Punt de vista

Diada del 2019

per Redacció, 17 de setembre de 2019 a les 08:21 |
 

     Tinguérem el goig i l’honor d’assistir a la manifestació del vespre. D’ençà que cap allà al 2010 començàrem aquestes multitudinàries manifestacions a Barcelona i al litoral català, que he assistit a totes, potser llevat d’una o de dues de les més recents. Vaig viu a auto invitar-me amb d’altres de joves que hi van, i tu ho diràs. Al sector de la Gran Via de les Corts Catalanes, amb eix central al carrer de Rocafort, assignat als de l’Urgell, estàvem cos contra cos i poc podies moure’t... tot escoltant els altaveus, que estaven molt ben instal·lats i bé s’escoltaven, malgrat el rum-rum.  


    Bé, a la nit TV3 no estava gota d’eufòric amb l’aplec i comentava que no n’hi havien fet cap tants com les altres vegades... Bé, respecto l’opinió dels nostres, però no sé si hi puc estar d’acord. Esclar, del lloc on érem no podíem tenir una visió de perspectiva i més poc encara de vista d’ocell, però, noi, tota la impressió era que l’avinguda estava plena com un ou i que arreu feien força i lluitaven pel pam quadrat com a propi i mitjà de subsistència. De cops de motxilla d’homenots pletòrics no en vulgueu rebre més. I també de cop de motxilla de part d’una mestressa, jovenota i més granada, bé que més suau i benigne, però cop. Bé, doncs, el joc era el joc i ja calia que et disposis a fer rialles per cada cop, que eren molt ben soferts com a passa i marxa devers la Sobirania de Catalunya.

   Sí, els locutors entretant ens vessaven damunt consignes i encoratjaments a ser bons catalans i a participar de ple en l’objectiu de la Independència, que era el leitmotif de tot l’enrenou. Malgrat l’espessor dels cossos, com cada vegada es difonien una pau, un harmonia entre ciutadans coneguts i desconeguts, una acceptació del veí que et clava cop, exemplars, dignes de ser imitades per aquets tararots de ponent que utilitzen les desvaloracions i les qualificacions més barroeres del seu lèxic, producte extern de la ràbia que l’espectacle els produeix, presentant-lo en pejoratiu i ensenyant aquelles perspectives que puguin desvalorar-lo. I així arriba la informació de la TV espanyola als pobles de l’Amèrica Llatina, i als de la resta del món. Imatges gràfiques a diaris i revistes espanyolistes presentant clarianes a la Plaça d’Espanya i a la resta de l’avinguda, aprofitant el moment que encara s’omplien i la gent hi feia cap; val a dir que n’hem vistes d’altres que ambdues les presenten ben plenes, 

  Cal tenir present que mai, mai ni espanyols, ni els seus jutges, ni el seu govern es miraran en positiu aquests aplecs, tan significatius per a nosaltres, i que els clavaran damunt la denigració més bruta del seu llenguatge rabiós, com és ara aquelarre. Ben mirat, l’expressió implica un descrèdit, nimis provat, el seu autor es defineix, deixa sortir per la llegua l’escòria que l’embruta per dintre, per estar tots plegats a anys llum de reconèixer les seves excel·lències. Al cap d’avall, aquella actitud dels dimonis rosegant-se els punys pel actes bons i germanívols que fan els ciutadans del planeta davant la mala llet que ells traginen.

   Catalans, si els enemics veïns envescats d’odi ho denigren i desqualifiquen, penseu que n’hi ha molts al món que s’ho apunten, ho consignen i ho desen, per servir-se’n quan sigui el bon moment de suportar-nos. No es perden pas i no es fonen en l’aire els nostres esforços per celebrar la nostra Diada, que és una grau més que ens puja devers el replà final de la nostra Sobirania, any rere any. Siguem-li fidels.


   

 

Participació