Punt de vista

Okupacions, problema enquistat

per Joan Roma, 23 de setembre de 2019 a les 08:38 |

Segur que tots els estimats lectors / es, tenen un bon coneixement de la problemàtica “okupa”, perquè no passa setmana o mes que no ocupi algunes pàgines de diaris, o alguns minuts en els informatius, de tots els mitjans audiovisuals. 

El problema esdevé, més proper i més indignant, quan toca a alguna persona propera, a un bon amic, com és en el meu cas. Aleshores, es coneixen millor els detalls, els conflictes per recuperar la vivenda “okupada”, i tot el que comporta de maldecaps, despeses, conflictes, tràmits policials, judicials, etc, en una mena de roda interminable que sembla no tenir final.


Aquest és el cas, d’un bon amic, que una vegada comprada una vivenda, de segona mà a Manresa, per un dels fills, i mentrestant preparava fer-hi les rehabilitacions oportunes, unes persones okupen el pis, i comença un malson que encara no té el final desitjat, després de prop de vuit mesos, dels fets.

Per raó d’espai, no puc exposar, les gestions , tràmits, denúncies, maldecaps, situacions il·lògiques, indefensió, tensió, despeses....fins a obtenir una resolució judicial, en la qual consta “el desalojo inmediato”, que encara no s’ha fet, malgrat les setmanes transcorregudes. 

He elegit aquest tema, per a començar la setmana, perquè el trobo especialment dur i dolorós, pels qui s’hi troben, i per la necessitat urgent de trobar-hi una solució adient. En un estat de dret, i en un estat democràtic, el dret de la propietat ha de ser “sagrat”, i s’han de modificar les actuals lleis com per aconseguir que en 48 hores, el tema quedi resolt. 

Ha d’haver-hi la via de denúncia davant el Jutjat de guàrdia corresponent, aportant la documentació de la propietat del pis, en 24 hores, i donar 24 hores més als okupants, per a comprovar que efectivament no tenen cap document i cap legítim dret, a la vivenda. Comprovats els dos extrems, s’hauria d’emetre una resolució d’immediat compliment per part de la policia judicial, i retornar la normalitat perduda, als legítims propietaris.


No es pot consentir l’actual situació de veure com persones, normals i corrents, marxen de vacances i al seu retorn, no poden entrar a casa, perquè ha estat okupada. O com en el cas descrit, algú canvia el pany de la porta, i s’hi instal·la, amb una sensació d’impunitat exasperant.

I és evident, que no és el mateix, okupar una vella fàbrica, una vella construcció totalment en desús, que una vivenda, en qualsevol poble o ciutat. Un cas pot anar per vies més lentes i més burocratitzades, perquè moltes vegades costa de trobar els propietaris legals, i una altra, en que la propietat queda provada, en pocs minuts. 

Aquesta inseguretat, en un tema tant vital, com el dret a la propietat, se suma a d’altres inseguretats, creant un clima de tensions, pors i angoixes, que al final poden produir esclats de violència, difícilment controlables. Ha d’haver-hi una reacció ràpida, i sobretot eficaç, deixant clars els papers de la policia, dels jutges, i els propietaris, com per resoldre els conflictes d’una manera urgent. 

Portem ja uns anys, amb aquesta problemàtica, i el problema sembla enquistat. Si cal, s’han d’habilitar jutjats especials, per actuacions ràpides, salvaguardant les garanties de comprovació de la propietat, i dels drets, de cada part, però una vegada, comprovades, actuar, en conseqüència. Aquest no és el cas, en l’actualitat, i son milers els casos, a Catalunya i arreu d’Espanya. No estem parlant de casos molt aïllats, sinó de casos, molt reiterats, per la qual cosa, entomar el tema, i buscar-hi solució, és de Justícia. Aquest és un dels temes que el proper govern ha de tenir sobre la taula, per a portar tranquil·litat a un munt de persones, indefenses i desvalgudes, davant una problemàtica com aquesta. I no parlem de grans corporacions immobiliàries ni fons d’inversió. Parlem de persones, a títol individual, amb pocs recursos i poca capacitat d’influència. Els primers que haurien de ser protegits d’aquesta situació. 

 

 

Participació