Punt de vista

La història ibèrica és un enfilall de mentides

per Redacció, 29 de setembre de 2019 a les 08:34 |

 
     L’actual situació que viu Catalunya, la injusta maltempsada que travessem, és el reflex de la història de la relació de Catalunya amb Castilla. Acabada la reconquesta del territori ibèric de la mà dels àrabs, en les mateixes albors de l’estat espanyol, Castilla exigeix de l’Església oficial la supremacia sobre les altres nacions ibèriques i el desig, l’ambició de ser la suprema, com resta dit en altres ocasions. Aquesta ambició desmesurada ha generat un concepte de monopoli que se li ha clavat al geni i als ossos. I respecte a aquest concepte no es vinclarà mai, per a ella les altres nacions peninsulars sempre seran súbdits seus, els quals ella pugui manipular al seu gust i a la seva conveniència, en especial aquelles que mostrin més diferenciació ètnica i nacional i vindiquin amb més força el seu dret a auto determinar-se. 


   Heus ací la raó del gran desgavell i el sobresalt que la determinació de Catalunya a ser Lliure i Sobirana ara li causa. Els qui defensen aquest acudit tan absurd dels catalans, de voler ser lliures i de tenir el seu estat propi, i els mateixos catalans que el conceben, són heretges, són reus del foc al qual la Inquisició destinava la mena de personal, els catalans no en tenen de drets, els té Castilla, i ai pobres d’aquelles ètnies que es vulguin escapar de la seva grapa i de sota la sola de la seva sabata!  

   Deixades de banda el cúmul de mentides històriques referides al caire “heroic” de fets, com és ara qui fou l’autèntic estrateg que guanyà la batalla de Lepant, els quals Castilla sempre ha protagonitzats i han guanyats els seus, els castellans, passem a considerar que aquest esperit que diem, aquest geni i aquests ossos plens d’infatuació i d’orgull, surten amb aquests nyaps polítics, socials i de tot ordre que ara atabalen els nostres veïns. Veieu aquest darrer abstrús de unos terroristas catalanes que preparaban explosivos para matar autoridades i guardias civiles... o para causar un desastre en pleno Parlament durante la celebración del 1 de octubre....  ¿Què ve a ser aquest remolí tan boig de desastres perpetrats pels catalans, que guarden una consigna sagrada per eliminar incondicionalment la violència en el camí cap a la llibertat? Als catalans, al govern català, no ens convé ni mica fabricar explosius i fer actes de terror en aquesta situació tan delicada, són el govern central, els jutges i els castellans, especialment els partits més enemics de Catalunya, Ciutadans, PP i Vox, els qui es moren de ganes que ho fem i els donem l’ocasió d’or per destruir-nos i per fer veure al món que som dels pitjors terroristes de la terra.   

     A veure, cal dilucidar què hi ha al fons d’aquesta acusació de catalans terroristes que fa tanta pudor de socarrim i d’una de tantes mentides y calúmnies que inventa  la història d’Espanya, les quals acaben en escorcolls a mansalva i tancaments a la presó, tot plegat veritable estil castellà. De fet, allò que la televisió ensenyà com a troballa excepcional dels amatents civils escorcolladors, fou una bossa de plàstic amb una farina, un granulat, un menjar de micos, de gats o de llangardaixos amb una força explosiva esgarrifosa i a més ensenyà un cassó damunt d’un foc que cuinava un explosiu que Déu mos en guard. Ruqueries que no proven res, però per a ells són vàlides, perquè volen creure que són explosius i ho volen fer creure als castellans, que aquests són fàcils en la mena de creença i no necessiten proves de cap mena, i ho volen fer creure als catalans i al món.

  Catalans, no ens deixem aplanar per aquestes bestieses i per tanta ignorància i puerilitat diabòlica. Deia l’altre dia un comentarista que és propi dels estats, quan una nació de les que escanyen vol escapar-se’ls en sana llibertat, fer l’indicible, perdre ell control de l’ètica i la moral, titllar la nació que vol ser lliure de criminal dels crims més abominables i inoïbles contra la humanitat, i no faran cas de cap serena reflexió o d’aturar-se a veure on és el dret sa i natural d’un poble. Això no ho saben fer. I, en tot cas, s’ho aplicaran a si mateixos, excloent-ne els veïns, als quals únicament accepten redits als seus peus.


   Catalunya, ¿et deixaràs abatre per tota aquesta iniquitat de curts i de faltats de seny humà i de civilització?

 

Participació