greuges que el poble català rebé del govern del dictador i de l’església del Nacional Catolicismo. Greuges que mai han estat reconeguts ni pel govern espanyol, ni per l’església espanyola. És a dir, que a Catalunya també vivíem en la immersió en una religió falsa. I ara que els catalans hem sortit pel nostre dret humà i cristià, restaurant a les escoles de casa la immersió lingüística en català i recuperant els nostres bisbes i pastors, ara resulta que els socialistes “catalans” no hi estan d’acord i així fan el desgreuge i la reparació que govern i església espanyols no han volgut fer mai, ni faran mai, puix que no en són capaços.  


   No ens acomodem a aquests ultratges, els catalans, i alcem la veu una vegada més a favor nostre, a favor d’allò que és tan legítimament nostre i imprescindible. Veieu aquí, entre tants d’altres, una altra raó per voler tenir el nostre estat propi i arreglar casa nostra al nostre gust i no al gust d’uns forasters que ens han envaït aprofitant que estàvem lligats de mans i fets objecte de la malvolença dels poderosos.

   Catalunya, anima’t i lluita per ser Lliure i Sobirana. Que mentre estiguis sotmesa a qui no t’estima la ballaràs ben magra i seràs objecte de menyspreu i de rapacitats respecte al millor que és teu: mainada, llengua, cultura, sobirania i identitat.

 

Participació