Patrimoni

El Consell Comarcal treu a concurs la restauració de tres esteles-menhirs del Solsonès

Dins el projecte "Gegants immortals" de salvaguarda d’aquest patrimoni arqueològic pionera a tot Catalunya, liderat pel Museu de Solsona amb la col·laboració de Cultura, Consell Comarcal, i ajuntaments de Riner, Pinell i Solsona

per Redacció, Solsonès, 23 d'octubre de 2019 a les 10:57 |
L’estàtua-menhir del Roc de la Mare de Déu, l’estela del Caballol i Menhir del Sol | Museu de Solsona

El Consell Comarcal del Solsonès ha tret a concurs  la intervenció de restauració sobre el menhir del Solà, l'estela del Caballol i l'estàtua menhir del Roc de la Mare de Déu amb un 
Pressupost de licitació de 22.882,99 € IVA inclòs (21,00%) i un termini d'execució: 04/11/19 - 31/12/19.


Treballs a realitzar
 Realització d’estudis previs: documentació fotogràfica, examen organolèptic, planimetries de l’estat de conservació i presa de mostres i analítiques.
• Intervenció de conservació-restauració: neteja mecànica superficial, proves de neteja, neteja aquosa i remoció de colonització biològica, neteja amb microproecció controlada, consolidació puntual de disgregacions de pedra, consolidació de desplacaments i segellat d’esquerdes i fissures.
• Documentació: redacció d’una memòria final on s’incloguin planimetries (d’alteracions i processos), fotografies (abans, durant i el final d’intervenció) i processos realitzats sobre l’obra. Elaboració d’un pla de conservació preventiva. 



Aquest contracte forma part del projecte “Recuperació, restauració i estudi de sis estàtues menhir situades a Riner, Pinell i Solsona (el Solsonès). Gegants immortals” és un projecte de Museu al territori, que compta amb la implicació del Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Solsonès i els diversos ajuntaments compromesos, coordinat pel Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. 

Un projecte pioner a Catalunya que permet visualitzar el museu al territori amb la col·laboració de diverses institucions i privats. Aquest projecte està motivat pel procés de deteriorament assolit per diversos monuments megalítics a la zona del Solsonès, que en conseqüència provoca la pèrdua d’una valuosa informació que estava impresa en els gravats i decoracions que presenten en les seves superfícies. Es tracta d’estàtues-menhir que havien tingut tota la superfície repicada i posteriorment gravada amb diversos motius decorats i que actualment s’estan deteriorant a causa de la seva exposició a la intempèrie i l’acció de l’home.

Tal i com indica la llei de Patrimoni Cultural Català aquests gravats són manifestacions arqueològiques de tipus testimonial i artístic que cal preservar per al seu estudi, la seva conservació i la seva divulgació, i així estan catalogats com art rupestre i per tant, protegits. L’objectiu final del projecte és posar en valor la singularitat i especificitat del cas català dins del fenomen europeu de l’estatuària antropomorfa del neolític final – calcolític.
 
 Contracte per a la intervenció de restauració sobre el menhir del Solà,  l’estela del Caballol i l’estàtua-menhir del Roc de la Mare de Déu
 
Cal tenir en compte que aquesta contractació inclou actuacions de conservació-restauració que caldrà dur a terme per part d’una empresa especialitzada. A continuació, es descriuen les especificitats de cada un dels megàlits. 
 
Roc de la Mare de Déu : Objecte: estàtua-menhir Suport: gres (pendent d’analitzar) Tècnica escultòrica: talla de pedra Dimensions: 340 x 156 x 34 cm. Pes: 5.000 kg. (aproximat)
 
Descripció: actualment la cara superior es troba totalment erosionada i no s’observa cap relleu o gravat. La cara inferior és la que es troba en pitjors condicions i ha patit greus agressions constants durant molts anys. A la part central d’aquesta cara inferior s’observa un gran forat amb unes esquerdes que tenen una profunditat de fins a 10 cm i unes grans dimensions. A diversos punts d’aquesta cara s’observa també que la superfície decorada amb xebrons està saltant, s’està bufant i en molts punts concrets ha caigut. Cal apuntar que la superfície decorada que s’està bufant te un gruix mil·limètric, pel que s’ha de fer una feina molt curosa.

Actualment l’objecte es troba amb l’embalatge del trasllat, una membrana de tissú transpirable. Es troba en posició horitzontal, col·locada de costat amb l’ajuda d’unes esquadres sobre un palet metàl·lic fet a mida. Previ a l’extracció es van empaperar puntualment aquelles zones que presentaven separacions en placa, fissures i descamacions amb un elevat risc de despreniment i que, a més a més, es trobaven properes a les zones decorades del menhir. L’empaperat es va fer amb paper japonès adherit amb Klucel G al 4 % en etanol. També es van retirar restes de morter i diversos nius, insectes i excrements.
 
Costa dels Garrics de Caballol : Objecte: estela Suport: gres (pendent analitzar) Tècnica escultòrica: talla de pedra Dimensions: 200 x 115 x 35 cm. (partit en tres fragments) Pes: 1.850 kg. (aproximat)
 
Descripció: Segons es recull en la bibliografia (Castany 2008, 212), l’estela es troba fracturada possiblement a causa d’un llamp. L’estela es trobava parcialment tombada sobre el túmul en que es trobava erigida i se’n conserven almenys tres fragments i en manca una part del quadrant inferior dret. L’estat resulta molt preocupant doncs els fragments presenten internament moltes més esquerdes i erosions que es van consolidar abans d’intentar mourela. Actualment es troba embalatjada amb tissú transpirable.

Prèviament a l’extracció es va fer un farciment amb argila de les zones amb més risc de desplaçament per tal de massissar-les i augmentar la resistència a la compressió d’aquests punts. També es va fer un empaperat puntual amb paper japonès adherit amb Klucel al 4 % en etanol als llavis de la fissura del fragment 3. Durant l’extracció es va produir el despreniment d’una placa del fragment 3 (s’ha recuperat i adherit els més de 20 fragments en què s’ha partit) i un fragment més petit de la zona superior. Per altra banda, s’han extret també altres pedres que podrien arribar a formar part del revers dels fragments 1 i 2 (emmagatzemades en caixes), per tal que es puguin estudiar durant el procés de conservació-restauració. Durant la col·locació en vertical del fragment 3 al santuari del Miracle es va produir el moviment de les fissures, produint-se l’obertura i separació d’algunes plaques i fragments que s’han recuperat.
 
Menhir del Solà:  Objecte: menhir Suport: gres (pendent analitzar) Tècnica escultòrica: talla de pedra Dimensions: 218 x 75 x 50 cm. Pes: 1.900 kg (aproximat)
 
Descripció: Aquest menhir està sencer i no s’observa cap fragmentació ni erosió en les superfícies. Actualment l’objecte es troba embalatjat amb una membrana de tissú transpirable. Resta emmagatzemada en posició horitzontal, col·locada de costat sobre un palet fet a mida amb l’ajuda d’unes esquadres. Només fou necessària, durant l’extracció, l’excavació del perímetre d’una part del menhir per tal de facilitar l’accés a l’obra. Té una fissura a la part superior que es troba estable i no afectava a la manipulació del menhir. 
 
Dites estàtues-menhir han estat declarades Bé Cultural d’Interès Local, mitjançant acord del Ple del Consell Comarcal del Solsonès de data 13 de març de 2018. L’actuació a realitzar forma part del projecte “Recuperació, restauració i estudi de sis estàtues-menhir situades als municipis de Riner, Pinell i Solsona (el Solsonès)”.
 

 

Ara fa uns 5.000 anys, en l’època en què s’erigiren els grans monuments megalítics, moltes comunitats d’arreu d’Europa adoptaren el gran format per representar en pedra els éssers humans. Catalunya es troba plenament integrada dins el fenomen de l’estatuària antropomorfa europea del neolític final-calcolític i podem afirmar que no es tracta d’una simple extensió d’un fenomen escultòric veí sinó d’expressions pròpies arrelades en tradicions autòctones. Les esteles-menhirs que formen part d’aquest projecte, batejat com a Gegants Immortals, pertanyen a aquest grup d’estatuària autòctona i de fet constitueixen una de les majors concentracions d’aquest tipus d’art a Catalunya. Un dels reptes  és aprofundir en la caracterització d’aquests elements de pedra com a manifestació de les comunitats humanes existents a casa nostra a la prehistòria.

Estela-menhir de la Costa dels Garrics del Caballol (Pinell). Part gravada Foto: Museu de Solsona


Les sis esteles-menhirs es trobaven situades a la intempèrie amb la qual cosa s’han anat deteriorant al llarg del temps perdent, així, la valuosa informació que tenien impresa en forma de gravats i decoracions a les seves superfícies.

El Roc de la Mare de Déu (Riner) durant els treballs previs al trasllat Foto: Museu de Solsona


Una vegada acabat el procés pròpiament de protecció caldrà valorar quin és el seu retorn al lloc d’origen. Ja sigui en forma d’original, còpia o altre mètode, totes elles retornaran al lloc d’on han estat extretes per tal de continuar acomplint la seva funció territorial.


El projecte Gegants Immortals està coordinat pel Museu de Solsona, patrocinat pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Lleida i gestionat pel Consell Comarcal del Solsonès. Compta també amb la col·laboració dels ajuntaments de Riner, Pinell i Solsona i els propietaris dels terrenys on es troben ubicades les esteles-menhirs. És un projecte pioner a Catalunya que permet visualitzar el museu al territori amb la col·laboració de diverses institucions i privats.

El Roc de la Mare de Déu (Riner) dipositat a l'espai del Santuari del Miracle Foto: Museu de Solsona

 

Participació