Punt de vista

Sabeu qui és Harriet Tubman?

per Redacció, 7 d'octubre de 2019 a les 10:50 |



Podeu imaginar la humiliació i tragèdia que pot arribar a significar ser esclau? La Harriet, ho era.

    I encara n’hi ha, d’esclaus. A l’Àsia (Pakistan, l’Índia i Bangla Desh...), al Brasil, a Qatar (mà d’obra en condicions infrahumanes) i a Europa es calcula que unes 140.000 persones, a Polònia, viuen en aquesta situació. 

    Harriet era una afroamericana estatunidenca, abolicionista, que lluità per la llibertat i els drets de les dones, i contra l'esclavitud i el racisme.

    Va néixer en una plantació, a Bucktown, Maryland. Els seus pares, esclaus, varen tenir onze fills. Als cinc anys va començar a treballar com a criada. Als set, cansada de les pallisses que li donaven es va fugar de la casa i es va amagar en una quadra. Quan va tornar, van assotar-la. 


    Als deu anys va començar a treballar a les plantacions de cotó. Una feina duríssima amb unes jornades laborals inhumanes. 

    Només tenia dotze anys quan el seu amo, perseguint un altre esclau amb un ferro i cridant: «atureu-lo!», li va llençar a sobre. La Harriet no va fer res per impedir que es pogués escapar el fugitiu. Però el ferro va caure sobre el seu cap. Tot i l’abundant tofa de cabells que portava, de la feta, van quedar-li forts maldecaps i brots d’epilèpsia.

    Uns anys més tard, va ser obligada a casar-se i va tenir alguns fills. Ella sentia històries de fugitius que aconseguien alliberar-se. Quan va assabentar-se que els seus amos, l’havien posada a la venda, amb  vint-i-nou anys i va decidir escapar-se. El seu marit no va atrevir-se a seguir-la.

    Seguint la línia del ferrocarril, va aconseguir arribar a la línia Mason- Dixon, que dividia el sur esclavista del nord abolicionista. Va arribar a Filadèlfia i va aconseguir un treball. Però ella no en tenia prou. Amb una xarxa d’activistes abolicionistes, La Underground Railroad (conegut com el ferrocarril subterrani), va participar en tretze missions per ajudar a fugir setanta esclaus. Caminaven de nit i d’amagat fins a sortir de l’estat.

    Malgrat la cerca que se'n feia, dels fugits, oferint recompenses, mai no se sabé qui els guiava ni n'organitzava la fugida. Quan el 1850 es promulgà una llei contra els fugitius, ajudà a conduir-los fins més al nord, fins i tot al Canadà, on intentava robar-los feina.

    També prengué part en l’atac a Harpers Ferry per aconseguir armes per lluitar contra l’esclavitud. 

    I durant la Guerra Civil nord-americana, col·laborà amb el seu exèrcit, primer com a cuinera i infermera i, després com a observadora i espia. Va ser la primera dona que conduí una expedició armada en la guerra, alliberant més de sis-cents esclaus. 

    Abans de morir, en una clínica per a malalts afroamericans que ella mateixa havia lluitat per obrir, encara va poder formar part del moviment pel sufragi femení. 

    Ens calen dones com la Harriet.


 

 

Participació